Text del 2002.
“La recerca s’hauria de promoure ja des de l’ensenyament, seria una forma de despertar esperits científics”
“En l’àmbit de la sanitat pública i des de la Generalitat de Catalunya, ja fa uns anys es va plantejar intentar monografiar totes les àrees de recerca, que són moltes i molt excellents, que s’estan desenvolupant als hospitals i als CAP (Centres d’Atenció Primària) de Catalunya. Va sorgir la idea de constituir en cadascun dels hospitals públics amb trajectòria de recerca una fundació que hi estigués vinculada. Aquest projecte va comportar una problemàtica de tipus organitzatiu i legal que es va superar. La realitat d’avui és que cadascun dels hospitals universitaris de l’Institut Català de la Salut disposa d’una fundació implicada amb la investigació que estan donant uns resultats molt positius. La Fundació Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron n’és un exemple i neix fruit d’aquest projecte”, expressa Ramon Massaguer Meléndez, president d’aquesta Fundació i secretari general del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.
De tota la xarxa d’hospitals públics i de les fundacions que se’n deriven, la més important, per raó de volum i mida, és la de la Ciutat Sanitària de la Vall d’Hebron. “És sobretot important des del punt de vista assistencial, és el vaixell insígnia de les fundacions de recerca assistencial. La creació de les fundacions ha estat una experiència molt satisfactòria, tot i que estem parlant d’un projecte modern. Les fundacions tenen entre 4 i 10 anys d’existència. Hem aconseguit que aquesta fórmula fundacional, a banda de monografiar el món de la recerca en els hospitals, clarifiqui molt i faciliti la tasca investigadora. L’assistència sanitària és el nostre principal objectiu però la recerca també. Hi ha una triple vocació per part dels hospitals com el de la Vall d’Hebron: l’assistència sanitària, la docència i la recerca.”
La utilització de la fórmula de fundació per gestionar el projecte de recerca es va mostrar des del principi com la més adequada. “L’Administració catalana va constituir la Fundació i va convidar les institucions privades a formar-hi part. També permet que institucions i empreses col·laborin directament en la Fundació amb la transferència de fons per finançar els projectes que van sorgint. Les fundacions impliquen un règim fiscal especial que propicia que les empreses puguin acabar fent aportacions per finançar assajos clínics, projectes d’investigació… que d’una altra manera seria més difícil de poder finançar. És també una fórmula transparent i per vocació altruista. Les fundacions mouen recursos molt importants des del punt de vista econòmic, en aquest cas de recerca vinculada als hospitals públics, que ha de tenir unes garanties i una transparència que proporciona la fórmula fundacional.”
L’objecte d’aquesta Fundació és la promoció de la recerca biomèdica i de la docència en l’àmbit de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. “Té un objecte molt ampli i també transversal, la recerca biomèdica en totes les seves especialitats i els seus vessants. Fa referència a totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques, lògicament variables en el temps. Quan un projecte finalitza, se’n comença un de nou. Les àrees específiques de recerca biomèdica bàsica (aplicada i clínica assistencial) són: Oncologia i Genètica; Endocrinologia, creixement, metabolisme i diabetis; Malalties cardiovasculars, hemostàsia i hipertensió; Neurociències, salut mental i envelliment; Fisiopatologia, digestiva i hepatologia; Malalties infeccioses i sida; Immunologia, malalties respiratòries, sistèmiques i genètiques; Patologia, teràpia gènica i cel·lular. Pel que fa referència a les àrees transversals, hi ha les següents: Recerca en epidemiologia, salut pública i serveis sanitaris; Recerca en farmacologia i Recerca en R+D, noves tecnologies i cirurgia experimental.”
