Text del 2002
L’associacionisme és vital per a la supervivència dels sectors en l’economia catalana.
Fa un grapat d’anys que Pere Llorens i Miquel A. Fraile treballen plegats tirant endavant el projecte professional més important de la seva vida, la Confederació de Comerç de Catalunya. Ambdós s’han afanyat a demostrar amb pertinàcia a la societat que “l’associacionisme és vital per a la supervivència dels sectors en l’economia catalana. La meva postura sempre ha estat clara. Cal romandre units per aconseguir una posició de força. Al llarg dels 42 anys que fa que estic lligat al món associatiu, he viscut èpoques i conjuntures polítiques diverses, i no ha estat gens fàcil conscienciar els poders públics i els diferents sectors de la necessitat de restar agrupats, però hi persisteixo, perquè la causa és justa i factible: evitar caure sota la submissió d’una economia de força desfavorable per als interessos dels ciutadans”, assegura Pere Llorens, president de la Confederació, que anticipava l’arribada del fenomen de la globalització ja fa més de quinze anys: “Llavors, l’anomenava socialisme del capital, és a dir, tot el capital en unes soles mans. Ara que ja hi estem immersos, és quan té més sentit el corporativisme. Si les grans entitats financeres formen un grup de pressió amb la intenció de monopolitzar el sector comercial, és lògic que les empreses més petites s’agrupin per tal de competir amb aquestes forces econòmiques generadores d’empreses mastodòntiques.”
La Confederació de Comerç de Catalunya representa la petita i la mitjana empresa de comerç, i defensa un model que afavoreixi el desenvolupament sostenible del sector i dels seus integrants: “El nostre objectiu és preservar un model d’empresa el més professional possible al servei del ciutadà. Organitzem activitats i posem a l’abast d’aquestes empreses serveis en tots els àmbits: la formació professional, la defensa d’una legalitat i d’un entorn administratiu favorables, la millora de la contractació laboral, la sinistralitat laboral, el medi ambient i la sostenibilitat de les ciutats. Tot això és rellevant per a nosaltres. Necessitem unes ciutats en què passejar i comprar sigui agradable i saludable. Necessitem allò que faci que les empreses puguin cooperar i crear entitats d’economia d’escala, petites empreses agrupades en grans empreses, grups de compra que puguin oferir un preu més competitiu al client amb un servei més diferenciat. Això permet competir amb millors condicions. Aquest és el nostre repte, entenem que és la millor manera de preservar una redistribució de l’economia i de la riquesa, i un model en el qual tothom trobi oportunitats”, assevera Miquel A. Fraile, secretari general i defensor empedreït de l’associacionisme.
A Catalunya hi ha 111.000 establiments comercials que ocupen unes 400.000 persones. La Confederació representa 190 organitzacions i al voltant de 90.000 comerciants de tots els sectors, ubicats bàsicament en centres urbans d’arreu del Principat. “La ciutat es caracteritza per tenir unes regles fonamentades en la comunicació, i el petit i mitjà comerç n’és una part clau, generador no sols de vida i de convivència, sinó també de redistribució de riquesa”, puntualitza Miquel A. Fraile, convençut que el petit comerç tradicional “va més enllà de la funció econòmica i comercial del proveïment. Fomenta un patró progressista, actualitzat gràcies a la incorporació de les noves tecnologies, que ofereix un producte de qualitat i una atenció personalitzada, i que s’adapta a la demanda del client. Contempla els ciutadans com quelcom més que consumidors.”
Tots dos portaveus estan d’acord que és un criteri que contrasta amb la realitat implantada per les multinacionals de distribució, ba-sades en el rendiment del capital invertit, en l’acaparament del mercat i en l’explotació desmesurada: “Tots aquests artificis de centres comercials a les perifèries de les urbs i a les cruïlles de les autopistes pretenen imitar una ciutat, amb els avantatges però sense els inconvenients. Recreen la nostra vida, però des d’un punt de vista artificial. Això, que en principi pot atraure el consumidor, acaba decebent-lo i avorrint-lo.”
En canvi, Catalunya gaudeix d’una trama urbana irrepetible, molt més atractiva, que correspon a un prototipus que la ciutadania aprecia: “El model de societat va lligat al de comerç, que és una expressió del ta-rannà dels ciutadans i del nostre modus vivendi. Tenim la sort de viure a Catalunya, un país amb nombrosos atractius culturals, artístics i històrics, amb un clima i un entorn geogràfic idonis, una arquitectura i un urbanisme vinculats de ple a la convivència. Tot plegat afavoreix que els ciutadans rebin uns serveis de qualitat i gaudeixin d’un comerç de proximitat organitzat als nuclis urbans. No volem que això es destrueixi, que es desertitzin les ciutats, que imperi la degradació urbana i, per tant, la soledat, l’aïllament i la inseguretat que ja han experimentat altres països veïns com França. Aquest no és el model de Catalunya, ni tan sols el de l’Estat espanyol.”
En els darrers cinc anys, les estadístiques assenyalen la consolidació del petit i mitjà comerç català, segons afirma Miquel A. Fraile: “No hem perdut pes específic, tot i que hem hagut de fer front a les grans empreses poderoses. Ara, el consumidor català ja s’ha adonat d’aquest canvi. On més possibilitats hi ha de creació de riquesa, de llocs de treball i de vida és en aquesta estructura comercial de petita i mitjana empresa.”
Les autoritats també arriben a entendre les accions incansables de la Confederació de Comerç en pro d’una economia que afavoreixi Catalunya: “Les noves normatives acordades pretenen planificar i ordenar les implantacions de les grans superfícies i potenciar el petit i mitjà comerç. Tot i que està sent una lluita lenta que donarà els seus fruits a mig i llarg termini, el ciutadà acabarà reconeixent que l’ideal del model que desitgem és l’opció més convenient i enriquidora, en tots els aspectes.”
Pere Llorens posa l’accent en els mecanismes que la Confederació utilitza per tal d’assolir els seus objectius prioritaris, que són, d’una banda, “fer lobbies per pressionar les forces polítiques, perquè no es deixin convèncer per aquestes idees enlluernadores i capcioses de la nova economia, que escoltin i es comprometin més amb l’interès general de la societat que representen” i, de l’altra, “transmetre al ciutadà els avantatges que comporta comprar a prop de casa, ja que millora la seva convivència des del diàleg i el tracte humà, augmenta la seva capacitat de distracció, li dóna seguretat i no desertitza el seu entorn més immediat.”
Per mitjà de campanyes de dinamització i professionalització, congressos, cursos de formació, taules rodones, etc., la Confederació de Comerç continua aproximant activament el seu esperit social i la seva filosofia associacionista a la ciutadania catalana, perquè anhela defensar la llibertat i la solidaritat, el benestar i la convivència per damunt de tot.
