Text del 2002
La tasca del responsable de compres és més aviat un art que requereix tota una pedagogia.
“Agrupar tots els compradors i compradores del país a fi de fomentar les compres a Espanya”, vet ací un dels objectius de l’Associació Espanyola de Responsables de Compres i d’Existències (AERCE), representada per Miguel A.
Echevarría i actualment amb seu a nou comunitats autònomes, entre les quals Catalunya, més concretament a Barcelona. L’entitat naixia el 1981 amb una clara “vocació pedagògica: enlloc més no ofereixen formació en el món de les compres.”
La tasca del responsable de compres és més aviat un art “que requereix tota una pedagogia. En el món de les compres, la negociació és molt important, per exemple. També cal tenir l’habilitat d’auscultar el mercat per trobar-hi els proveïdors més adequats.”
Tot això es pot aprendre a AERCE. Van arrencar tímidament, i avui s’han convertit en “el setè país del món pel que fa a hores invertides en formació a professionals de les compres.”
L’èxit de la seva fórmula és indiscutible. Només l’any 2001, aquests pioners han impartit un total de 1.599 hores lectives amb 1.024 assistents, professionals pertanyents o no a l’Associació. Actualment, aquesta institució ofereix tres tipus de cursets: els adreçats als directius, als professionals de les compres i als qui tot just comencen a bellugar-se en aquest món. A més, “estem preparant un curset que es farà via Internet.”
Entre els diversos continguts que incorpora la formació d’AERCE, el seu president destaca l’èxit de tot allò relacionat amb la negociació. Es tracta d’una habilitat en què entren en joc diverses disciplines, d’aquí que aquest mòdul l’imparteixin conjuntament un enginyer industrial i un psicòleg. Un altre exemple dels mòduls és l’homologació i avaluació de proveïdors. Evidentment, no podem oblidar l’aspecte econòmic d’aquesta formació, que incorpora temes com la gestió i anàlisi de preus. L’ètica té un paper fonamental en el dia a dia de l’Associació: “Disposem del nostre codi ètic. De fet, cada cop més, els responsables de compres són autèntics professionals. La figura del comprador sense escrúpols ha anat desapareixent.”
Era inevitable deixar enrere aquest llast, perquè “el mercat és transparent. És un indret on tots i tot es coneix, que detecta fàcilment la presència d’algun individu que aspiri únicament a un enriquiment immediat.”
També han quedat enrere els temps en què bastava la paraula per tancar un tracte: “Les noves comunicacions ens faciliten molt el desenvolupament de les operacions. Avui dia, la tendència consisteix a reflectir per escrit tots els contractes.”
Tenen previst que, pròximament, els seus cursets rebin una certificació de la International Federation of Purchasing and Materials Management. Lògicament, els ajudaria molt el fet que institucions de prestigi reconegut en el món formatiu els donessin el suport. El que sorprèn és que això no hagi tingut lloc en els 20 anys de trajectòria de l’entitat. Per al president d’AERCE, l’explicació és senzilla: “Els directius de les companyies acostumen a considerar que el departament de compres d’una empresa és senzillament un departament que gasta, quan en realitat la seva tasca consisteix a promoure el benefici del negoci, mitjançant l’adquisició dels materials de més qualitat al millor preu i amb els terminis més interessants. Les 138 empreses que l’any 2000 cotitzaven en borsa van fer un estudi que els va revelar que, del total dels seus ingressos, un 66,6% estava destinat a aquesta divisió. D’altra banda, les compres representaven un 73% del total dels costos que havien d’assumir aquestes empreses.”
Amb aquestes dades podem preveure unes perspectives de futur més que atractives per al col·lectiu: “Cada cop hi ha més professionals del món de les compres i els nostres cursets disposen de més assistents.”
Cal tenir en compte, d’altra banda, que la qualitat de formació que ofereix aquesta entitat contribueix a fidelitzar els alumnes. I és que l’Associació parteix d’uns principis pedagògics molt estrictes, com la “impossibilitat de muntar una classe amb més de trenta alumnes i que tots els docents d’AERCE provinguin de departaments de compres”, la qual cosa sens dubte els avala per oferir aquesta mena de formació, perquè docents i alumnes parlen el mateix llenguatge: “La nostra formació constitueix un diàleg de professional a professional. Nosaltres som els qui millor coneixem i entenem la problemàtica i les necessitats del col·lectiu.”
Els beneficis que genera la formació permeten a l’entitat “diversificar les activitats” i oferir als seus 1.500 membres altres serveis, entre els quals hi ha l’edició d’una revista adreçada als associats i un estudi de preus trimestral que serveix de pauta als membres de l’Associació. D’aquesta manera, disposen d’informació de primera mà sobre els preus als quals es compren i venen les matèries primeres: “Es tracta d’una tasca feixuga però molt eficaç que gaudeix de molt d’èxit. També hem editat un llibre sobre el món de les compres.”
Disposen també d’un fòrum cibernètic d’associats, on s’intercanvien informació. Els responsables de l’entitat són conscients que “com més serveis oferim, més associats tindrem.”
L’entitat celebra cada any “una convenció nacional de compradors”, al llarg de la qual es tracten temes de gran interès per al col·lectiu i s’estableix “un contacte estret entre els companys que ens serveix com a orientació sobre el contingut de futurs cursets.”
La darrera convenció, per exemple, celebrada a València i amb un centenar d’assistents, va estar dedicada als “reptes als quals s’enfronten els responsables de compres quant a la rendibilitat de l’empresa.”
A llarg de les ponències i taules rodones incloses en el marc d’aquesta trobada, es va corroborar el que ja hem afirmat abans, i és que “les compres incideixen de manera directa en la rendibilitat d’un negoci.”
Són moltes les conclusions a les quals ha arribat AERCE al llarg de les seves trobades, com la necessitat de col·laboració entre proveïdors i compradors. Ha arribat el moment d’escoltar la veu d’aquest collectiu per fer front a una economia que canvia a un ritme accelerat: “Nosaltres ja fa anys que estem acostumats a la globalització.”
