Text 2001
“Sense tenir una llarga experiència de pràctica processal, no es pot arribar a portar una bona negociació”
Rafael Castilla porta molt de temps en l’assessorament empresarial; per això ha vist com, a mesura que passaven els anys, els directius s’anaven adonant de la necessitat de tenir un bufet d’advocats al seu costat. “De tota manera encara hi ha molta feina a fer per culturitzar els empresaris i que entenguin que els serveis jurídics són inevitables en aquest món competitiu actual. Ens en trobem que s’interessen per contractar els nostres serveis, però que afirmen que normalment no necessiten advocats, que només ens volen per si de cas esclatés algun conflicte. Però tan bon punt ens posem a treballar veuen que hi ha moltes coses que no fan tan bé com es pensaven, i comencen a trucar-nos sovint perquè els ajudem, de manera que aquell servei que ells creien que no necessitaven, s’ha convertit en imprescindible.”
A més de l’assessorament, tanmateix, Rafael Castilla i els seus companys porten també tota la part judicial, una tasca que precisament a principis de l’any 2001 va iniciar un canvi important: “La nova Llei d’enjudiciament civil ha donat prioritat al principi d’oralitat. Ara la majoria d’actes judicials es fan públicament i directament, en presència del client i davant del jutge, i això té avantatges i inconvenients. Hi ha algunes proves que surten clarament beneficiades de l’oralitat del judici, com és la dels testimonis. Ara els advocats podem fer les preguntes directament i això ens permet prémer més per un cantó o per l’altre en funció de les respostes que rebem. Amb tot això, el jutge té una percepció molt més directa del que li estàs explicant, tu o un testimoni determinat, però també és cert que hi ha actes que demanen una reflexió, un estudi molt més detallat, i en aquest sentit el procediment escrit dóna més bons resultats.”
No obstant això, aquest canvi pot haver fet que molts advocats es plantegessin no anar a primera instància i aconseguir un pacte per no arribar a un judici oral: “Nosaltres tenim una llarga experiència de pràctica processal, i dubto molt que es pugui arribar a portar una bona negociació sense conèixer bé el procediment, perquè si el que et fa por és això, estàs exposant el teu client a arribar a un pacte que potser no serà el millor per a ell. No es pot tenir por del procés, perquè aleshores planarà el fantasma del plet sobre qualsevol pacte, i donaràs avantatge al teu contrari.” Això no significa, però, que Rafael Castilla fugi dels pactes, sinó tot el contrari: “En el moment que tens un cas a les mans, et formes un criteri sobre com pot anar i estableixes mentalment un índex de possibilitats del seu desenvolupament. El que passa, doncs, no és que tinguis por sinó que un cop l’has analitzat i has fet el teu judici de valors, has decidit que no el vols portar a plet per una sèrie de raons, i comences les negociacions amb la part contrària.”
En els casos pròpiament empresarials, a més, també existeix la figura de l’àrbitre: “La nostra vocació en la major part dels temes industrials és anar a un arbitratge, ja sigui nacional o internacional, perquè en general resulta molt més ràpid, encara que a vegades una mica més costós.” El Tribunal Arbitral de Barcelona encara presideix un nombre molt baix d’assumptes al cap de l’any: “En un cas hi ha dos tipus d’interessos que són contraposats. La major part dels contractes ja inclouen una clàusula d’arbitratge i aleshores passa que, si has de reclamar i t’estimes més una certa agilitat, busques aquesta mediació, però si, en canvi, defenses els interessos d’algú que creu que tindrà més possibilitats de demostrar la seva posició davant d’un tribunal, aleshores rebutges l’arbitratge.”
Actualment són vint les persones que treballen al bufet de Rafael Castilla i, d’aquestes, nou són advocats, entre els quals des de fa una vintena d’anys hi ha Rosa Puig: “Era estudiant de dret quan va entrar al despatx. El que passa és que ja tenia una formació jurídica d’origen, perquè és filla de notari i havia viscut el dret des de petita.” És segurament per influència del seu pare que dóna tanta importància a la formalitat dins de la professió: “El món dels notaris és el món de la forma per excel·lència. Ells donen fe pública i aquesta és etèria, però al mateix temps tothom confia en un document notarial i en l’honestedat i imparcialitat d’aquell fedatari públic que intervé en una transacció. Potser és per raons personals i familiars, doncs, que crec que les formes són importants, que són la defensa dels dèbils, però que malauradament avui s’han perdut una mica en l’exercici de la professió i, sobretot, entre nosaltres mateixos.”
Segurament això és conseqüència de la massificació de l’àmbit de l’advocacia. “Recordo que una de les primeres coses que em va ensenyar el meu soci era que quan tenies una reunió amb un company més antic que tu, eres tu precisament qui s’havia de desplaçar al seu despatx. Evidentment, això només era una forma, però era una deferència, i com aquest trobaríem molts altres exemples de com s’ha perdut aquesta delicadesa que hi havia entre nosaltres i que denotava una consideració i un respecte que sempre acaba sent útil.”
És amb aquest esperit, i amb el que hi han anat aportant tots els advocats col·laboradors, que es treballa al bufet de Rafael Castilla: “El temps ens ha anat fent especialitzar a cada un en una matèria diferent, però de totes maneres jo sóc partidari que tothom intervingui en temes tant d’assessorament com judicials, perquè si no es té el coneixement pràctic del que significa trepitjar els tribunals, segurament no es podrà portar una bona negociació.”
Atenció al client i comunicació personalitzada són la clau de la satisfacció dels empresaris que treballen amb el bufet: “Volem que sentin la tranquil·litat d’haver-nos deixat el problema a les nostres mans i, a més, també creiem que és molt bo que estiguin assabentats de totes les gestions i els passos que s’estan donant per resoldre el seu conflicte. No ens agrada que el tema quedi adormit sobre una taula, sinó que hi estem a sobre i en parlem amb l’empresari perquè estigui constantment informat de tot.”
D’altra banda, una altra qüestió que per a Rosa Puig és fonamental i que segur que aprecien els clients és la fidelització que el bufet ha sabut fer dels seus col·laboradors: “Sovint, a molts despatxos, hi ha uns socis que fan la feina de direcció i coordinació, i uns advocats més joves que hi passen uns anys i marxen, de manera que el client ha de tractar amb gent que o bé acaba d’entrar o bé pot ser que deixi l’assumpte sense acabar. Nosaltres seguim precisament la filosofia contrària a això; jo fa 20 anys que hi sóc, però Joan Amorós en fa 23, Anna Sagnier en fa 12 i Javier Delgado, 9. És a dir, que si encomanes un tema a un d’aquests lletrats saps que té una vocació de permanència al despatx i que per tant la relació que estableixis amb ell durarà molts anys.”
