Text del 2001
“Una legislació estranya al sentir del poble és motiu suficient per desprestigiar-la”
Darrere de trajectòries dilatades com la de Ramon Contijoch Pratdesaba s’amaguen moltes vivències, una història que en el seu cas ha transcorregut al llarg de gairebé cinc dècades d’exercici de l’advocacia. Avui analitza el món de les lleis des d’una posició privilegiada, la de l’experiència i la saviesa d’una vida dedicada al dret. Fill de Manlleu, es va traslladar a Barcelona per estudiar la carrera, que va finalitzar a Madrid. Després va tornar a la Ciutat Comtal i va entrar a treballar al bufet del prestigiós advocat Furriol.
“S’hi portaven grans assumptes i això em va aportar coneixements sòlids. Però els meus anhels anaven més enllà. Volia tocar matèria, anar als jutjats, així que em vaig adreçar al Col·legi d’Advocats on em van dir que un important advocat, Pou de Avilés, catedràtic de dret civil, necessitava un passant a qui pagaria 500 pessetes. Llavors la passantia no es retribuïa, i menys quan es treballava en un gran despatx, que per a un jove advocat ja era un honor. Va ser una època inoblidable durant la qual vaig rebre una important formació de mans d’un gran mestre.”
Ramon Contijoch estava preparat per fer el gran salt professional. La decisió i el braó que el caracteritzen van portar-lo a crear el seu propi despatx. “En els seus inicis, el plantejament del bufet era oferir serveis jurídics integrals i així ha continuat, dedicant especial atenció a les branques del dret civil, administratiu i urbanístic, a més de l’especial dedicació pels arrendaments (urbans i rústics) que juntament amb la propietat horitzontal són els puntals del despatx.” Qui va guiar-lo en el camp dels arrendaments va ser un destacat jurista, Fuentes Lojo.
“Li feia consultes, li comentava assumptes i ell es mostrava molt obert a donar-me el seu punt de vista.” L’especialització en tema d’arrendaments s’ha convertit amb els anys en una passió per a ell que, al seu torn, avui assessora altres advocats en aquest camp. També és autor d’un llibre sobre la Llei d’arrendaments, i d’articles en diferents publicacions periòdiques. Al Bufet Contijoch són conscients que per oferir un servei de qualitat a empreses i particulars s’ha de partir d’un gran coneixement de la norma i actualitzar-los constantment. “Per exercir d’advocat es necessita vocació perquè és una professió sacrificada, desenvolupem una activitat en un món canviant al qual ens hem d’adaptar amb rapidesa. Els clients desconeixen que, quan tanquem el despatx, els advocats continuem estudiant i buscant la solució als seus problemes. Avui al bufet hi ha una saba jove, amb gran dedicació, coneixements i eficiència que es combina amb la dels veterans de la professió.”
Entre aquests joves advocats es troba el seu fill, Antoni Contijoch Berenguer, la seva esposa, Mª Luz, i altres professionals com són José Luis Cornet, especialista en urbanisme i dret administratiu, Enric Martí, un gran collaborador, Eudald Carol, destacat civilista, i Jordi Berea, un tot terreny en qüestions d’arrendaments, actualitzacions de renda i fiscalitat.
Un equip de professionals que treballa en benefici del poble i de la justícia. “És bàsic que es respecti la justícia. Una legislació estranya al sentir del poble és motiu suficient per desprestigiar-la. Hi ha qui s’adapta a la llei i qui no. En moments de canvi social es dicten sentències que sobten, fins i tot als professionals que han seguit una línia contínua i conservadora. Vam viure molts anys de dictadura i la justícia s’alimentava de la filosofia del Règim. Després es va assolir la democràcia i amb ella una constitució. Aquella duresa anterior exercida per uns jutges, unes audiències i un Suprem, bàsicament tècnics, s’ha reconvertit en uns jutges de texans que recullen més el sentir del poble. Els homes de lleis hem d’adaptar-nos a les situacions socials i acatar-les, encara que en determinats moments històrics potser no les compartim.”
Davant de la justícia, l’advocat representa una altra persona amb problemes. És un paper de responsabilitat en què client i lletrat s’aboquen a una relació de confiança. “He intentat tractar els clients amb molta naturalitat i senzillesa, potser la meva formació inicial de poble ha comportat aquesta actitud. A una visita no se l’ha de rebre amb to d’autoritat ni de prepotència. Crec que a la senzillesa hi ha la perfecció i la veritat. Sóc sincer amb els clients. Si tenen la raó els la corroboro però no els la dono quan no la tenen. L’honestedat és un puntal bàsic de la professió encara que moltes persones volen sentir la seva veritat. En tot cas, ells han de saber que davant d’un cas hi ha circumstàncies atenuants, agreujants i eximents que poden canviar el criteri, suavitzar la sentència o bé arribar a un punt intermedi. El que no li pots dir d’entrada és que no té la raó perquè pot pensar que si l’advocat no confia en els seus arguments no el defensarà bé. El professional parteix d’una moral i una ètica que fan que, encara que no estigui convençut de la raó del client, el defensi amb valentia i coratge. I és que no hem de passar per alt que és molt difícil trobar la raó absoluta.”
“L’advocat pateix les preocupacions del client i aquestes afloren especialment en el moment d’entrar a judici. La dignitat professional, l’amor propi, la responsabilitat d’exposar quelcom i a més resultar convincent… són aspectes que s’uneixen en aquell moment sabent que la nostra actuació pot resoldre la gran preocupació del client.” Malgrat que Ramon Contijoch mostra la seva passió pel dret processal, matisa que no sempre és la millor opció davant d’un problema. ”Vaig estudiar amb Jaime Guasch Delgado, un gran catedràtic de dret processal. He guanyat molts assumptes per qüestió processal però avui s’ha trencat el seu fonament. S’ha tendit al sistema anglosaxó que s’oblida de la part tècnica. Em considero una persona negociadora, intento transigir, arranjar l’assumpte i evitar el plet, i ho faig amb una actitud reposada i agradable. Però si s’arriba al camp judicial em converteixo en un advocat dur, lluito, i si el jutge no admet una prova, insisteixo molt. Vers la part contrària sempre dic que a l’enemic no se li ha de donar mai un segon de descans, se l’ha de combatre amb totes les armes processals que tenim a l’abast. Durant el judici aboco tot el meu saber.”
Ramon Contijoch ha estat nomenat diverses vegades àrbitre d’un tribunal arbitral, un honor per a un lletrat. “No sóc massa partidari de l’arbitratge. Com a advocat em costa adoptar mentalitat de jutge. Acostumo a fer uns laudes molts llargs perquè m’agrada donar el meu parer a les dues parts. Pretenc fer justícia però crec que aquesta ha d’estar en mans dels professionals.” Són les paraules d’un home de lleis, impregnat de la guspira de la justícia i compromès amb una societat que necessita persones amb moral, honradesa i saviesa.
