Texto del 2002
Un país ha de potenciar la cultura i, per tant, també, la formació de músics
.
La música és un dels arts més sublims que ha creat l’home i que incideix en la societat de molt diverses maneres. La Fundació Conservatori del Liceu neix el 1993 recollint el bagatge del Liceo Filo Dramático de Montesión, institució que van decidir crear el 1837 un grup de ciutadans amants de la cultura. A partir d’aleshores es va posar en funcionament un espai en el qual era possible estudiar música, dansa i declamació. Deu anys més tard, gràcies a l’èxit obtingut, es va projectar la construcció del Gran Teatre del Liceu, que va ser inaugurat el 1847. Eren els primers passos d’una institució amb 165 anys d’història, que ha deixat una empremta cultural profunda en la societat catalana i que representa un dels seus símbols culturals. El Conservatori Superior de Música del Liceu és la institució més antiga de Catalunya. El senyor Rafael de Gispert és l’actual president de la Fundació Conservatori del Liceu i la senyora Maria Serrat i Martín, la seva directora general des de ja fa uns anys.
La tasca d’aquesta institució és fonamental per a la cultura i la societat del nostre país. De les seves aules han sortit artistes reconeguts internacionalment com ara Montserrat Caballé, Victòria del Àngels i tants altres solistes instrumentals, compositors i professors que al seu torn han donat un altíssim prestigi al Conservatori. “Montserrat Caballé va explicar una vegada que durant els 12 anys d’estudi al Conservatori del Liceu va aprendre tot allò que després ha pogut oferir al món. Però no és fàcil arribar a cotes tan altes de reconeixement; la carrera musical és extremadament difícil. Nosaltres pretenem ajudar l’alumne al llarg d’aquesta trajectòria. Un país ha de potenciar la cultura i, per tant, també, la formació de músics. Aquests han de poder disposar de sortides professionals i s’han de donar a conèixer al públic amant de les arts. Des del Conservatori promovem actes per tal que els nostres estudiants tinguin l’oportunitat de mostrar les seves aptituds musicals i també convoquem beques per finançar la seva formació”, explica Maria Serrat.
L’any 1944, el Conservatori del Liceu va adquirir la categoria de Conservatori Superior de Música: “Fou un reconeixement a la nostra aportació cultural i a la qualitat dels estudis del centre. Fins a avui, el Conservatori ha impartit de forma continuada tots els nivells i estils dins l’ensenyament musical. Avui, ens plantegem que cal anar consolidant aquesta institució en funció de les necessitats socials del moment. La societat del segle XIX no és la mateixa que la del XX, ni que la del XXI. Hem d’escoltar la societat i adaptar-nos a les seves demandes. Per exemple, s’estan formant músics amb la idea que han de treballar pensant que no són éssers aïllats sinó que en un futur hauran de tocar en una orquestra, és a dir, en grup. És un canvi de mentalitat important que trenca amb unes idees errònies de segles passats.”
Una idea que matisa Rafael de Gispert: “La música és una manifestació pedagogicocultural que s’adapta als temps. Avui es posa l’accent en el conjunt orquestral, encara que l’artista únic, el virtuós, continuarà existint. També val a dir que al Conservatori no s’ensenya solament música clàssica, sinó que donem a conèixer igualment música moderna pop, rock, jazz, ritmes llatins, música antiga, tradicional… I fomentem els compositors contemporanis. És un factor diferencial del Conservatori, el fet que sigui l’únic del país que imparteix tots els nivells d’ensenyament seguint les directrius que marca el nostre actual sistema educatiu.”
La Fundació Conservatori del Liceu acull al voltant de 3.000 alumnes oficials i 3.000 més de lliures, que segueixen les directrius i els períodes d’exàmens del programa del Conservatori. La xifra del professorat gira entorn als dos-cents. “El Conservatori és per una banda Escola de Música (ensenyament no reglat) per a nens de 3 a 12 anys i per una altra Conservatori de Grau Mig (ensenyament reglat) on poden començar els estudis als 12 anys i finalitzar-los als 18. Finalment, hi ha també els cursos universitaris que s’inicien als 18 anys. No tots els alumnes es plantegen dedicar-se professionalment a la música, i aquells que tenen clar que sí ho faran, no tenen cap manera de saber si arribaran a triomfar. Això no obstant, hi ha grans músics i també grans professors de música que no són coneguts la qual cosa no els treu la seva qualitat professional. Ara bé, per arribar a triomfar, primer de tot ha d’haver-hi aptituds, disposar d’una veritable vocació i d’una gran capacitat de treball. Per a nosaltres és un motiu de profunda satisfacció veure com els joves músics formats al Conservatori s’estan donant a conèixer arreu del món. I, per descomptat, també ens complau comprovar que la major part de les escoles de música de Catalunya estan formades per professors que un dia van ser alumnes del Conservatori. Això també és un triomf i una gran contribució a la promoció d’aquest art i a l’educació dels músics.”
Aquest niu de cultura contribueix decididament a enriquir els coneixements musicals de la gent de Catalunya. El seu prestigi ha depassat les nostres terres i ha fet que persones d’altres punts de l’Estat espanyol es desplacin a Barcelona per fer-hi estudis. És un espai on es desperten vocacions musicals i artístiques gràcies a un professorat que sap treure el millor de cada alumne. No obstant això, com comenta Maria Serrat, “la condició d’artista i la possibilitat de ser músic no sempre van unides a la capacitat econòmica. Compaginar feina i estudis és molt complicat, sobretot en el grau superior pel qual es calculen cinquanta-quatra hores d’estudi setmanals. Quan hi ha persones que despunten per la seva qualitat artística, disposem de beques que els poden ajudar a realitzar la carrera. Tenim un mecenes particular que es responsabilitza de pagar la carrera a tres estudiants de cant. També disposem de beques internes per a persones amb habilitats molt destacables, amb un gran talent, però sense mitjans econòmics. No volem que es perdin vocacions.”
El nen que accedeix a les classes de música del Conservatori del Liceu té al seu abast molts recursos per poder desenvolupar-se musicalment i créixer culturalment. És un enriquiment personal i una contribució a conservar i potenciar la saviesa musical i artística d’un territori. Rafael de Gispert comenta al respecte: “El Conservatori té clar que s’ha de considerar l’art en totes les seves manifestacions. Rememorem un element present des de l’inici del Conservatori, la promoció de la música, el teatre i la dansa. Amb aquest plantejament continuarem conduint una institució viva i estimada, edificada gràcies a la contribució de grans professors i alumnes, que ahir i avui treballen amb la voluntat de seguir fent història i cultura.”
