Text del 2002.
“Hem treballat molt per demostrar com el tabac lesiona greument la part superficial de les artèries”
“La gent es pensa que l’arteriosclerosi és la malaltia dels vellets que perden la memòria i es desorienten i, en canvi, és un procés que afecta una part substancial del nostre cos: altera les artèries, les obstrueix i provoca malalties tan freqüents com l’angina de pit, l’infart de miocardi o la trombosi cerebral. De fet, és la primera causa de mortalitat al món occidental.” Així és com explica el doctor Lluís Masana la malaltia per la qual treballa la Fundació que ell mateix presideix des de fa dos anys, si bé ja en va ser un dels fundadors a finals dels anys vuitanta. I continua: “L’arteriosclerosi resulta d’una combinació de predisposició personal a patir-la, és a dir, d’un factor genètic, i d’allò que anomenem factors ambientals, que no tenen res a veure amb les condicions mediambientals del país on vivim: Em refereixo a un conjunt de factors de risc, els més importants dels quals són l’excés de colesterol, la hipertensió, el fet de ser fumador i les persones diabètiques, que tenen aquest procés més accelerat.”
La Fundació va néixer amb una finalitat científica i els seus objectius han estat des del primer moment impulsar la investigació en els mecanismes de producció d’aquesta malaltia, potenciar la formació continuada perquè els professionals de la salut tinguin cada vegada més coneixement i sàpiguen com afrontar el trastorn i, per tant, procurar de millorar les accions envers la prevenció i el tractament: “Es tracta que cada cop tinguem a les nostres mans més eines i que aquestes siguin més eficaces per a la prevenció, que és fonamental, perquè el tractament i la curació encara tenen un llarg camí per recórrer.”
La Fundació, doncs, a través de la Societat Espanyola d’Arteriosclerosi “coordina els diferents grups d’investigació bàsica que treballen amb problemes de tipus vascular, dóna ajuts econòmics, beques perquè la gent es pugui formar en aquest camp i fomenta aspectes de coneixement amb l’edició de llibres, monografies, articles científics, etc.”
A banda de tot això, també organitza un congrés anual, itinerant per tota la geografia espanyola, i un curs que anomenen d’actualització: “Potenciem les trobades d’aquells grups de professionals, sobretot metges, però també biòlegs, farmacèutics i químics, que es dediquen al món de la investigació en el camp de les ciències biomèdiques.”
Aquest any, precisament, han editat també el llibre Deu anys d’arteriosclerosi a Espanya, que recull totes les publicacions científiques que han fet grups vinculats a la Fundació: “Ens ha anat molt bé aquest exercici de mirar enrere, perquè ens hem adonat de tot el que hem aconseguit, de la diferència notable que hi ha entre els estudis que vam començar i els que s’estan fent en aquests moments, que en la major part dels casos són treballs reconeguts internacionalment.”
El finançament de la Fundació es resol amb l’existència del que anomenen socis protectors que, en general, són indústries i empreses de l’àmbit farmacèutic i de l’alimentació: “La Fundació actua com una mena de pont de manera que vehiculitza fons cap a la recerca, perquè la investigació justament el que busca és aportar elements que després tinguin una traducció i una aplicació concretes i, de fet, moltes de les coses que hem fet ja han tingut aquesta aplicació directa; és a dir, ens han servit, per exemple, per conèixer els mecanismes pels quals es formen les plaques d’ateroma a les artèries, per saber com es regula la pressió arterial i perquè els medicaments que actuen sobre aquestes situacions també la milloren; i, d’altra banda, hem treballat molt per demostrar com el tabac lesiona greument la part superficial de les artèries.”
El tabac concretament és el factor número u que accelera el procés de la malaltia i el doctor Masana es mostra contundent quan afirma que “si aconseguíssim eradicar el tabaquisme, aquesta malaltia seria un procés anecdòtic, reduiríem gairebé el 40% de la incidència que té.”
Però convèncer el pacient de deixar l’hàbit de fumar és una de les coses que més costa als metges del nostre país: “Penso que és un dels exemples en què la relació metge-pacient més està canviant, perquè és el pacient qui ha d’adoptar una actitud determinada i ha de prendre decisions per ell mateix; si bé també és cert que el professional ha de saber-li comunicar de forma adequada el risc que corre.”
A més, és important saber que poc temps després de deixar el tabac la possibilitat de patir una malaltia cardiovascular s’ha reduït enormement: “La disminució es produeix des del moment de deixar de fumar però el nivell de risc del no-fumador no s’assoleix totalment fins dos o tres anys després; un cop passat aquest període ja podem dir que aquella persona està en l’ambient de risc mitjà de la població.”
D’altra banda, també cal recordar que els fumadors passius igualment poden notar els efectes del tabac: “Per això penso que és bo que des de l’Administració es reguli la prevenció del tabaquisme i, en aquest sentit, Catalunya té una legislació important. El problema, però, continua sent que s’apliqui adequadament. Pel que fa precisament a l’aplicació, estem molt pitjor que la majoria de països del nord d’Europa, però estem al mateix nivell que d’altres de l’àrea mediterrània. De tota manera, també cal dir que els països mediterranis tenen una menor incidència de la malaltia, gràcies a la dieta tradicional basada en la incorporació de moltes verdures, en la ingesta de peix, la reducció en la quantitat de carns vermelles i la utilització de l’oli d’oliva a la cuina.”
Així, doncs, a més de prevenir el tabaquisme, és bo fomentar l’educació alimentària perquè no es perdin aquests bons costums culinaris que tant ens ajuden a mantenir la salut. I encara caldria afegir-hi una vida poc sedentària: “Caminar mitja hora al dia redueix també el risc de patir arteriosclerosi.”
Però encara hi ha una qüestió que sembla que espanta molt la gent i que és l’especialitat del doctor Masana, catedràtic en medicina interna de la Universitat Rovira i Virgili: el colesterol. “El colesterol s’ha d’entendre en el conjunt del risc cardiovascular, i aquesta és la idea que està impulsant la medicina actual. Jo em trobo amb persones que vénen molt amoïnades pel colesterol i es fan anàlisis cada dos mesos; en canvi, no deixen el tabac. Però és difícil fer-los entendre que és molt més el risc que corren fumant que no pas el que els pot provocar aquell petit excés de colesterol que tenen.”
Per tot això, una de les coses que més interessen a la Fundació és ajudar els metges a fer medicina preventiva: “En aquest sentit és fonamental que entenguin que aquells consells que donen als seus pacients una vegada i una altra acaben sent efectius. En el cas del tabac, per exemple, el fet que a cada visita un metge li digui al pacient que ha de deixar de fumar, s’ha comprovat que té resultats positius.”
