Text del 2002.
“Estar al Mercat de la Boqueria és com trobar-se divinament tocat de l’ala”
El Mercat de la Boqueria és un símbol viu i inesborrable de Barcelona i de Catalunya. Al llarg d’una història curulla de vivències entranyables, els seus ocupants han sabut trobar la fórmula magistral que ha fet que ciutadans d’arreu del món estimin un espai privilegiat, situat al bell mig d’un dels barris més encisadors de Barcelona. Pels seus passadissos, per les places de Sant Josep i de Sant Galdric han desfilat fluxos infatigables de comerç i germanor i s’ha forjat el tarannà carismàtic i irrepetible dels seus primers defensors, els comerciants. Manel Ripoll és un reflex fidel de l’esperit apassionat i tenaç que emana de la Boqueria. La seva intensa experiència com a peixater i president del Gremi del Peix de Barcelona, vicepresident nacional dels gremis d’Espanya i actualment president de l’Associació de Comerciants del Mercat de la Boqueria i president de la Mútua de Peixaters de Catalunya es fa palesa en el seu discurs ple de frases emotives. “L’associacionisme a Catalunya és fonamental; és el gran futur de la societat. Anar per lliure avui implica fracàs. L’autoritat política no solament hauria de protegir el món associatiu, sinó que l’hauria de fomentar. Quan vaig aconseguir crear la Federació de Gremis del Peix a Catalunya, em va fer molta il·lusió, i els meus successors han comprovat que és essencial romandre units.”
L’Associació reuneix dos-cents setanta socis: “Som una autèntica família formada per tots els comerciants. Englobem el sector de l’alimentació de fresc. La grandesa del mercat rau a oferir productes frescos d’arreu del món a diari, i quan dic de tot el món i cada dia, és realment així. Podem tenir allò que vulguem i això és sensacional. Avui dia la Boqueria és tot un exemple. Hi ha comerciants amb una tradició de segones, terceres i quartes generacions, especialitzats en un mateix producte.”
En els darrers anys, el mercat ha viscut una transformació important i positiva: “Espanyols provinents sobretot d’Andalusia s’hi van incorporar, primer com a mossos, després com a dependents i finalment han esdevingut propietaris excepcionals. Són més catalans que nosaltres. Senten una estimació profunda per la ciutat, ja que Barcelona i Catalunya han suposat el seu propi creixement. Ha estat un empelt magnífic. Regenten majoritàriament les parades de fruites i hor- talisses. S’ha d’agrair el seu esforç, perquè no els ha sabut greu, tot al contrari. Ha estat una inversió generosa d’allò que el Mercat els ha donat, que ha representat el desenvolupament de la seva vida.”
La remodelació del Mercat s’està fent en períodes diferents gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament i l’Institut Municipal, a l’ajut de la Generalitat de Catalunya i a l’aportació incondicional dels comerciants. “Puc asseverar que existeix un amor institucional envers La Boqueria.” En l’actualitat, s’està duent a terme la nova peixateria: “L’hem llençada sencera, en fem una nova de trinca, lluminosa, única a Europa, oberta, i amb un colorit captivador, amb parades més properes al públic.”
Un altre projecte que Manel Ripoll pensa engegar en un futur immediat és el petit mercat de fruites i hortalisses de les pageses, que suposarà el braç dret de la Boqueria. Ara com ara, encara munten i desmunten diàriament les seves parades a la plaça de Sant Galdric, a cel obert: “S’ha de conservar aquest petit mercat que sempre ha conviscut en harmonia amb les parades de l’interior. En són un complement. Això s’ha de valorar i s’han de millorar les condicions de treball de les pageses. Barcelona ens ho agrairà.”
És probable que les constants adaptacions i renovacions que està experimentant el Mercat durant els darrers anys marquin un abans i un després, si es consideren paral·lelament altres aspectes –socials, polítics i econòmics– que hi han deixat també la seva empremta i que els dos-cents setanta membres de l’entitat han viscut de primera mà: “La Transició política la va fer el poble amb tranquil·litat i serenor; ens va ensenyar a refermar els nostres llaços gremials i va suposar que els mercats municipals barcelonins aconseguissin tenir més veu. L’aparició posterior de l’Institut Municipal de Mercats va ser un avenç decisiu i molt seriós per a tots nosaltres. En el present, hem hagut de fer front a la reconversió de la pesseta per l’euro. El comerciant ha estat l’autèntic mestre del canvi de moneda, total i absolut; els petits comerciants hem treballat de debò en l’educació de la moneda petita.”
Una educació que ha anat acompanyada a l’inconfusible caràcter afable i valent dels marxants: “El comerciant va resistir al greu problema de les vaques boges. Va ser heroic que el carnisser mantingués la carnisseria oberta assumint una pèrdua incalculable de gènere invendible. Va aconseguir conferir una confiança decisiva al client.”
“L’esforç que ha fet el Mercat per tenir cada dia a les parades productes forans destinats a immigrants africans, asiàtics… és increïble.” La Boqueria es caracteritza per rebre no només gent de nacionalitats diverses que venen a comprar o passejar per gaudir de la varietat i originalitat dels productes frescos, sinó també institucions i delegacions de tot el món, ciutadans de diferents condicions socials i personatges de prestigi social, polítics, esportistes, escriptors, artistes i amants de la nostra terra com “Núria Feliu, una persona encisadora i entranyable per qui sentim una especial admiració.”
Per a Manel Ripoll suposaria un despropòsit que la memòria dels barcelonins no contemplés un home especial, “el cuiner Ramon Cabau. Hem de ser generosos i retre homenatge a una persona d’una importància enorme per a la història de la ciutat, el Mercat i el món de la restauració. Per això, tenim la intenció de crear un premi per fer honor a la seva persona i obra cabdal.”
I és que el món de la restauració i l’hostaleria ha significat molt per al Mercat; el comerciant l’ha sabut valorar i adaptar en la seva labor quotidiana: “Oferim servei al públic particular i a xefs de cuina i restauradors, que representen una part bàsica. La demanda constant de bolet per part de restauradors i hotelers ha fet arrelar al Mercat la cultura d’aquest producte nostre. Nosaltres hem ensenyat a menjar bolets fora de Catalunya.”
A la Boqueria també hi ha lloc per a petits espais gastronòmics. “Hi hem introduït l’afició pel tamboret: esmorzar o dinar damunt d’un tamboret en els sis petits bar-restaurants on fan meravelles de menús. El 80% de la clientela és gent que ve del carrer expressament.”
Vianants que podran gaudir d’aquí a poc temps d’un punt d’informació, que es complementarà amb una llibreria que vendrà llibres de cuina que es publiquin arreu de l’Estat espanyol. El Mercat de la Boqueria ha de continuar mantenint el seu encant particular que el fa únic al món i esguardar el futur ple de reptes encara per copsar. “Tal com li vaig sentir dir una vegada a Salvador Dalí, estar al Mercat de la Boqueria és com trobar-se divinament tocat de l’ala.”