L’àmbit de la investigació biomèdica és relativament jove. “Tota la recerca de l’àmbit de la biomedicina s’ha de fer amb un tipus de garanties, les més importants són en aquest cas les de caràcter bioètic. La Fundació ha de garantir que els programes i experimentacions que es fan segueixin uns criteris ètics. Una investigació de qualitat no es pot entendre sense una recerca que vingui inspirada pels criteris de la bioètica. Per una banda, s’ha de disposar d’un comitè científic molt rigorós a l’hora d’admetre i promoure els projectes per la seva qualitat i perspectiva en el món de la recerca i, per l’altra, s’ha de poder fer aquesta experimentació amb tot el que comporta la bioètica, la màxima garantia. L’àmbit fundacional promou disposar d’unes garanties de rigorositat en l’experimentació però, sobretot, també és molt important la seva adequació als criteris de bioètica imperants socialment.”
Un bon nivell de recerca en un hospital evidencia un bon nivell assistencial: “Per ser competitius en assistència sanitària, que ho som, hem de tenir un model bo. La gent n’està satisfeta. Però també hem de tenir un nivell d’investigació molt alt perquè si no és així ens podríem arribar a descapitalitzar de bons professionals que han de ser bons tant en l’àmbit assistencial com en el de recerca, tant bàsica com aplicada. O som capaços de crear aquests hàbitats naturals perquè la investigació es pugui desenvolupar amb comoditat o sinó farem fora involuntàriament professionals que se n’aniran a fer recerca a altres països. Això seria una greu irresponsabilitat. Creiem que amb aquestes fórmules s’estan creant parcs científics que permeten que els investigadors puguin desenvolupar les seves habilitats.”
Assistència i recerca són a vegades difícils de compaginar: “L’objectiu primordial és l’assistència sanitària a la població, però aquesta no pot dur-se a terme sense recerca. L’hem de mantenir, encara que és difícil, perquè els recursos públics van destinats bàsicament a l’assistència sanitària.”
Precisament, Catalunya ha perdut grans científics i investigadors que han anat a desenvolupar les seves habilitats a altres països del món amb més possibilitats de dur a terme accions de recerca. “Hi ha molts catalans treballant a hospitals i centres d’investigació de països europeus i d’EUA. Alguns han tornat però molts d’altres no. Avui, la majoria coincideixen a afirmar que si fa 20 anys haguessin disposat de les infraestructures i organització que acull actualment Catalunya, segurament s’haguessin quedat a treballar-hi. El científic que es queda aquí pot estar en contacte amb grans centres d’investigació mundial i això fa que no els perdem físicament.”
La Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de la Vall d’Hebron està integrada per un Patronat format per patrons de l’Administració catalana i de la Universitat, però també de privats ja que es dóna entrada al món civil. “La fórmula fundacional ajuda molt a captar recursos de fora dels pressupostos públics, del sector privat legítimament interessat en la recerca. Així, laboratoris farmacèutics, empreses amb productes que necessiten d’una recerca… aposten per centres hospitalaris de gran nivell amb accions d’investigació aplicada.”
A Catalunya també es duu a terme recerca en el marc dels Centres d’Atenció Primària (CAP). “Els centres ambulatoris de Catalunya també tenen una fundació, Fundació Jordi Gol, la qual porta el nom d’un eminent doctor de l’àmbit de la primària i científic, que unifica tota la recerca de l’assistència primària de la sanitat pública de l’ICS. Val a dir que no es tracta d’investigació d’altíssim nivell, no és de laboratori o d’assaig clínic, però, en canvi, des del punt de vista epidemiològic és de gran importància. Cada any pels CAP passa pràcticament tota la població de Catalunya. Aquestes investigacions aporten dades sobre els comportaments epidemiològics de la població de Catalunya, sobre incidències patològiques o malalties com la grip. S’estudia com el progrés sociodemogràfic, d’immigració, d’envelliment de població… afecta el comportament de la gent. Les dades es tracten científicament i els resultats acaben revertint en una millor assistència. És un tipus de recerca que s’ha volgut menystenir quan és realment important i ajuda molt a fer actuacions de prevenció.”
