Text del 28.11.2001
“La consulta prèvia és essencial abans de prendre decisions: falta cultura preventiva”.
La família Abós, una generació rere una altra, i així al llarg de quatre, ha optat per fer de l’advocacia un mitjà de vida. Primer va ser Manuel Abós Marià, que el 1899 va fundar el despatx barceloní. “En morir es va fer càrrec del bufet el meu pare, Manuel Abós Agea, que va ser degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Jo he continuat la seva labor amb el mateix esperit que ells pregonaven i que intento transmetre als meus fills, Manuel i Joan.” Manuel Abós Janot és un erudit del món del dret amb una trajectòria dilatada que l’ha portat a viure grans reformes legals i una transició política en la qual va participar des del col·lectiu de lletrats.
El paper que van jugar advocats i jutges abans, durant i després de l’etapa de transició no s’ha valorat de forma suficient. Persones com Manuel Abós donen fe de la realitat d’aquell moment i de la importància del Col·legi d’Advocats de Barcelona i de la seva gent. “L’únic lloc on es podien donar a conèixer les idees polítiques o socials era al Col·legi. Recordem el famós acte de les tres vies on van aparèixer per primera vegada Jordi Pujol, Joan Raventós, Anton Cañellas i Soler Barberà, els líders dels partits polítics a la clandestinitat. També vam acollir la tancada provocada pel procés de Burgos, vam tenir diferents actuacions durant la Caputxinada… Els advocats volíem un canvi perquè participàvem del concepte de democràcia i d’igualtat. Va arribar la transició democràtica, una etapa durant la qual va tenir un paper rellevant el president Adolfo Suárez. Va ser una transició, no va haver-hi ruptura i això va ajudar que es fes de forma pacífica. Encara era molt viu el record de la Guerra Civil i poca gent confiava en un procés pacífic, per això es clamava una ruptura total. Al final es va aconseguir una transició modèlica.”
Precisament, Manuel Abós va ocupar el càrrec de secretari del Col·legi durant l’època de la transició, quan es van viure les tancades a la seu d’aquesta institució. Fins al 1999 ha estat secretari del Consell d’Advocats dels Col·legis de Catalunya, organisme del qual va ser cofundador. Paral·lelament ha sabut continuar la labor del pare i de l’avi. Avui el bufet té una estructura adaptada a les necessitats jurídiques del moment: “Oferim serveis jurídics integrals. El meu fill Manuel porta temes de dret penal i fiscal, i en Joan de dret matrimonial, laboral i immobiliari. Jo sóc generalista i m’encarrego, sobretot, de qüestions empresarials, civils i mercantils. A l’hora de treballar, encara que un de nosaltres es responsabilitzi materialment d’un assumpte, la resta també el coneixem. La nostra jornada laboral s’inicia amb una reunió per posar en comú temes, buscar solucions, comentar les resolucions judicials… El client sap que pot parlar amb qualsevol de nosaltres perquè coneixem perfectament les característiques del seu cas.”
La transició també va ser un moment d’empenta per a la classe empresarial, que va ajustar-se als nous aires que arribaven gràcies als assessors: “Els advocats vam haver de fer un gran esforç per adaptar-nos a les reformes successives que van produir-se amb l’assoliment democràtic. En l’àmbit fiscal vam transmetre la necessitat de seguir la normativa establerta. No va ser fàcil, l’empresa no volia pagar impostos, però calia una actualització del sistema, una equiparació de l’empresariat espanyol a l’estranger. La total obertura del mercat era previsible i s’havien d’acomodar les estructures fiscals i laborals de l’empresa a la situació europea.”
Manuel Abós Almirall comenta quin és el moment actual: “El nivell de compliment de l’empresa en matèria fiscal i laboral és bastant acceptable encara que es pot millorar. De totes maneres, la norma tributària desorienta el directiu per la seva complexitat i inestabilitat. D’altra banda, aquest no té prou consciència de la importància del tema fiscal.”
