Text del 2002.
“El nostre Gremi és el vehicle ideal per expressar les necessitats del sector i l’interlocutor idoni per dialogar amb les institucions i persones relacionades amb el tèxtil”
“El vestit, a més de ser una necessitat bàsica, també ha esdevingut la primera manifestació cultural tant de les persones com dels països, perquè és una de les formes d’expressió de la manera de ser. I això explica que molts països africans i asiàtics, en el moment d’assolir la independència, rebutgessin la indumentària occidental per retornar a les peces tradicionals com a via de reivindicació i retorn a les seves arrels.”
Aquesta realitat, juntament amb el fet que “per establir indústries tèxtils no calen gaires mitjans”, explica que aquest teixit empresarial pugui ser implantat en tota mena de països, entre els quals destaca l’empenta “dels estats emergents que poden produir en millors condicions econòmiques.” En el cas concret de Catalunya, és de sobres coneguda la seva trajectòria “no tan sols en el camp concret de la moda, sinó en el del disseny i de l’art en general, és a dir, de tot el que es relaciona amb la creativitat.”
La història d’aquesta indústria amb trets artístics, nascuda arran de la Revolució Industrial, ha estat sempre determinada pel factor econòmic: “La moda és un art subjecte a la venda. Si la col·lecció d’un dissenyador fracassa, aquest deixarà de ser present al mercat i de poder desenvolupar el seu art.” Paral·lelament, la producció a escala industrial ha possibilitat que aquestes creacions en sèrie arribin al ciutadà comú. I va ser l’agrupació dels empresaris d’aquest sector que operaven a Catalunya la que va permetre “la creació del Gremi de les Indústries de la Confecció de Barcelona, l’any 1921.”
En l’actualitat aquest Gremi aplega “350 empreses del sector, xifra que constitueix el 80% de les empreses que treballen en terres catalanes”, cosa que explica l’elevada capacitat de convocatòria que té entre els industrials, sobretot si tenim en compte que “l’afiliació és totalment voluntària.” Aquesta institució representa, d’una banda, “el vehicle ideal per expressar les necessitats, les capacitats d’acció i d’impuls del sector”, i de l’altra, “l’interlocutor idoni per dialogar amb les institu-cions i persones relacionades amb el tèxtil.”
De fet, és la mateixa Administració la que es posa en contacte amb aquesta patronal per sol·licitar, en qualitat d’experts, consell sobre qüestions relacionades amb la seva tasca. Al mateix temps, el Gremi col·labora amb l’Administració en la posada en marxa d’iniciatives de tipus social que tenen a veure amb la confecció: “En cada període, la moda es relaciona amb uns referents o líders culturals que imposen una sèrie de pautes. Aquest vessant és complementari amb l’individualisme i els senyals d’identitat que implica el vestit, perquè una part important de la societat busca ser diferent o original a través de la seva indumentària, però sempre dins d’un estil marcat per la cultura de procedència i pel moment històric. Actualment, aquest corrent s’està modificant a causa de la globalització, que està eliminant les barreres culturals i està imposant no només un model de vestimenta, sinó un cànon corporal que, com en el cas de l’extrema primesa, pot anar contra natura. Com a gremi, treballem amb l’Administració per potenciar un altre model corporal, tenint sempre present, però, que la nostra influència és relativa, perquè difícilment podem modificar les tendències que la passarel·la imposa. A més d’aquesta iniciativa, també cooperem per eliminar el comerç injust mitjançant el qual es produeixen determinats productes en països emergents on no es respecten els drets dels treballadors i hi ha situacions d’explotació infantil.”
Els serveis que ofereixen als seus afiliats són diversos i han anat evolucionant amb el pas del temps per tal d’adaptar-se “a les necessitats concretes de cada període.”
En aquests moments, a part “dels cursos de formació –entre els quals destaquen els destinats als comandaments intermedis–, i del suport a l’hora d’entaular projectes d’exportació, d’esdevenir interlocutors per a la negociació dels convenis col·lectius i d’actuar com a conciliadors en les possibles discrepàncies internes entre els fabricants del gremi”, s’han de destacar especialment “les conferències i trobades que periòdicament organitzem per abordar els temes de més actualitat en el sector, com, per exemple, quina és la situació real de l’economia i les seves perspectives de futur, la importància del capital humà, el món de la distribució dels productes tèxtils, etc.”
Per tal de poder garantir la correcta defensa dels interessos dels seus afiliats, aquesta organització forma part d’altres institucions de caràcter territorial més ampli: “Encara que la nostra denominació tan sols es refereix explícitament a Barcelona, som una entitat que cobreix tot Catalunya. Malgrat això, hem volgut tenir una presència més destacada i per això som membres de Fedecon, la Federación Española de Empresas de Confección, d’EURATEX, l’associació amb abast europeu, i de la IAF, l’organització mundial de confecció. Les dues primeres actuen com a lobby de pressió, mentre que la tercera és l’agrupació que reuneix totes les entitats del sector tèxtil del món, i que ha organitzat el seu primer congrés mundial per al 2004 a Barcelona dins del Fòrum de les Cultures.”
A més a més, “a través d’Intertèxtil mantenim contactes amb altres agrupacions empresarials del món del tèxtil, com ara el Gremi del punt, dels cotoners, sedaires, etc.”, perquè de fet, d’una manera més o menys implícita, totes aquestes agrupacions caminen cap a l’apropament i la creació d’una única patronal tèxtil que exposi i defensi els seus interessos: “En aquests moments no es pot parlar de l’existència d’empreses productores de matèries primeres i d’empreses transformadores, perquè les primeres, sovint, també es fan càrrec dels processos d’elaboració del producte final, la qual cosa fa que els seus interessos siguin cada cop més semblants.”
Si finalment es materialitza la concentració d’aquestes organitzacions, s’aconseguirà reduir-ne les estructures i evitar feines i tràmits duplicats per poder-se centrar en els vertaders reptes de futur: “El nostre Gremi disposa actualment d’una estructura administrativa formada per vuit persones, encapçalades pel secretari general i el vicepresident, més els càrrecs de tipus voluntari, la funció dels quals és marcar les línies i polítiques de gestió. Si els diferents gremis del sector tèxtil s’agrupessin, aconseguiríem reduir els esforços destinats a feines de tipus administratiu i centrar-nos en les grans qüestions pendents, com ara la nostra presència i pes com a sector en la política europea, que s’hauria d’incrementar i fer oficial amb l’obertura d’una oficina a Brussel·les. Actualment, només hi som presents d’una manera parcial i més aviat aprofitant els viatges personals dels nostres membres.” Amb aquest repte de futur deixem Pere Prat, president actual del Gremi.
