Manuel Cantueso
Fotografia: Àngel Font
PC, 11è VOLUM. Assessors jurídics d’empresa

Sr. Manuel Cantueso Sánchez

PINTÓ RUIZ DEL VALLE

Text del 2001

«Els coneixe­ments que s’adquireixen a la carrera són insuficients per accedir al món de l’ad­vo­ca­cia».

Manuel Cantueso Sánchez va tenir clar des de ben petit que volia ser advocat. Malgrat haver intentat planificar la seva trajectòria inicial en el marc de la professió, la vida l’ha portat per camins impre­vis­tos fins a la direcció del De­partament de Dret Laboral d’un dels bufets jurídics més prestigiosos del país, Pintó Ruiz & Del Valle. Ha demos­trat que és un brillant especi­alista en aquesta matèria que va descobrir mentre estudia­va a la universitat.

“Entre els llicenciats en dret estem d’a­cord que els coneixe­ments que s’adquireixen a la carrera són insuficients per accedir al món de l’ad­vo­ca­cia. En la meva època sols hi havia una assignatura de dret laboral en tot el pla d’estudis. Vaig veure que aquell àmbit m’interessa­va i després de llicenciar-me vaig decidir preparar les oposicions d’inspector de treball. Va ser un període de formació llarg i dur que va acabar quan vaig optar per establir el meu propi despatx. Després d’un temps vaig entrar a treballar a Consulting Alfis, un despatx de Granollers on vaig especialitzar-me en el tema laboral. Aquest bufet tenia una forta relació amb un de Barcelona, el de Pintó Ruiz & Del Valle, un despatx d’arrel tradicional que s’ha readaptat seguint les noves tendències del món de l’advocacia. Avui té una estructura mul­ti­disciplinària, la qual va exigir fomentar el Departament Laboral del bufet, i aquí és on jo vaig participar.”

En els darrers anys s’ha produït un gir en la concepció del despatx jurídic. L’advocat generalista que treballava en solitari i cobria qualsevol proble­màtica està desapareixent per donar pas a un tipus d’estructura de gabinet integrada per professionals del dret especialitzats en diferents matèries. “Aquest és el futur del nostre sector. L’especialització és la clau, o sigui, conèixer a fons un àmbit concret per poder cobrir les necessi­tats dels clients, ja que el món i la legislació són cada vegada més complexos. Sols el dret laboral ha evolucionat tant que es pot des­glossar en altres especialitats: el dret col·lectiu (el dels sindicats), el de la Seguretat Social, la prevenció de riscos laborals…”

Precisa­ment la Llei de prevenció de riscos laborals està prenent una gran impor­tància, i no és gens fàcil d’assessorar atès que “es necessita preparació tècnica que la majoria d’advocats no tenim (disciplines com l’ergono­mia, la física o la química hi intervenen). Cal una gran formació o serà impos­sible fer la nostra labor amb garanties.”

La Llei de prevenció de riscos laborals va entrar en vigor el 1995 però a causa de mancances diverses ha costat molt de posar-la en funcionament. Aquesta llei pretén incidir en la prevenció, a diferència de la seva anteces­sora, que era més repressiva. “És una normativa necessària que fa anys que funciona a la resta d’Europa. Espanya és dels països més endar­re­rits en aquesta matèria i així ho demostren les xifres, ja que és dels que presenten una sinistralitat més alta en accidents de treball. El camp de la construcció és dels que pateix més accidents. Les grans empreses han estat les primeres a adequar-se a la llei però la Pime no s’ho planteja de la mateixa manera. L’empresari ha de canviar de filo­so­fia, ha de pensar en l’acció preventiva, la que pot evitar el desastre. La llei preveu la realització d’una auditoria, per part d’una mútua o d’una empresa autoritzada, per permetre examinar l’estat en què es troba l’empresa i preparar un pla de mesures adequat per evitar el risc d’accidents. Després d’aplicar-lo, sols s’hauria de supervisar que s’es­tigués fent correctament. És evident que cal una inversió econò­mica que l’empresari vol evitar, però a la llarga pot acabar rendibi­litzant-la. Hi ha molta ignorància sobre aquest tema, tant per part de l’empresari com del treballador.”

Manuel Cantueso fa referència a un altre dret que contempla aspectes molt importants per al treballador: el dret col·lectiu, el que regula l’acció sindical. “Aquest terreny està molt ben previst. S’han reconegut una sèrie de drets als representants dels treballadors molt importants per poder desenvolupar la seva tasca sindical. De totes maneres, el sindicalisme ja no juga el paper actiu dels primers anys de la democràcia. Ara hi ha aspectes dels sindicats que haurien de canviar, sobretot el fet que n’e­xis­tei­xen bàsicament dos de pes, a banda d’alguns d’or­dre sectorial. Haurien de ser apolítics i plantejar-se el més important, que la seva finalitat és defensar els interessos dels afiliats.”

Un altre dret, en el marc d’aquest àmbit, d’una gran rellevància per a la nos­tra societat és el de la Seguretat Social. És força desconegut per la gent i en canvi inclou la regulació de la sanitat i de les prestacions socials. “El sistema de protecció de la Seguretat Social s’ha desenvolupat a partir de la llei de l’any 1966. És un bon sistema que encara s’ha de millorar en alguns aspectes però que ha demostrat ser efectiu, estar ben gesti­o­nat, disposar de professionals preparats i estar introduint-se en el camp de les noves tecnologies. Desterraria una idea que fa anys que corre sobre la supressió de la Seguretat Social: no està en fallida, malgrat que encara li queden molts aspectes per resoldre.” Quan es parla de la Seguretat Social, gairebé s’oblida que comprèn tot l’àmbit de prestacions (de jubilació, invalidesa, atur…).

“És molt important que hi hagi una prestació per a aquella persona que no pot treballar, per invalidesa o per una situació que fa necessària una ajuda. A l’altre extrem trobem la problemàtica de l’empresari, el treballador autònom que tot i pagar uns diners a la Seguretat Social no cotitza per desocu­pació. S’hauria d’estudiar la possibilitat d’oferir-li el dret a una presta­ció. I és que encara hi ha situacions injustes.”

Amb tot aquest cúmul de coneixements, el seu objectiu és fer entendre al públic que seguir la llei evita molts problemes. Per la seva banda, ell no oblida el suport que ha rebut de la seva família: els pares, Rafael i Ana, i la seva esposa, també advocada, Ana, amb qui comparteix una filla, Ana Mª. Gràcies a tots ells ha pogut acomplir el seu somni.