Joan Abós Almirall, especialista en el camp laboral, fa referència a la pressió que recau sobre l’empresari: “La llei afavoreix més el treballador, és la justícia pro operario. En un procés laboral es parteix de la base que l’assalariat té la raó, i així no es pot parlar de justícia igual per a tothom.”
La Llei d’enjudiciament civil és una eina reformada per actuar en el marc judicial. Fa poc que ha entrat en vigor i encara és massa d’hora per parlar de resultats. De totes maneres, el col·lectiu d’advocats confia en les seves possibilitats. “Abans de presentar un plet, hem d’haver esgotat totes les vies d’arribar a un acord. La majoria de vegades anar als tribunals no compensa el client, per una qüestió de temps, de diners i per la incertitud de la resolució. La nova llei parteix del principi d’oralitat i de la immediació del jutge, que ha d’estar present davant de totes les actuacions. Així obté informacions directes del cas, cosa que abans no existia perquè el procés es feia per escrit. La justícia serà més justa, ara bé, també s’haurà de treballar perquè sigui més ràpida”, explica Manuel Abós Almirall. I el seu germà afegeix: “Els procediments són llargs perquè els jutjats no compleixen els terminis que disposa la llei. L’advocat ho fa sempre però després el sistema judicial no s’ajusta a la norma i els retards són molt grans.”
Aquestes opinions es complementen amb les de Manuel Abós Janot, el pare, que posa de relleu el valor que té aconseguir un acord que eviti el plet. “Amb un pacte el client sap exactament el cost i el temps de solucionar una qüestió. Un procediment, en canvi, és una caixa tancada. El meu pare deia que per guanyar un plet feien falta tres coses: tenir raó, poder-la demostrar (amb proves) i que te la vulguin donar, o sigui, que el jutge dicti sentència encertadament. És prou complex i per això les taules dels despatxos s’erigeixen com el millor espai per resoldre un tema.”
En tot cas, els problemes moltes vegades es podrien evitar, i aquest és el gran cavall de batalla dels advocats: “La consulta prèvia és essencial abans de prendre decisions, perquè s’ha de preveure què pot passar si es firma un contracte. Manca cultura preventiva. Aquest tema es viu en el camp immobiliari. La gent signa molts papers sense llegir la lletra petita i després apareixen els problemes. Es valora massa el cost de pagar un advocat i ningú no es planteja que l’assessorament evita conflictes innecessaris”, comenten.
Manuel Abós Janot va ser dels primers juristes que es va interessar pel camp del dret comunitari quan encara no s’havia entrat a la Comunitat Econòmica Europea. Avui aquest àmbit està creixent en importància “sobretot perquè l’euro ja és aquí, moltes companyies que treballen a escala europea i internacional facturaran amb la nova moneda des de principis d’any. Nosaltres assessorem en matèria de dret comunitari, en tema fiscal i mercantil.” Dues generacions d’advocats que aposten per oferir al client un servei eficient i diversificat a través d’un tracte personalitzat i pròxim. La modernitat i les antigues tradicions es mesclen en la filosofia del despatx Abós.
Abós Marià, que el 1899 va fundar el despatx barceloní. “En morir es va fer càrrec del bufet el meu pare, Manuel Abós Agea, que va ser degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Jo he continuat la seva labor amb el mateix esperit que ells pregonaven i que intento transmetre als meus fills, en Manuel i en Joan.” Manuel Abós Janot és un erudit del món del dret amb una trajectòria dilatada que l’ha portat a viure grans reformes legals i una transició política en la qual va participar des del col·lectiu de lletrats.
