Text del 2001.
“Els empresaris són experts en les seves tasques productives i l’assessor ho ha de ser en la seva parcel·la professional”
L’any 1986 va comportar importants canvis per al sistema tributari de l’Estat espanyol, ja que s’hi va introduir l’anomenat Impost sobre el Valor Afegit (IVA). Poc després de la introducció d’aquesta nova forma de fiscalitat, Maite Mompart començava la seva trajectòria com a assessora en els camps fiscal, comptable i, fonamentalment, laboral: “El 1986 vaig acabar els meus estudis i l’any següent, a començaments de gener, m’establia pel meu compte. La gran demanda d’assessorament en matèria d’aplicació de l’IVA va comportar que des dels nos-tres inicis també ens especialitzéssim en qüestions fiscals, la qual cosa ens va permetre formar una respectable bossa de clients en poc temps.”
El suport i l’empenta professional que va rebre de Josep Cladelles van ser fonamentals per a aconseguir els seus objectius pro-fessionals: “Jo treballava en el seu despatx mentre cursava els es-tudis de graduat social. Una vegada acabats, em va animar perquè m’establís pel meu compte, tot i que primer vàrem treballar com a socis, la qual cosa va donar-me l’experiència idònia per a con-tinuar tota sola. Sempre li estaré agraïda perquè va creure en mi quan jo tenia tan sols 24 anys i la meva trajectòria professional encara no estava configurada.”
Aquesta col·laboració continuada va determinar trets organitzatius i de filosofia empresarial: “La persona que t’educa en l’ofici deixa una empremta molt sòlida en el teu tarannà d’assessor. Josep Cladelles era un professional molt seriós, organitzat i exigent, i aquestes característiques me les va inculcar fermament. Ha estat una sort perquè en la nostra feina són molt importants i més quan l’equip del despatx està format per dones. Nosaltres hem de demostrar contínuament la nostra seriositat, responsabilitat i professionalitat a l’hora de treballar. Per aconseguir l’èxit crec que és fonamental desmitificar la figura de l’home; un cop s’aconsegueix fer-ho, s’assoleix una visió molt més objectiva de la realitat. Els empresaris, majoritàriament homes, són experts en les seves tasques productives i l’assessor o assessora ho ha de ser en la seva parcel·la professional. A més a més, penso que les dones tenim avantatges per desenvolupar aquesta activitat en dues vessants: d’una banda, som capaces de copsar una perspectiva global de la problemàtica de l’empresari més fàcilment que els homes. D’altra, tenim l’habilitat de saber quin és el missatge implícit de les paraules dels nostres clients.”
Segurament per això, en aquests moments el seu despatx està format només per dones, encara que hi han anat passant diversos homes: “A poc a poc, m’he adonat que ens ajustem millor a les necessitats d’una feina que inclou un contacte constant amb el públic i, sobretot, som capaces de transmetre confiança. Per això, actualment m’inclino per la col·laboració amb dones, la qual cosa no vol dir que rebutgi que l’equip del des-patx estigui format també per homes.”
Com a dona i com a professional se sap afortunada, ja que mai no ha patit cap tipus de discriminació pel seu sexe: “El 90% dels meus clients són homes, i sempre hi he mantingut una relació cordial i de confiança. Durant els primers anys d’exercici vaig tenir petits conflictes pel fet de ser jove, però mai per ser dona. L’assessorament és una activitat, des del punt de vista dels clients, que requereix una elevada dosi de maduresa professional i no sempre es considera que els joves assessors estiguin capacitats per actuar en igualtat de condicions. Afortunadament, el pas del temps soluciona aquest aspecte.”
L’Assessoria Mompart actualment es fa càrrec de les àrees laboral, fiscal i comptable: “A més de disposar d’un equip de personal intern, també rebem el suport de col·laboradors externs que s’encarreguen de totes aquelles àrees que no formen part de les nostres tasques habituals. Hem de tenir present que el fet de treballar a una població com Lliçà de Munt condiciona la nostra tasca quotidiana. Sóc del parer que té més aspectes positius que no pas negatius, però també duu implícit un grau d’aïllament més gran i, per això, és especialment important mantenir contactes i col·laboracions amb altres professionals de la zona. Els assessors petits hem de ser conscients de quines són les nostres limitacions perquè és impossible ser un especialista en totes les matèries i si desitgem donar un servei de qualitat hem de buscar fora determinades consultes i prestacions.”
El creixement de l’assessoria des dels seus inicis ha estat constant. “Actualment donem serveis no tan sols a empreses de Lliçà de Munt, sinó també de tot el Vallès Oriental i a algunes de Barcelona. Els sectors són diversos, però en destaquen dos: el tèxtil i el de l’automòbil.”
Com a bona coneixedora d’aquests dos mons, Maite Mompart sap quines són les seves carències: “En aquests moments, la situació de la indústria tèxtil és bastant estable però ha passat per un període de crisi molt pronunciada. El sector té una sèrie de problemes d’infraestructura i necessita adaptar-se als canvis que s’han produït en la societat. Aquestes mancances es veuen incrementades per l’envelliment de la mà d’obra. Quant al món de l’automòbil i a la indústria en general, un dels problemes bàsics és la manca de treballadors. Les empreses productores acostumen a funcionar en torns per no parar en cap moment la producció. Això significa que els seus empleats han d’estar disposats a treballar de nit i els caps de setmana. El grau de benestar que ha adquirit la nostra societat i els valors de compor-tament que regeixen les nostres actuacions determinen que molts treballadors del país optin per dedicar-se a altres sectors econòmics, per la qual cosa la contractació d’estrangers es fa inevitable. Els empresaris necessiten poder continuar amb la seva activitat pro-ductiva i aquests treballadors porten a terme la seva feina de manera tan eficient com els autòctons.”
L’augment del nombre de treballadors és molt positiu en les etapes de creixement econòmic, però pot tenir repercussions negatives durant els períodes de crisi: “Els contractes d’aquests treballadors tenen una durada molt determinada, que no sol perllongar-se en excés. És per això que poden presentar-se con-flictes de tipus social si es produeix una situació de crisi productiva, perquè la seva cotització no haurà estat suficientment llarga com per assegurar-los una prestació.”
Com a graduada social ha pogut veure l’evolució positiva que ha viscut la seva professió: “Ara per ara som un col·lectiu professional reconegut socialment perquè hem dut a terme una tasca de mediació entre treba-lladors i empresaris, d’una banda, i contribuents i Administració, d’una altra, que tots els sectors reconeixen.”
