Text del 2002.
“Nosaltres no som només el que som, sinó també el que aparentem”
“Sense una coherent interpretació de si mateix i del poble on hom s’arrela, ningú pot tenir la personalitat desitjada.” Són les paraules de Carles Muñoz Espinalt, psicòleg i grafòleg brillant, creador de la Psicoestètica, ciència que, en 1971, va definir com “la valoració artística d’un mateix en funció d’un equilibri vivencial entre l’aspecte físic i el caràcter, menat per l’afany de perfeccionar i de presentar la figura de forma agradable, bo i harmonitzant-la amb les modes o les creences personals.”
Carles Muñoz Espinalt va ser autor de 44 llibres i de centenars de conferències i cursos que han esdevingut obres de capçalera per als professionals de la psicologia, grafologia, perruqueria, moda, gastronomia, direcció, arquitectura, floricultura, medecina, joieria, etc. Així doncs, “és un referent per a catedràtics d’antropologia, que parlen d’ell com a pioner a demostrar que els pobles posseeixen una psicologia col·lectiva, la qual cosa fou negada durant un temps i que ara és un concepte que torna a ser recuperat”, assevera la seva filla, Nati Muñoz-Espinalt. “També se’l cita en totes les carreres universitàries de temàtica política. Carles Muñoz Espinalt és la persona que coneix amb més profunditat els caràcters castellà i català.”
El 1982 neix l’Associació de Practicants de la Psicoestètica, creada amb la finalitat de promoure la Psicoestètica; de garantir-ne l’aplicació, l’ensenyament i el foment; de metoditzar i actualitzar els coneixements psicoestètics dels associats, deixebles de Carles Muñoz Espinalt, i de persones amb inquietuds personals. Tot això, mitjançant un ventall important de conferències, reunions i cursos diversos sobre l’aplicació de la Psicoestètica a la direcció, l’expressivitat, l’esteticisme, la perruqueria, la moda, la joieria, el calçat, etc., sense oblidar l’edició i la difusió de llibres relacionats amb aquesta ciència. Nati Muñoz-Espinalt és la presidenta, directora i coordinadora de les activitats que s’hi porten a terme; també és editora de Muñoz Espinalt Edicions i hereva de l’obra del seu pare: “En estudiar l’ésser humà, va observar que a la psicologia li mancava un aspecte que no havia estat analitzat dintre del comportament humà: els artificis que l’home necessita per sobreviure i afirmar-se. Va fer escola perquè va aportar l’anàlisi de la personalitat, que encara avui no ha estat superada. Esmicolava tots els factors de la personalitat d’una manera extraordinària, però, al mateix temps, fàcil i entenedora. Era un home savi i avançat a la seva època, amb una gran riquesa conceptual, i un dels millors oradors que ha tingut Catalunya en els darrers temps. Sabia transmetre clarament no sols els seus diagnòstics capdavanters, sinó també el pensament i el caràcter catalans, amb la intencionalitat decidida de fer-nos veure, com cap altre, la necessària, possible i desitjable independència de Catalunya.”
Alguns dels socis fundadors i membres de les juntes que es distingeixen per la seva acció de model i projecció professional són: Joaquim Alcàzar, perruquer de Castelldefels i vicepresident de l’Associació, que amb el seu mestratge ha transmès la Psicoestètica a una nova generació de perruquers; Josep Batalla, arquitecte de Valls, la funcionalitat i originalitat dels edificis del qual ha fet que se’l consideri al Camp de Tarragona el Gaudí del segle xxi; l’equip de joiers format per Àngels Comaposada i Josep M. Vall de Barcelona, pioners en la creació de joies inspirades en les formes arquitectòniques de Gaudí i Jujol; Joaquim Turró, que desperta una gran inquietud intel·lectual en la seva Llibreria Polèmica i Lourdes Pelegrí, que modela una imatge objectivada de la seva àmplia clientela des de la seva perruqueria de Palafrugell; Enric Torner, perruquer de Castelló, que amb la profunditat dels seus coneixements psicoestètics assessora la imatge personal dels homes capdavanters del País Valencià; Enric Lloveras, floricultor de Barcelona, la intencionalitat psicoestètica en les composicions florals del qual aporten distinció, frescor i modernitat als llocs més rellevants de Barcelona. El testimoni de Josep Bullich és un exemple clar de psicoesteta practicant i convençut, en aquest cas, en l’àmbit de la gastronomia. Xef i director del prestigiós restaurant La Dama de Barcelona, ens diu: “Crec que a La Dama queda molt ben reflectit el pensament psicoestètic. Hi fem una cuina catalana que incorpora un refinament i una categoria propis dels catalans, amb un tracte personalitzat.”
I Nati Muñoz-Espinalt afegeix: “És qüestió de buscar un equilibri entre el fons i la forma de la persona. Els qui conformen l’Associació apliquen aquesta ciència en les seves professions, tenen en comú més facilitat d’expressió, més seguretat personal, més predisposició als canvis de mentalitat i de la pròpia dinàmica professional. Tenen dubtes, com tothom, però aquesta ciència els ajuda a fer una interpretació acurada d’ells mateixos per tal de presentar-se o exterioritzar-se millor, tot comptant amb els estímuls de caràcter necessaris. Consegüentment, revaloren les seves professions i motiven la seva capacitat directiva. Gràcies a la Psicoestètica, els seus practicants esdevenen protagonistes i regents de les evolucions socials.” La presidenta conclou que la Psicoestètica els fa dignificar la seva professió.
La Psicoestètica es fa més necessària en l’època actual. És imprescindible per poder interpretar l’home i la dona en la vida moderna, en què, sens dubte, ha guanyat protagonisme “la imagocràcia”, connotativa de la influència i la força que sobre els éssers humans exerceixen les tendències de les modes i les evolucions dels costums. L’expressió en cada individu del fons sota una forma idònia és un dels pensaments més genuïns de Carles Muñoz Espinalt i que ara la seva filla s’ha encarregat de difondre; diagnòstics que ell va preconitzar anys enrere i que l’home modern experimenta en el present: “Nosaltres no som només el que som, sinó el que aparentem. L’home és allò que vol ser […] No hi ha una bellesa exterior sense una harmonia interior.” Paraules senzilles, però de gran contingut i amb un efecte batedor sobre aquelles persones que el van conèixer personalment i aquelles que l’han estudiat a partir de gravacions i vídeos de les seves conferències magistrals.