El paper que van jugar advocats i jutges abans, durant i després de l’etapa de transició no s’ha valorat de forma suficient. Persones com Manuel Abós donen fe de la realitat d’aquell moment i de la importància del Col·legi d’Advocats de Barcelona i de la seva gent. “L’únic lloc on es podien donar a conèixer les idees polítiques o socials era al Col·legi. Recordem el famós acte de les tres vies on van aparèixer per primera vegada Jordi Pujol, Joan Raventós, Anton Cañellas i Soler Barberà, els líders dels partits polítics a la clandestinitat. També vam acollir la tancada provocada pel procés de Burgos, vam tenir diferents actuacions durant la Caputxinada… Els advocats volíem un canvi perquè participàvem del concepte de democràcia i d’igualtat. Va arribar la transició democràtica, una etapa durant la qual va tenir un paper rellevant el president Adolfo Suárez. Va ser una transició, no va haver-hi ruptura i això va ajudar que es fes de forma pacífica. Encara era molt viu el record de la Guerra Civil i poca gent confiava en un procés pacífic, per això es clamava una ruptura total. Al final es va aconseguir una transició modèlica. “
Precisament, Manuel Abós va ocupar el càrrec de secretari del Col·legi durant l’època de la transició, quan es van viure les tancades a la seu d’aquesta institució. Fins al 1999 ha estat secretari del Consell d’Advocats dels Col·legis de Catalunya, organisme del qual va ser cofundador. Paral·lelament ha sabut continuar la labor del pare i de l’avi. Avui el bufet té una estructura adaptada a les necessitats jurídiques del moment: “Oferim serveis jurídics integrals. El meu fill Manuel porta temes de dret penal i fiscal, i en Joan de dret matrimonial, laboral i immobiliari. Jo sóc generalista i m’encarrego, sobretot, de qüestions empresarials, civils i mercantils. A l’hora de treballar, encara que un de nosaltres es responsabilitzi materialment d’un assumpte, la resta també el coneixem. La nostra jornada laboral s’inicia amb una reunió per compartir temes, buscar solucions, comentar les resolucions judicials… El client sap que pot parlar amb qualsevol de nosaltres perquè coneixem perfectament les característiques del seu cas.”
La transició també va ser un moment d’empenta per a la classe empresarial, que va ajustar-se als nous aires que arribaven gràcies als assessors: “Els advocats vam haver de fer un gran esforç per adaptar-nos a les reformes successives que van produir-se amb l’assoliment democràtic. En l’àmbit fiscal vam transmetre la necessitat de seguir la normativa establerta. No va ser fàcil, l’empresa no volia pagar impostos, però calia una actualització del sistema, una equiparació de l’empresariat espanyol a l’estranger. La total obertura del mercat era previsible i s’havien d’acomodar les estructures fiscals i laborals de l’empresa a la situació europea.”
Manuel Abós Almirall comenta quin és el moment actual: “El nivell de compliment de l’empresa en matèria fiscal i laboral és bastant acceptable encara que es pot millorar. De totes maneres, la norma tributària desorienta el directiu per la seva complexitat i inestabilitat. D’altra banda, aquest no té prou consciència de la importància del tema fiscal.”
Joan Abós Almirall, especialista en el camp laboral, fa referència a la pressió que recau sobre l’empresari: “La llei afavoreix més el treballador, és la justícia pro operario. En un procés laboral es parteix de la base que l’assalariat té la raó, i així no es pot parlar de justícia igual per a tothom. “
La Llei d’enjudiciament civil és una eina reformada per actuar en el marc judicial. Fa poc que ha entrat en vigor i encara és massa d’hora per parlar de resultats. De totes maneres, el col·lectiu d’advocats confia en les seves possibilitats. “Abans de presentar un plet, hem d’haver esgotat totes les possibilitats d’arribar a un acord. La majoria de vegades anar als tribunals no compensa el client, per una qüestió de temps, de diners i per la incertitud de la resolució. La nova llei parteix del principi d’oralitat i de la immediació del jutge, que ha d’estar present davant de totes les actuacions. Així obté informacions directes del cas, cosa que abans no existia perquè el procés es feia per escrit. La justícia serà més justa, ara bé, també s’haurà de treballar perquè sigui més ràpida “, explica Manuel Abós Almirall. I el seu germà afegeix: “Els procediments són llargs perquè els jutjats no compleixen els terminis que disposa la llei. L’advocat ho fa sempre però després el sistema judicial no s’ajusta a la norma i els retards són molt grans. “ Aquestes opinions es complementen amb les de Manuel Abós Janot, el pare, que posa de relleu el valor que té aconseguir un acord que eviti el plet. “Amb un pacte el client sap exactament el cost i el temps de solucionar una qüestió. Un procediment, en canvi, és una caixa tancada. El meu pare deia que per guanyar un plet feien falta tres coses: tenir raó, poder-la demostrar (amb proves) i que te la vulguin donar, o sigui, que el jutge dicti sentència encertadament. És prou complex i per això les taules dels despatxos s’erigeixen com el millor espai per resoldre un tema. “ En tot cas, els problemes moltes vegades es podrien evitar, i aquest és el gran cavall de batalla dels advocats: “La consulta prèvia és essencial abans de prendre decisions, perquè s’ha de preveure què pot passar si es firma un contracte. Falta cultura preventiva. Aquest tema es viu en el camp immobiliari. La gent signa molts papers sense llegir la lletra petita i després apareixen els problemes. Es valora massa el cost de pagar un advocat i ningú no es planteja que l’assessorament evita conflictes innecessaris “, comenten.
