Text del 2001
«La renovació urbanística ens ha deixat una ciutat molt més saludable i humana, però, no solucionarà les noves tensions socials que s’estan produint al voltant del fenomen immigratori»
L’advocat, i especialment l’assessor empresarial, esdevé sempre una figura exemplificant en la nostra societat. En el cas de Pedro Cuesta Párraga aquest aspecte destaca especialment per l’esforç i dedicació que la seva trajectòria representa: “Quan vaig acabar els meus estudis de batxillerat, vaig abandonar la meva província natal, Ciudad Real, on el meu pare treballava com a miner en una explotació de mercuri, per instal·lar-me a Barcelona.” Un cop a la capital catalana, es va arrelar a Santa Coloma de Gramenet, i començà a treballar: “Vaig tenir la sort de trobar feina com a administratiu, en una empresa on vaig romandre-hi més de vint anys, i, gradualment, vaig anar ascendint fins a esdevenir el cap de personal.”
A mesura que s’anava estabilitzant i millorant la seva situació laboral, Pedro sentia més i més ganes de continuar amb els estudis que havia hagut d’interrompre en abandonar Ciudad Real: “Sempre havia volgut estudiar i veia que era necessari si volia que la meva carrera professional gaudís de la llibertat i independència que desitjava.” Finalment, després d’haver fet els 25 anys, va decidir preparar les proves d’accés a la universitat. Les va aprovar a la primera i es matriculà a la Facultat de Dret.
Pedro Cuesta recorda aquest període de la seva vida com a especialment difícil perquè no només hagué de compaginar la vessant professional i acadèmica, sinó que, a més, també hagué de renunciar en part a la vessant familiar: “Em vaig casar molt jove, amb 23 anys, i la meva dona, María del Carmen López del Castillo va ser un puntal essencial perquè jo pogués compatibilitzar treball i estudis i perquè no m’hagués de preocupar per cap qüestió quotidiana. Ella va assumir plenament la difícil responsabilitat de fer-se càrrec de tots els afers familiars i em va donar suport i ànims en tot moment.”
Un cop acabats els estudis universitaris i un any de passantia en el despatx d’un conegut advocat laboralista, Pedro Cuesta va poder plantejar-se establir-se pel seu compte en un gabinet jurídic que prestés un assessorament integral a les petites empreses de Santa Coloma: “L’any d’aprenentatge i pràctica jurídica en el despatx de Miguel Fernández van ser molt importants perquè em van mostrar la part més pràctica de la professió. L’acabament dels estudis universitaris i del període de passantia va coincidir en un moment de canvi en la meva vida i em vaig decidir a plantar-me pel meu compte per tal de proporcionar un assessorament jurídic als comerços i petites empreses de la zona que englobés completament la seva activitat econòmica: laboral, fiscal, mercantil, etc. L’única branca de què no m’encarrego personalment és la penal perquè mai no m’hi he sentit còmode i prefereixo delegar-la a altres companys. Estic molt satisfet d’haver fet l’esforç d’estudiar i treballar alhora perquè m’ha permès poder desenvolupar la meva feina per compte propi amb una autonomia, independència i llibertat totals de les quals no disposaria si estigués en una empresa privada.”
Al mateix temps també se sent molt orgullós d’haver nascut i crescut d’una manera paral·lela a la de moltes de les empreses que assessora: “Encara que en tenim moltes que ja havien estat creades amb anterioritat a la nostra participació com assessors, ens sentim especialment implicats emocionalment en el cas de les que hem estat assessorant des del començament de la seva activitat econòmica perquè pensem que des de la nostra posició hem contribuït i col·laborat a fer realitat allò que en principi no era més que un projecte i una il·lusió.” Aquesta actitud participativa i docent també es reflecteix en el cas de la formació dels seus mateixos col·laboradors: “És molt enriquidor adonar-te que un altre professional està aprenent les bases de l’ofici a partir del teu exemple i del teu cabal de coneixements teòrics i pràctics.”
La vinculació que durant tots aquests anys de residència a Catalunya ha tingut amb Santa Coloma de Gramenet li ha permès adonar-se de l’evolució i els canvis tan positius que ha viscut aquesta població en els darrers anys: “Semblava impossible que les institucions obtinguessin l’espai necessari per construir tants jardins, places, avingudes, etc., com s’han fet en els últims anys. La renovació urbanística ja és un fet i ens ha deixat una ciutat molt més saludable i humana. Aquesta millora, però, no solucionarà les noves tensions socials que s’hi estan produint al voltant del fenomen immigratori. Santa Coloma ha estat tradicionalment una ciutat d’acollida per als nous residents que arribaven d’altres indrets d’Espanya. No obstant això, actualment, ho està essent de ciutadans d’altres països que vénen a la recerca d’una oportunitat que millori la seva pèssima situació econòmica. Aquesta arribada massiva està propiciant el naixement de barris exclusius de gent d’una mateixa nacionalitat o cultura, la qual cosa pot ser perjudicial per al conjunt de la ciutadania. Alhora, la difícil convivència entre cultures allunyades està provocant l’aparició d’incidents i agressions físiques. Nosaltres prestem els nostres serveis a empreses fundades a Espanya, però formades amb capital i treballadors estrangers. Aquesta experiència ens ensenya que cal dur a terme una tasca de conscienciació entre la gent del país i també entre els col·lectius d’immigrants per tal que es creï una barreja de races i cultures que pugui enriquir culturalment tothom i ens porti a un clima d’equilibri.”
L’equilibri i els reptes assolits durant els anys de trajectòria professional li permeten encarar el futur amb optimisme perquè, a més, sap que la seva passió per l’assessorament ha fet escola entre els seus descendents: “Dels meus tres fills, Sergio, Daniel i Celia, el primer s’encarrega de gestionar i vetllar pels interessos dels clients en l’àrea laboral. En Daniel ha optat per un altre camí i la Celia és encara massa jove per saber si es voldrà dedicar o no a aquestes qüestions.” Ell, però, no perd l’esperança que hi pugui haver una segona generació d’assessors amb el cognom Cuesta a Santa Coloma de Gramenet.
