Text del 2002.
“Avui hem de plantejar-nos uns objectius que difereixen dels de fa cinquanta anys, quan el turisme començava a arribar a la costa catalana”
Catalunya és una terra de contrastos geogràfics i paisatgístics, i és culturalment rica, elements que la converteixen en un atractiu turístic únic. Des dels anys cinquanta, el litoral català ha acollit turistes d’arreu del món atrets per les aigües tranquil·les i càlides del mar Mediterrani. Les poblacions de la costa catalana han hagut d’adaptar-se als canvis que imposava l’arribada del turisme massiu. S’ha ampliat l’oferta hotelera i s’ha apostat per millorar la qualitat dels serveis i de les instal·lacions. El Maresme és una de les zones turístiques de Catalunya on el sector de l’hostaleria és cabdal. Manuel Vila és el president del Gremi d’Empresaris d’Hostaleria del Maresme.
L’activitat turística està esdevenint un dels motors econòmics de Catalunya. Tota l’oferta ha de tenir uns nivells de qualitat que no sempre s’han tingut en compte: “El turista és cada vegada més exigent. Vol estar ben atès, disposar d’un servei de restaurant de nivell, gaudir dels serveis que ofereixen les instal·lacions hoteleres… Avui hem de plantejar-nos uns objectius que difereixen dels de fa cinquanta anys, quan el turisme començava a arribar a la nostra costa. El Maresme va ser la primera zona turística catalana. En acabar la Segona Guerra Mundial, un dia es van presentar amb un Volkswagen quatre alemanys: un coronel, un capità i dos soldats. Es van quedar a sopar i a dormir a la fonda de la meva mare, que era l’única de Calella. Ells consideraven que al seu país li convenia respirar aire pur després d’una guerra amb repercussions tan importants. Alemanya estava ocupada per quatre nacions i el futur era incert. L’endemà al matí, quan van pagar la factura, ens van dir que, si els donàvem un menjar, una amabilitat i un preu com aquells, ens omplirien la fonda de gent.”
Aquesta idea va tenir unes conseqüències inimaginables. Quelcom que semblava que no tenia importància va desembocar en una transformació total. Aquella fonda amb només catorze llits va reconvertir-se amb els anys en un hotel de quaranta-dos i, al mateix temps, va iniciar-se una etapa de creixement per al sector hoteler de la costa catalana. “Per això, a Calella se l’ha conegut com la Calella dels alemanys. Els turistes alemanys van començar a arribar i van anar escampant-se per la zona de l’Alt Maresme, entre Calella i Malgrat de Mar. El boom turístic va comportar la creació d’una oferta hotelera que va anar creixent, primer per la costa catalana, fins a estendre’s per tot el territori català. A Salou, Palma de Mallorca i Lloret de Mar hi ha empresaris hotelers de Calella que van ser pioners en aquest camp. Molts d’aquests empresaris provenien del sector de la construcció. És conegut el treset format pel pagès que tenia un terreny, l’empleat de banca i el guia eixerit que s’unien i muntaven l’hotel.”
Si bé inicialment es va pensar que aquesta situació podia ser circumstancial, aviat es va comprovar que el turisme es consolidava: “Fa més de cinquanta-cinc anys que tenim turisme a les nostres costes. Amb aquesta realitat, calia que els empresaris del sector de l’hostaleria ens organitzéssim. El Gremi d’Empresaris d’Hostaleria del Maresme té una significació històrica i un paper rellevant en el sector hoteler. Acull 280 empreses que impliquen 5.000 places de treball, directes i indirectes. Tots els hotelers de la comarca hi estan agremiats. Els empresaris del sector hem de defensar els nostres interessos d’una manera organitzada davant de les diferents administracions. Entre els serveis que oferim hi ha l’assessorament a l’empresari en temes jurídics, fiscals, comptables, laborals, etc. En l’àmbit nacional, hi ha un altre organisme, la Confederació d’Empresaris d’Hostaleria, que defensa interessos generals, com el problema contenciós que tenim amb les SGAES i EGEAS sobre les televisions a les habitacions dels hotels. També hi ha damunt la taula el tema de la llei de piscines i la llei d’estrangeria.”
El sector hoteler té problemes seriosos per trobar persones que vulguin treballar-hi: “La llei d’estrangeria està impedint que puguem solucionar el nostre problema de personal. Voldríem seleccionar-lo directament. Se’ns demana qualitat, però si no tenim un personal afí i ben format serà difícil oferir marca i prestigi. L’Administració no dedica prou atenció a les nostres reivindicacions. També reclamem poder trencar l’estacionalitat i donar feina durant més temps a la gent. Aquest fet també donaria rendibilitat als grans hotels.” Des del Gremi s’aposta per la formació d’estudiants i personal: “Cada any duem a terme uns cursos de formació dirigits a estudiants i organitzats conjuntament amb escoles especialitzades en aquest sector. El programa de curs es conforma d’acord amb les necessitats principals del sector hoteler. Ens trobem que estan desapareixent oficis, com el pastisser o el cap de cuina. Són professions que en realitat es paguen molt bé, però que no interessen a la gent, que opta per altres disciplines. Enguany hem organitzat trenta-dos cursos de formació que intenten animar i formar professionals.”
Però formar especialistes en el sector hoteler no és fàcil: “Les veritables escoles d’hostaleria són els hotels. Les escoles d’hostaleria aporten una base teòrica que s’ha de combinar amb la pràctica en un hotel. Encara que no cobrin, els estudiants s’han de mentalitzar que si volen conèixer i aprendre la realitat de la professió han d’actuar com a veritables professionals, treballant dissabtes i diumenges, si cal. El problema és que les persones que estudien en una escola d’hostaleria volen dedicar-se a la direcció hotelera i no surten professionals en altres àmbits. S’hauria de potenciar també la figura del sommelier, pedra filosofal en un restaurant de categoria. Un bon vi ha d’estar acompanyat d’un bon menjar, i un àpat s’ha de combinar amb el vi adequat.”
L’oferta hotelera catalana de qualitat és molt elevada: “La qualitat s’ha d’oferir en tot, el servei, el material, les instal·lacions… I els hotels de la zona del Maresme tenim un nivell reconegut. Avui hi ha hotels
de cinc estrelles de Barcelona que prenen de referència els models de restaurant que hi ha fora de la ciutat, perquè el menjar que s’hi serveix és de qualitat. Un dels problemes que tenim al Maresme és que no tenim els preus que hi ha a Barcelona, i això pot fer pensar que el nivell de la nostra oferta és inferior, però no és així. La qualitat dels nostres serveis és igual de bona que la de Barcelona, on els preus són desorbitats.” La gent del Maresme ha après a adequar-se a les necessitats dels clients, i aquests recompensen el sector hoteler amb la seva presència i fidelitat any rere any. Així ho afirma Manuel Vila, que ha viscut tota la vida en el món de l’hostaleria i que ha estat vinculat al Gremi des de la seva creació fa més de cinquanta anys.