Manuel Abós Janot va ser dels primers juristes que es va interessar pel camp del dret comunitari quan encara no s’havia entrat a la Comunitat Econòmica Europea. Avui aquest àmbit està creixent en importància “sobretot perquè l’euro ja és aquí, moltes companyies que treballen a escala europea i internacional facturaran amb la nova moneda des de principis d’any. Nosaltres assessorem en matèria de dret comunitari, en tema fiscal i mercantil. “ Dues generacions d’advocats que aposten per oferir al client un servei eficient i diversificat a través d’un tracte personalitzat i pròxim. Modernitat i antigues tradicions es mesclen en la filosofia del despatx Abós.
que vol és poder anar a un lloc on els solucionin tots els problemes, de manera que toquem tant el tema mercantil com el civil, fiscal, laboral, comptable, etc. “ L’especialitat de Pablo Cristóbal com a lletrat és la civil i mercantil, i és per això que, a més d’alguns particulars, porten sobretot empresa petita i mitjana.
La valoració que fa ell de la posada en marxa el gener de 2001 de la Llei d’enjudiciament civil és la següent: “Crec que el que passa ara és una mica el mateix de sempre: cada vegada que entra un legislador nou, vol solucionar el problema de la justícia amb una altra llei, cosa que em sembla molt bé. La llei en si no és que estigui malament, el problema són els mitjans amb què es fa efectiva. “ Igualada, per exemple, disposa en aquests moments de tres jutjats, però no són suficients: “Penso que amb un o dos més, i amb més mitjans i personal, la llei es podria aplicar molt millor i tot funcionaria d’una altra manera. Ara bé, crec que la importància que es dóna actualment a l’oralitat és molt interessant, perquè el client no acabava d’entendre el judici escrit. Més d’una vegada m’havien demanat quan es faria un judici i, de fet, ja s’estava tirant endavant, però per a ells anar a judici era anar a veure el jutge i prestar declaració davant d’ell. “ I és precisament aquest fet el que més positiu li sembla de la nova llei: “Veure els ulls d’una persona mentre està declarant és fonamental, perquè no tan sols és important què explica, sinó com ho fa. El jutge es pot adonar de si diu o no la veritat mirant-lo als ulls, és a dir, que no es tracta només que el client vegi el jutge, sinó també que el jutge el vegi a ell i a totes les parts implicades. “
No obstant això, la nova llei també ocasiona alguns maldecaps als advocats titulars de despatxos petits: “A mi personalment m’agrada poder atendre tots els clients, malgrat que després pugui delegar alguna feina a altres companys, però el problema que tinc ara és que no puc atendre jo mateix tots els judicis perquè a vegades te’n coincideixen dos o tres alhora, i els clients volen lògicament que estiguis al seu costat. “ La conseqüència d’això és la fusió de diversos professionals per poder fer front a la nova realitat: “Els advocats que fins ara treballaven sols ja han començat a unir-se en bufets, perquè ha arribat un moment en què és impossible portar assumptes seriosament sense tenir almenys dues o tres persones que puguin presentar-se davant dels tribunals. Aquesta és la nostra situació actual, però no descartem créixer una mica més en el futur. “ La personalització, tanmateix, és el que continua amoïnant-lo: “Els clients et dipositen la seva confiança i t’acabes convertint en molt més que el seu advocat, arribes a ser el seu conseller, i sovint no solament en temes empresarials, sinó també personals. De tota manera, has de procurar no perdre l’objectivitat, i si t’hi involucres massa no ets capaç de veure els problemes amb la perspectiva necessària per poder trobar la solució més adient. “
