Text del 2002.
“Volem una obra social vocacional, amb un fort compromís social i d’implicació en el territori”
L’any 1896, de la mà dels industrials tèxtils de Manlleu i dels bisbes Morgades i Aguilar, naixia una entitat financera que, a principis del segle XXI, continua treballant per a la gent de la comarca d’Osona, a més d’haver-se fet també un nom en tres comarques més. Caixa de Manlleu va començar, com totes les caixes, gestionant els estalvis dels treballadors i desenvolupant tasques socials. Quan l’any 1978 es va donar a les caixes la possibilitat que fessin les mateixes gestions que els bancs, l’increment de beneficis va revertir en un increment també dels diners que destinaven a obra social.
I és precisament de l’obra social de Caixa de Manlleu que va néixer la Fundació que ara ens ocupa. El seu president, Pere Rifà, i el secretari general de l’entitat i de la mateixa Fundació, Jordi Espona, expliquen quins són els objectius que es marca aquesta organització: “L’obra social és l’objectiu de totes les caixes, sense el qual no tindrien raó d’existir, però nosaltres donem a aquest fi una importància especial. És a dir, l’obra es pot fer de dues maneres: per obligació, perquè legalment s’hi han de destinar uns diners, o bé de forma vocacional, amb un fort compromís social i d’implicació en el territori. I aquest segon cas és el nostre: tenim definit un projecte social que, a més, no volem que es limiti a l’àmbit de l’obra social, sinó que impregni tota l’activitat de Caixa de Manlleu.”
Es tracta de fer un pas més, de tenir una vinculació especial amb el territori i la seva gent per tal de portar a terme aquest compromís ètic que Pere Rifà no vol deixar de banda. Però per arribar a fer realitat aquestes idees cal “escoltar molt la gent, les entitats i les associacions del nostre entorn, perquè són ells els qui ens poden dir on hi ha mancances i on convé més que destinem els nostres diners i esforços.”
En relació a aquesta importància del que pensi la gent, ja siguin clients o no ho siguin, els nostres protagonistes destaquen que han decidit reflexionar sobre el futur del projecte social de l’entitat: “Sempre hi ha hagut una tendència a dedicar molts diners al sector cultural, cosa que nosaltres mateixos fem i continuarem fent, però hem vist també que en aquests moments hem d’inclinar una mica la balança cap al tema pròpiament social. I això significa participar en projectes contra la marginació, contra l’exclusió de determinats col·lectius, la tercera edat, la qüestió de la immigració…”
El mateix Pere Rifà, però, es pregunta perquè l’obra social que fan les caixes, inclosa la seva, són poc conegudes pel gran públic: “Massa sovint la gent no comprèn la diferència entre un banc i una caixa, i el cert és que poques vegades són conscients que els beneficis d’una entitat financera com la nostra no se’ls queden unes terceres persones –els accionistes– sinó que en part reverteixen, beneficien la pròpia societat, al propi territori on la Caixa actua.”
Així, doncs, afirma: “El que ha de fer una caixa és guanyar diners, ser competitiva, donar un servei financer de primera qualitat en el seu territori, però això entenem que s’ha de fer de forma humana, de forma propera a les persones, amb criteris ètics. Alhora, cal fer que els clients coneguin i participin en el projecte social de Caixa de Manlleu. Només d’aquesta manera, sentiran Caixa de Manlleu i la Fundació com una mica seves. Aquesta és la batalla que penso que hem de guanyar.”
La Fundació Caixa de Manlleu és un braç de l’obra social, un braç que treballa en projectes molt diversos que Pere Rifà i Jordi Espona expliquen amb entusiasme: “En l’àrea cultural hem creat un premi de teatre amateur que està tenint molt bona acollida. De fet, tenim la il·lusió que en poc temps es converteixi en un premi de referència a Catalunya dins el món del teatre no professional. A més, la intenció és que el premi serveixi de factor de dinamització cultural de Manlleu i de la comarca d’Osona i, per això, s’organitzen activitats complementàries al seu entorn. Creiem que ho estem aconseguint.”
A més d’aquesta iniciativa, la Fundació col·labora amb diversos museus de la comarca: “Hem participat en el projecte museogràfic del monestir romànic de Sant Pere de Casserres, i col·laborem en el Museu del Ter de Manlleu i el Museu de la Torneria de Torelló, dos espais que s’inauguraran aviat. Aquests projectes van més enllà del que tradicionalment s’entén per un museu ja que es preveu que actuïn com a focus de dinamització social, cultural i econòmic de les respectives poblacions, i és per això que la Fundació hi ha cregut i hi participa.”
La formació ha estat un altre dels motius rellevants de l’activitat de l’obra social de Caixa de Manlleu i de la seva Fundació. És coneguda pel seu merescut prestigi l’Escola Familiar Agrària de Quintanes instal·lada en una finca rural propietat de la Caixa a Masies de Voltregà, així com l’escola La Suïssa a Tona: “L’Escola Quintanes cobreix bàsicament totes les àrees del món agrari, ramader i forestal. Els nois estan a l’escola en règim d’alternança, cosa que significa que es passen 15 dies a l’escola i 15 a casa o en una explotació agrícola per posar en pràctica els coneixements que se’ls donen.” Aquest ha estat, de fet, un dels seus grans èxits.
En l’àmbit de l’obra social de Caixa de Manlleu també hi ha una altra entitat, la Fundació Mil·lenari-Centres d’Estudis i Formació amb les seves instal·lacions ubicades a Manlleu i a Vic amb una clara vocació de servei a la societat: “Volem que les persones, entitats i institucions del nostre entorn percebin els centres d’estudis de Fundació Mil·lenari com una cosa seva, un lloc on es poden apropar tant per seguir uns cursos organitzats per la mateixa Fundació com per demanar que s’organitzi una determinada activitat a mida que els pugui interessar; també poden emprar les instal·lacions per reunions o trobades, per exposar una obra artística o per presentar un llibre. En definitiva, per a qualsevol altra activitat que estigui relacionada amb el món de la cultura.”
Pel que fa a tot allò que s’està fent en aquests moments o que estan a punt de començar, Pere Rifà ens explica: “D’aquí a molts pocs mesos sortirà una edició facsímil de la Bíblia de Ripoll, que és un projecte que estem realitzant en col·laboració amb el Bisbat de Vic.” És una obra que es configura com un homenatge al bisbe Morgades amb motiu del centenari de la seva mort i que, d’alguna manera, entronca amb la tasca desenvolupada per ell mateix envers la recuperació del patrimoni històric del nostre país. Els fa també molta il·lusió participar en un projecte de conscienciació sobre el 3r. i 4t. món: “Volem donar a conèixer les activitats d’aquelles persones i entitats del nostre territori que, de manera voluntària, actuen en projectes socials amb la finalitat última de difondre el valor de la solidaritat.”
Caixa de Manlleu és una de les entitats de crèdit més petites de Catalunya, de tota manera tenen ja més de 80 oficines i hi treballen gairebé 400 persones: “Ens agrada dir que som a la mesura humana, aquest és el nostre valor afegit: som petits, però molt propers.”
