Text del 2001
«Els coneixements que s’adquireixen a la carrera són insuficients per accedir al món de l’advocacia».
Manuel Cantueso Sánchez va tenir clar des de ben petit que volia ser advocat. Malgrat haver intentat planificar la seva trajectòria inicial en el marc de la professió, la vida l’ha portat per camins imprevistos fins a la direcció del Departament de Dret Laboral d’un dels bufets jurídics més prestigiosos del país, Pintó Ruiz & Del Valle. Ha demostrat que és un brillant especialista en aquesta matèria que va descobrir mentre estudiava a la universitat.
“Entre els llicenciats en dret estem d’acord que els coneixements que s’adquireixen a la carrera són insuficients per accedir al món de l’advocacia. En la meva època sols hi havia una assignatura de dret laboral en tot el pla d’estudis. Vaig veure que aquell àmbit m’interessava i després de llicenciar-me vaig decidir preparar les oposicions d’inspector de treball. Va ser un període de formació llarg i dur que va acabar quan vaig optar per establir el meu propi despatx. Després d’un temps vaig entrar a treballar a Consulting Alfis, un despatx de Granollers on vaig especialitzar-me en el tema laboral. Aquest bufet tenia una forta relació amb un de Barcelona, el de Pintó Ruiz & Del Valle, un despatx d’arrel tradicional que s’ha readaptat seguint les noves tendències del món de l’advocacia. Avui té una estructura multidisciplinària, la qual va exigir fomentar el Departament Laboral del bufet, i aquí és on jo vaig participar.”
En els darrers anys s’ha produït un gir en la concepció del despatx jurídic. L’advocat generalista que treballava en solitari i cobria qualsevol problemàtica està desapareixent per donar pas a un tipus d’estructura de gabinet integrada per professionals del dret especialitzats en diferents matèries. “Aquest és el futur del nostre sector. L’especialització és la clau, o sigui, conèixer a fons un àmbit concret per poder cobrir les necessitats dels clients, ja que el món i la legislació són cada vegada més complexos. Sols el dret laboral ha evolucionat tant que es pot desglossar en altres especialitats: el dret col·lectiu (el dels sindicats), el de la Seguretat Social, la prevenció de riscos laborals…”
Precisament la Llei de prevenció de riscos laborals està prenent una gran importància, i no és gens fàcil d’assessorar atès que “es necessita preparació tècnica que la majoria d’advocats no tenim (disciplines com l’ergonomia, la física o la química hi intervenen). Cal una gran formació o serà impossible fer la nostra labor amb garanties.”
La Llei de prevenció de riscos laborals va entrar en vigor el 1995 però a causa de mancances diverses ha costat molt de posar-la en funcionament. Aquesta llei pretén incidir en la prevenció, a diferència de la seva antecessora, que era més repressiva. “És una normativa necessària que fa anys que funciona a la resta d’Europa. Espanya és dels països més endarrerits en aquesta matèria i així ho demostren les xifres, ja que és dels que presenten una sinistralitat més alta en accidents de treball. El camp de la construcció és dels que pateix més accidents. Les grans empreses han estat les primeres a adequar-se a la llei però la Pime no s’ho planteja de la mateixa manera. L’empresari ha de canviar de filosofia, ha de pensar en l’acció preventiva, la que pot evitar el desastre. La llei preveu la realització d’una auditoria, per part d’una mútua o d’una empresa autoritzada, per permetre examinar l’estat en què es troba l’empresa i preparar un pla de mesures adequat per evitar el risc d’accidents. Després d’aplicar-lo, sols s’hauria de supervisar que s’estigués fent correctament. És evident que cal una inversió econòmica que l’empresari vol evitar, però a la llarga pot acabar rendibilitzant-la. Hi ha molta ignorància sobre aquest tema, tant per part de l’empresari com del treballador.”
Manuel Cantueso fa referència a un altre dret que contempla aspectes molt importants per al treballador: el dret col·lectiu, el que regula l’acció sindical. “Aquest terreny està molt ben previst. S’han reconegut una sèrie de drets als representants dels treballadors molt importants per poder desenvolupar la seva tasca sindical. De totes maneres, el sindicalisme ja no juga el paper actiu dels primers anys de la democràcia. Ara hi ha aspectes dels sindicats que haurien de canviar, sobretot el fet que n’existeixen bàsicament dos de pes, a banda d’alguns d’ordre sectorial. Haurien de ser apolítics i plantejar-se el més important, que la seva finalitat és defensar els interessos dels afiliats.”
Un altre dret, en el marc d’aquest àmbit, d’una gran rellevància per a la nostra societat és el de la Seguretat Social. És força desconegut per la gent i en canvi inclou la regulació de la sanitat i de les prestacions socials. “El sistema de protecció de la Seguretat Social s’ha desenvolupat a partir de la llei de l’any 1966. És un bon sistema que encara s’ha de millorar en alguns aspectes però que ha demostrat ser efectiu, estar ben gestionat, disposar de professionals preparats i estar introduint-se en el camp de les noves tecnologies. Desterraria una idea que fa anys que corre sobre la supressió de la Seguretat Social: no està en fallida, malgrat que encara li queden molts aspectes per resoldre.” Quan es parla de la Seguretat Social, gairebé s’oblida que comprèn tot l’àmbit de prestacions (de jubilació, invalidesa, atur…).
“És molt important que hi hagi una prestació per a aquella persona que no pot treballar, per invalidesa o per una situació que fa necessària una ajuda. A l’altre extrem trobem la problemàtica de l’empresari, el treballador autònom que tot i pagar uns diners a la Seguretat Social no cotitza per desocupació. S’hauria d’estudiar la possibilitat d’oferir-li el dret a una prestació. I és que encara hi ha situacions injustes.”
Amb tot aquest cúmul de coneixements, el seu objectiu és fer entendre al públic que seguir la llei evita molts problemes. Per la seva banda, ell no oblida el suport que ha rebut de la seva família: els pares, Rafael i Ana, i la seva esposa, també advocada, Ana, amb qui comparteix una filla, Ana Mª. Gràcies a tots ells ha pogut acomplir el seu somni.
