Text del 2001.
“S’ha de treballar amb honradesa professional, i això comporta posar el que tu coneixes al servei del client”
Malgrat que es va incorporar a la professió en un moment força tardà de la seva vida i ho va fer, de primer, a temps parcial, Ramon Morera ha vist com en el darrer quart de segle s’ha evolucionat a un ritme accelerat. “Vaig començar el 1970, i pocs anys després van variar molt les coses, hi va haver una transformació enorme, imprevista. Els canvis que he viscut han estat polítics, econòmics i religiosos, i tots ens hi hem hagut d’adaptar. Hem vist com s’obrien les fronteres, com esdevenia molt més senzilla la comunicació amb l’exterior. Tot plegat ha fet que ens acomodéssim a una forma diferent de viure i de treballar, hem passat per un nou aprenentatge i hem començat a conviure amb unes altres regles de joc.”
Els professionals de l’assessorament s’han vist obligats a reciclar-se constantment per tal de donar un servei eficaç als seus clients, un servei que no sempre ha rebut el reconeixement que es mereix: “Malgrat que m’agrada molt fer la feina que faig i no la canviaria per cap altra, el cert és que és poc agraïda. Nosaltres ens encarreguem de prestar uns serveis que el client no desitja, és a dir, l’empresari ha de complir uns requisits per tal de fer les coses tal com les hi demana l’Administració, vol sortir del pas i ens demana que l’ajudem, però ell preferiria no haver-ho de fer.”
De totes formes, és trist que no es reconegui el gran esforç que hi ha darrere la feina de professionals com en Ramon: “Sovint la nostra intervenció serveix perquè aquella persona s’estalviï de pagar uns diners a Hisenda o unes sancions, però n’hi ha que ho troben molt natural.” Pel que fa a aquest estalvi de tributació, aclareix: “jo compararia la nostra tasca a un partit de tennis en què s’ha de guanyar a l’adversari llançant-li les pilotes fortes i a la ratlla per tal que no les pugui tornar, tot i que correm el risc que algunes vagin fora. Doncs bé, es tracta d’usar una sèrie de tècniques per aconseguir reduir la pressió fiscal i buscar formes legals per disminuir a-quest cost tributari. No obstant això, a vegades podem acostar-nos massa a la ratlla i cal estar alertes quan ens revisin.”
Es refereix al tema de les inspeccions: “Amb els anys, n’he fetes moltes, i m’he trobat amb inspectors molt més durs que d’altres, però del que es tracta és de tenir molt clar que has de defensar els interessos del teu client, sempre dins de la legalitat.”
Per això a vegades s’han de signar actes de disconformitat: “Als inspectors no els agrada gens, sempre prefereixen arribar a un pacte, perquè els fa la seva feina més fàcil, però crec que hi ha casos en què has de posar els punts sobre les is i defensar el que et sembla que és correcte, i això et pot portar a haver d’anar a instàncies superiors.” Tornant a fer un símil, assegura: “És com una partida d’escacs, perquè en un procés d’aquest tipus Hisenda també pot cometre errors i tu te n’has d’aprofitar per guanyar la partida.”
En Ramon treballa amb quinze persones més per portar un gran nombre d’empreses mitjanes i petites de la comarca, a les quals ofereix un servei integral: “Tenim un despatx multidisciplinari perquè de vegades algunes de les decisions que ha de prendre un empresari afecten no solament a aquell tema més evident, sinó també a molts d’altres. Si fa una societat, per exemple, haurà de tenir en compte la part jurídica, però també la tributària, la laboral, etc. Qualsevol decisió té bastants implicacions i convé veure-les des de diferents punts de vista.”
Per aquesta raó, encara que Morera Assessoria i Gestoria té un advocat en plantilla i diversos economistes, també pot necessitar la col·laboració de professionals externs. “El primer que s’ha de fer per exercir qualsevol professió és treballar amb honradesa professional, i això comporta posar el que tu coneixes al servei del client per resoldre el problema que el preocupa, però també saber quines són les teves limitacions, perquè quan el problema et sobrepassi tinguis la humilitat de buscar l’ajuda allà on sigui necessari.”
És fonamental oferir als clients la confiança que busquen: “Més d’una vegada m’ha tocat intervenir enmig de dues parts enfrontades i, malgrat que és una situació prou complicada, també més d’una vegada han acabat quedant-se les dues parts com a clients del despatx.”
La majoria d’enfrontaments han estat fruit de les relacions laborals entre empresaris i treballadors: “Jo sóc primer de tot amic de salvar l’empresa, que d’alguna manera és la raó d’existir, llevat que sigui un cas insalvable. Però salvar l’empresa pot significar reduir volum, costos i, en la majoria dels casos, també personal. Aquest és un problema difícil, perquè al meu entendre en l’àmbit laboral d’aquest país encara no s’ha fet la transició.”
I s’explica: “Encara existeix un paternalisme pur de cara al treballador, que no s’ha de preocupar ni de pagar impostos perquè ja ho fa l’empresari per ell, ni tampoc del futur, perquè també s’encarrega de pagar-li la Seguretat Social. Tot això ha creat una consciència d’irresponsabilitat en el treballador que no és bona de cap manera. Penso que ens cal una reforma laboral seriosa, com s’ha fet en altres països.”
En començar a exercir com a assessor, Ramon Morera partia d’una gran experiència en el món de l’empresa: “Vaig treballar molts anys a Catalana Occident, una companyia que va néixer a Manresa i que ha crescut sense parar, però va arribar un moment que em vaig decidir a canviar de rumb i a establir-me pel meu compte.”
Després de trenta anys, tanmateix, encara no es decideix a jubilar-se, tot i que les seves dues filles treballen a l’oficina i podrien tirar-la endavant: “Es tracta de mantenir-me en actiu i no perdre el tren. Penso en aquelles pel·lícules de l’Oest americà en què un viatger baixa del tren en una petita estació del desert on només hi ha quatre cases i un parell de cactus i on els trens passen molt irregularment. Per a mi el tren és la civilització, el moviment, l’activitat… i baixar-ne significa re-trocedir cinquanta anys i parar-me del tot. Aquesta no és la idea que tinc de la vida i per això penso que encara no m’ha arribat l’hora de jubilar-me.”
Home amb un gran sentit comú i que es mostra honest en cada una de les seves paraules, recorda què li va ensenyar el seu pare: “Vaig aprendre coses com que s’ha de treballar molt i guanyar-se poc la vida, però també sentir-se molt satisfet del que s’ha fet, de la feina, de la família i de tot allò que ens fa la vida més agradable.”
