Text del 2002.
“La Federació és una força de principis i de voluntats del sector de la construcció”
La Federació Catalana de la Indústria, el Comerç i els Serveis de la Construcció està constituïda per un grup de gremis vinculats al món de la construcció. Cadascun d’aquests acull empreses annexes a la construcció. La Federació es va crear per unir aquests gremis i posar en comú les seves problemàtiques i necessitats, i convertir-se així en una entitat més forta i influent davant l’Administració. En total, són tretze les entitats gremials que representen un col·lectiu de més de noranta mil persones: “Gremi de Rajolers de Catalu-nya, Gremi d’Àrids, Gremi de Prefabricats i Derivats del Ciment de Catalunya, Associació Catalana de Llogaters de Maquinària per a la Construcció, Asociación Española de la Impermeabilización Delegación de Catalunya, Federació de Gremis de Pintors de Barcelona, Unió de Magatzemistes de Ferros de Catalunya i Balears, Asociaciones Consultores de Estructuras, Associació d’Empreses d’Enginyeria i Consultoria Independents de Catalunya, Gremi de Fusters, Ebenistes i Similars de Barcelona, Asociación de Laboratorios Edificación de Catalunya, Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques i Associació per a la Construcció d’Estructures Metàl·liques.”
La Federació la presideix Pasqual Roca, un empresari del sector dels àrids i els prefabricats amb una llarga trajectòria empresarial i institucional, que indica que “la Federació és una força de principis i de voluntats que afecten el sector de la construcció.” Pasqual Roca ha estat president del Gremi d’Àrids i del Gremi de Prefabricats de Formigó. Anteriorment, aquesta Federació havia estat presidida pels senyors Francesc Porqueras i Antoni Aguilera.
El primer conflicte al qual va haver de fer front la Federació, el principal motiu de la seva creació, va ser l’entrada en vigor de la Llei de contractes de l’Estat ara fa sis anys. “Aquesta llei aportava la reglamentació perquè les empreses que subministren o treballen per a l’Administració poguessin formalitzar un contracte. En aquest contracte, no es tenia en compte la figura de l’industrial i del subcontractat. Els industrials van criticar aquesta situació i van aconseguir que se’ls contemplés dins de la normativa. El senyor Francesc Homs, llavors diputat al Congrés per Convergència i Unió, i avui conseller d’Economia de la Generalitat, va ser una peça bàsica per aconseguir aquest canvi legislatiu.”
Fa poc que ha entrat en funcionament la Llei de construcció que regula l’edificació. “La llei estableix que el responsable d’una obra és el constructor. El constructor, per la seva banda, involucra l’industrial, i és lògic, perquè si se subministra un guix o una estructura de mala qualitat, el responsable hauria de ser el subministrador. Això ha comportat un augment del preu de la construcció, perquè s’han incorporat nous elements que l’han fet apujar, com és el cas de l’assegurança.”
Però la seguretat en el treball ha esdevingut un tema essencial: “Quan es compra una màquina de producció de formigó, aquesta porta un certificat de garantia i de seguretat en el treball. Aquestes màquines són de gran envergadura, fabriquen fins a mil tones de formigó al dia, treballen a gran velocitat i això implica un cert grau de perill per a l’individu que la controla. La seguretat del treballador és molt important. Fa uns anys es deixava bastant de costat, però avui és bàsic que empresaris i treballadors siguin conscients dels perills que hi ha a la feina i que existeixin formes d’evitar l’accident. Els gremis han realitzat una actuació molt específica sobre aquesta qüestió per informar les empreses associades de la importància de disposar de mesures de seguretat.” I continua: “El món de la construcció ha canviat molt en els darrers vint anys. Tant els materials com la forma de treballar han millorat.”
Els membres de la Federació consideren que la Llei de prevenció de riscos no està degudament concretada: “Es criminalitza l’empresari i no es té en compte la professionalització del treballador. Hi ha inquietud i els sindicats entaulen converses per tal de demanar mà dura per als empresaris i més inspectors. En canvi, la Federació, si bé està d’acord amb postures de control i justícia, creu que almenys el 50% de la despesa que suposarà l’increment de la inspecció, es dediqui a la formació de l’obrer i a compartir aquesta responsabilitat en els accidents. Així mateix, creiem que les subcontractacions salvatges basades en el prestamisme laboral són la causa directa d’una elevada proporció dels accidents laborals.”
La Federació Catalana de la Indústria, el Comerç i els Serveis de la Construcció està donant a conèixer la realitat de les empreses del sector i la seva voluntat de ser respectuoses amb el medi ambient: “El problema mediambiental va totalment lligat als àrids. Catalunya, i sobretot l’àrea de Barcelona, té una gran necessitat d’àrids. Es preveu que d’aquí a cinc anys la demanda serà tan alta que Catalunya no podrà assumir-la; s’haurà de portar pedra de llocs impensables i a molts quilòmetres de distància dels centres de consum. Les vies per on ha de passar el tren d’alta velocitat es fixen sobre pedra, l’ampliació del port de Barcelona i totes les infraestructures per al Fòrum 2004 necessiten molt de formigó. Si no podem afrontar aquesta demanda, no serà per manca d’àrids, que en tenim en quantitat a les muntanyes que ens envolten, sinó pels impediments dels ajuntaments a realitzar extraccions d’aquest material. Les administracions locals i la societat en general veuen l’extracció com una amenaça mediambiental, destructora del paisatge i molesta per a les zones habitades properes. Hi ha moltes pedreres i graveres a Catalunya; si el projecte d’extracció es fa seguint les normatives, pot arribar a ser positiu per a tothom. És clar que una extracció provoca un forat, però si al final aquest espai es dedica al conreu agrícola, és una fórmula per recuperar-lo. Actualment, hi ha moltes explotacions que es reconverteixen en abocadors de runa de la construcció. A Barcelona, es generen diàriament milers de tones de runa que s’han d’abocar en algun lloc. Al Garraf hi ha explotacions d’aquest tipus amb abocaments controlats on no es permet llençar ni plàstics ni fustes. Els abocaments, una vegada estan plens de runa, es cobreixen amb terra i s’acaben convertint en un parc o en una zona de conreu. La Generalitat de Catalunya és conscient d’aquest problema i vol col·laborar per trobar fórmules que siguin acceptades per empresaris, societat i administracions locals.”
Si bé l’industrial de la construcció no sempre ha estat respectuós amb el medi ambient, des de fa uns anys el sector ha pres consciència de la realitat i actua segons les normatives mediambientals. Les investigacions i l’aplicació de tècniques avançades a aquest sector han permès eliminar residus de forma controlada i sense perjudicar l’entorn natural. Les noves tecnologies també tenen cabuda dins d’un sector que s’ha modernitzat i que continuarà treballant perquè la seva actuació sigui acceptada per tota la societat.
