Text del 2002
La fundació és una figura de dret civil que genera riquesa, però que no té afany de lucre.
Bufet Bergós neix l’any 1925, quan Catalunya vivia moments històrics de plena efervescència social i política. Des d’aleshores compta amb 14 professionals i assessora jurídicament fundacions. La seva especialització ha estat decisiva perquè hagi esdevingut una de les veus més autoritzades per parlar d’aquest àmbit: “El meu avi ja portava des del principi algunes fundacions canòniques, de beneficència particular, i de ‘fe i consciència’, però va ser a principis dels 70 quan el meu pare va iniciar tot un procés de constitució de fundacions. Aleshores era més complex, no existia una llei. Als anys 80, quan va aparèixer la legislació específica, vam anar fent assessorament tant en el procés constitutiu com en la vida diària d’aquestes entitats. Ara estem portant a la vora de 200 fundacions catalanes i de tot l’Estat”, explica Raimon Bergós, cap del Bufet Bergós.
Bufet Bergós exemplifica l’especialització: “És el signe dels temps. Som un despatx especialitzat en dret civil, mercantil i fiscal però l’atzar ens va involucrar amb persones i societats amb capacitat de renda, que van ser promotors de fundacions privades. És una figura de dret civil i no de dret mercantil, que reverteix a la societat recursos o beneficis i realitza activitats d’interès general i públic. Genera riquesa, però és una institució sense afany de lucre. Hem hagut de decantar-nos cada cop més cap a l’especialització, sense perdre la visió integral dels problemes legals i fiscals que les afecten, perquè les especificitats d’aquesta institució jurídica així ho requereixen. Ara les fundacions estan actuant en el mercat, generen activitat, no es troben aïllades en un compartiment estanc, sinó intercomunicades amb la societat, amb d’altres entitats no lucratives, i amb les administracions públiques. Per tant, se’ls destinen disposicions d’aplicació per a tothom, però també una normativa especial.”
Les fundacions paguen menys impostos que una societat mercantil, però amb la gran diferència que els beneficis que generen no es poden repartir sinó reinvertir en les seves finalitats d’interès general. “Això justifica que rebin un tractament específic. Des d’un punt de vista tributari, tot i que les fundacions reben per justícia un tractament fiscal avantatjós i privilegiat –perquè hi ha un reconeixement públic de la seva funció– comporten una complexitat i especificitat molt marcades sobretot d’interpretació de la norma, la qual en l’àmbit fiscal pateix canvis continus.”
Les fundacions han experimentat una notòria evolució i Bufet Bergós ha estat un testimoni excepcional: “Abans eren només unes aportacions patrimonials adscrites a un fi d’interès general, i que es nodrien solament amb les rendes que generava aquest patrimoni inicial. Ara abunden les fundacions gerencials que amb patrimonis inicials molt petits gestionen importants recursos durant l’any. Presenten una complexitat en la seva gestió econòmica, i també jurídica i de relacions amb tercers. Per tant, la figura de l’assessor es fa imprescindible en el procés constitutiu de l’elaboració d’estatuts i també en la contractació i la planificació estratègica, en la captació de recursos, i en l’àmbit fiscal, cada cop més complex.”
La primera qüestió que el bufet afronta en l’assessorament legal és el procés constitutiu: “La llei és molt generosa, permet crear una estructura força diversa. El fundador pot establir uns criteris d’organització, renovació de l’òrgan de govern, destí dels fons, finalitats…, la forma de regular l’estructura interna de la fundació i el seu funcionament és molt lliure. Per tant, s’ha de dissenyar un ‘vestit’ a mida per evitar que resultin uns estatuts que després no responguin a la realitat o a les necessitats, per excessivament complexos o simples. S’ha d’entendre en profunditat la voluntat del fundador.”
Aquest és el primer pas decisiu, el procés constitutiu i, si l’assessorament no és òptim, es poden arrossegar seqüeles a mig i a llarg termini. “Sovint hem de desaconsellar la iniciativa. Per constituir una fundació s’ha de reflexionar profundament ja que és un acte irrevocable.”
Un cop instaurada l’entitat, es presenten situacions politípiques, es produeixen canvis en els estatuts o en el Patronat: “Ara és freqüent que es modifiquin elements puntuals dels estatuts. S’ha de justificar molt bé la raó de la variació, i constatar que aquesta no altera la voluntat del fundador. El canvi del Patronat es pot realitzar amb una llibertat absoluta, però ha de quedar ben clar per evitar confusió. No recomanem, en general, els patrons vitalicis. Una fundació sense una estructura gerencial i només amb un Patronat que es reuneixi un cop a l’any provoca que la seva capacitat d’actuació resti molt diluïda.”
Les fórmules tradicionals basades en les màximes autoritats civils i eclesiàstiques també han hagut de modificar-se amb el temps: “Hi ha un problema d’edat i de persones preparades i amb temps per assumir les responsabilitats per nodrir els càrrecs.”
Existeix la situació puntual de la fundació que es dedicava a una finalitat concreta ja desapareguda: “El fi ha quedat desvirtuat amb el temps i no es pot aplicar a l’activitat inicial. Sol passar que hi hagi un patrimoni important en mans de patrons amb edat avançada i que ja no volen fer-ne res, perquè la finalitat ha quedat desfasada, si bé en aquests casos es pot modificar la finalitat inicial per tal d’adequar-la als temps. En canvi, quan el patrimoni inicial no ha estat adequadament invertit o era molt reduït, s’han de cercar noves fonts de finançament per evitar l’extinció.” La dissolució és considerada un acte excepcional, però es pot produir, sobretot per la impossibilitat de donar compliment als fins per manca de recursos.
El Protectorat és l’autoritat competent que vetlla per les fundacions. A diferència de la resta de l’Estat on hi ha vuit protectorats diferents, a Catalunya només n’hi ha un: “Està unificat i és un gran avantatge, i que sigui la Conselleria de Justícia és molt adient, perquè estem davant una institució pròpia del dret civil. El Protectorat vetlla perquè se satisfacin l’interès general propi de les fundacions i el compliment de les finalitats fundacionals i, per tant, perquè es respectin la voluntat de les persones fundadores i les disposicions legals i estatutàries. El diàleg de les fundacions amb l’Administració s’estableix bàsicament a través del Protectorat.”
Un assessorament fet amb cura i dedicació contribueix a vetllar per la transparència a la qual les fundacions estan obligades per llei: “S’ha de ser extraordinàriament escrupulós en el funcionament de les fundacions. Han de presentar uns comptes a l’Administració cada any i, en cas contrari, poden ser intervingudes pel mateix Protectorat. Caldria que la societat conegués millor tota la tasca filantròpica que hi ha al darrere de l’actuació voluntària i abnegada dels Patronats que compten amb un bagatge cultural i intel·lectual certament important. Són entitats sense afany de lucre, però això no vol dir que no s’hagin de gestionar tan o més professionalment que les societats mercantils. S’ha d’actuar amb una professionalitat que ve tant de la mà de la fundació com dels assessors. L’advocat és una figura cabdal en països evolucionats on les fundacions sorgeixen i a Catalunya en som capdavanters.”