La solució més adient no sempre passa per un judici, a vegades cal arribar a pactes: “No m’acompanya la fama de pactista, perquè si crec que tinc la raó i que la puc defensar, ho intento. Una altra cosa és que per motius estratègics intentis pactar. “ És a dir, és fonamental que el lletrat faci una anàlisi seriosa de quines són les principals raons d’un conflicte: “Jo pacto si amb el que m’estan oferint ja em sento satisfet, si és el que volia el meu client, però el que tinc molt clar és que pactar per pactar no entra dins la meva filosofia professional. El pacte és una eina com una altra, com ho és també el judici, si és adient s’utilitzarà i si no, no. “ Aquesta reflexió sovint cal fer-la als clients perquè vegin quin és el millor camí: “El primer que has de fer és tranquil·litzar aquella persona i demanar-li que t’expliqui què li passa. Li has de fer tocar de peus a terra, i demanar-li que no ometi ni un detall en la seva explicació, perquè si hi ha dades que no has tingut en compte, et poden arribar per sorpresa el dia del judici i fer-te perdre el cas. “ De totes formes, Pablo Cristóbal encara va més lluny: “No pots plantejar mai un litigi sense haver estudiat molt el cas, perquè la versió que tu tens és la del client, i aquesta pot veure’s afectada per problemes personals que pugui tenir amb l’altra part, amb coses que no explica perquè no vol o simplement perquè les ha oblidades. A més, és important que esbrinis quines raons pot tenir la part contrària i què és el que pot utilitzar en un judici en contra teu. “
Però no són sempre litigis el que porten al bufet de Pablo Cristóbal; a vegades han d’unir esforços entre tots els especialistes del despatx per arreglar temes successoris o concursals, que són assumptes que necessiten tenir en compte la situació fiscal i econòmica, a més de la pròpiament jurídica i personal: “Les successions solen patir-se un cop a la vida, però el cert és que porten trencaments familiars importants, per això s’han de fer amb molta cura. A més, no depèn tant del volum de diners que s’hi moguin sinó de raons molt més personals, perquè jo he vist famílies barallades per dos milions de pessetes igual que per cent. “ La feina del lletrat també és en aquest cas la de conseller: “L’empresari pensa en el millor futur per a l’empresa, i sovint això vol dir mantenir-la en mans d’un hereu i no repartir-la entre tots els fills, però jo sempre els dic que també procurin en la mesura del possible que no hi hagi ningú que se senti menyspreat, que pensi que no se l’ha tingut en compte per a res. “ I no són solament els problemes de successió els que poden portar situacions dramàtiques a la família, sinó també els ocasionats per suspensions de pagaments i fallides: “Hem vist casos de petits i mitjans empresaris que tenen una empresa des de sempre, una empresa en què treballa tota la família i alguns empleats fa molts anys que hi són, però que arriba un moment en què no poden superar una crisi i han de tancar. Aleshores és quan esclata el drama, i és també el moment en què la gent de fora menys s’adona de la situació que viu aquell senyor que ara tracten tan injustament, quan en realitat si s’ha arribat fins a aquells extrems ha estat perquè ha intentat aguantar l’empresa i els seus treballadors tant com ha pogut, i això li ha fet perdre l’objectivitat.»