En els darrers anys s’han fet esforços importants per millorar el nivell d’investigació del país. “S’ha guanyat terreny però encara no estem al nivell d’altres països europeus. Tot i així cal introduir un punt d’optimisme: a Catalunya, que representa aproximadament el 16% del sistema sanitari espanyol, estem realitzant al voltant del 32% de la recerca biomèdica de l’Estat. Som punta de llança. Disposem d’institucions molt potents en el camp biomèdic que estan demostrant les seves excel·lències. Els vessants d’oncologia, de patologia prostàtica humana, malalties hepatobiliars, malalties infeccioses, neurociències, sistema digestiu, autoimmunitat i malalties trombòtiques són unes àrees amb uns grups de recerca acreditats que estan duent a terme investigacions de gran nivell.”
El factor d’impacte dels projectes que es realitzen des de Catalunya en les millors publicacions mundials del sector és molt elevat. “Representa un 35% de tot el que es publica a l’Estat espanyol. El factor d’impacte és una fórmula internacionalment reconeguda per avaluar el nivell de qualitat de la recerca que es fa en funció del número d’articles publicats en una determinada publicació del món científic. En aquest percentatge cal incloure la labor que realitzen les fundacions d’altres hospitals com el de la Santa Creu i Sant Pau o el Clínic i l’IMIM, també molt actius.” I afegeix: “És important destacar que la recerca es fa des de diferents fundacions vinculades a hospitals. Al final tots aquests centres hospitalaris pertanyen a una mateixa xarxa, la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública. Tota la recerca sumada té molt d’impacte.”
El concepte de globalització també ha arribat al món de la investigació. “Avui la recerca ha de fer-se en xarxa. Hem de disposar de centres que es relacionin entre si. Podem trobar-nos amb dos investigadors molt bons a Girona en un tema concret, dos més a Tarragona i així a d’altres hospitals de poblacions diverses. Poder lligar aquests grups d’excel·lència sense que s’hagin de moure del seu centre de treball és molt important. La comunicació s’estableix via xarxa telemàtica, i unifica els investigadors en un projecte de recerca que es pot liderar des de la Fundació. Aquest sistema també ens permet sumar-nos a projectes transnacionals. Formar part de macroprojectes de recerca amb diferents centres demostra que el nostre nivell és alt.”
I és que les noves tecnologies estan jugant un paper essencial en la investigació. “Les institucions estem fent un esforç per fer disponibles serveis d’alta tecnologia. Moltes vegades no cal disposar físicament d’un laboratori sinó tenir garantida la disponibilitat d’un espai de determinades característiques en un lloc concret. Un dels projectes estratègics de la Fundació és poder dimensionar i concentrar els serveis comuns a qualsevol recerca. El pitjor que pot passar en aquest camp és la centrifugació, que tothom hagi de disposar de la seva àrea amb instrumental i serveis. Hem de concentrar i donar disponibilitat. En noves tecnologies, el fet d’estar vinculat amb una anella científica, base de dades, és bàsic. Implica tenir sortida a totes les bases de dades científiques mundials.”
La Fundació organitza també trobades científiques, es convoquen beques… “Les beques són per promoure la incorporació de nous investigadors. També es duen a terme conferències, accions que complementen la finalitat principal de la Fundació, que és la recerca. Quan a EUA té lloc un esdeveniment important, procurem promoure que un investigador jove pugui assistir-hi, perquè tingui contacte amb l’alta comunitat científica. I és que un dels aspectes més desatesos en el marc acadèmic espanyol és la formació dels investigadors hospitalaris. El sistema educatiu i formatiu va molt adreçat a formar professionals de l’àmbit assistencial i no tant en el camp de la docència ni de la recerca. Tenim un dèficit formatiu que és el de formar investigadors. La recerca s’hauria de promoure ja des de l’ensenyament, seria una forma de despertar esperits científics.”
Ramon Massaguer expressa el fet que “el món de la recerca des del vessant de la sanitat és apassionant. Estem satisfets de comprovar que la fórmula fundacional ha funcionat en l’àmbit de la investigació vinculada a l’assistència sanitària pública i desitgem continuar en aquesta línia de ser facilitadors de la recerca, sobretot de la recerca de qualitat.”
