Text del 2001.
“Assimilar i comprendre els nous conceptes i les noves metodologies és francament difícil”
La invenció de la impremta va suposar la possibilitat d’estendre enormement la cultura i s’ha establert que aquest esdeveniment assenyala la fi de l’Edat Mitjana i l’inici de l’Edat Moderna. Des dels primers llibres impresos a Barcelona, al segle XV, el món de les arts gràfiques al nostre país ha experimentat grans canvis. Les tècniques d’impressió han evolucionat sempre amb rapidesa, i, en el transcurs dels anys, han aparegut nous procediments que cobreixen noves necessitats o que responen a noves possibilitats. El gremi d’impressors a Catalunya és molt antic i es basa en la tradició familiar; ha hagut d’adaptar-se als nous temps i podem considerar que “l’últim repte que ha patit aquest sector ha estat el d’abandonar l’estructura tradicional de taller d’impressió per a esdevenir indústries d’arts gràfiques. Ha estat un canvi molt radical; no ho ha estat només a nivell de tecnologia, sinó, també, d’estructura i d’organització. Les empreses d’arts gràfiques han hagut de reinventar-se per a poder assolir els reptes de la competència. Ara és el mercat qui dicta els preus, els grans editors, i els impressors s’hi han hagut d’adaptar per força.”
Els germans Ramon i Eduard Miquel provenen d’una família d’impressors i continuen dins del sector, raó per la qual en coneixen prou bé la història i idiosincràsia. Els professionals de les arts gràfiques viuen les innovacions constants de la tecnologia, i aquesta complexitat ha comportat l’aparició d’uns nous professionals que acostin aquests dos mons. “El nostre besavi ja era impressor a mitjans del segle XIX. Va arribar a Barcelona i, després de treballar en un taller, es va establir pel seu compte. L’empresa que va començar encara continua funcionant i segueix sent una empresa familiar amb perspectives de continuïtat.”
En Ramon prové exclusivament d’aquest terreny i l’Eduard, del sector de l’enginyeria industrial. Per una banda, tenien experiència en l’àmbit de les arts gràfiques i, per l’altra, coneixien les possibilitats de la informàtica. Fruit de l’entesa entre ambdós el 1980 es va crear IG Sistemas, on també treballen els fills d’en Ramon, en Xavier i en Ramon: “Nosaltres oferim solucions per a les parts de gestió, de producció i d’administració de les indústries gràfiques. Se’ns va ocórrer començar a treballar amb la informàtica aplicada per a gestionar la vessant de producció de les arts gràfiques. En aquells moments sorgien els miniordenadors i el nostre plantejament inicial era utilitzar-los. Vam ser dels primers a treballar amb suport informàtic.”
Van saber intuir que el món de les arts gràfiques es decantaria vers la tecnologia digital. La revolució de la informàtica havia comportat, forçosament, grans canvis en la manera de treballar i de pensar: “En alguns sectors encara hi ha molts tallers i poca indústria. Quan bona part dels professionals d’un àmbit adopta les noves tecnologies, la resta no pot seguir conservant l’antiga estructura de taller. Els avenços tècnics suposen una adequació i una optimització en la producció i obviar-los t’ubica en una situació de marginació. És per això que els professionals de les arts gràfiques han d’estar sempre al dia; el problema arriba amb la rapidesa de les innovacions tecnològiques. El salt que hi va haver fa uns anys, quan es va passar de l’enquadernació manual a la mecanitzada, va ser molt més dur que l’evolució de la impressió, que va ser molt més gradual. No tots els relligadors van ser capaços d’assolir aquesta tecnologia, per qüestions de finançament i pel fet que calia adaptar-se a una nova manera de treballar. La problemàtica econòmica és relativament senzilla; el més complicat és aconseguir de modificar l’empresa per tal d’amortitzar la inversió en tecnologia.”
Els principals entrebancs es troben sempre en saber-se adaptar als nous temps. Davant dels canvis, tothom reacciona de manera diferent. Molts professionals no s’adonen de com és d’important posar-se al dia i ajornen les inversions i les decisions fins que ja és massa tard. La majoria d’assessors estableixen relacions que traspassen l’àmbit purament professional; per exemple, en Ramon i l’Eduard viuen de molt a prop els problemes dels seus clients, dels seus amics i aquesta relació tan estreta no sempre és gratificant, sobretot, quan veuen que els seus negocis no poden sobreviure als canvis constants de la nostra societat. “Les noves tecnologies comporten una gran inversió i, per contra, cada cop més, tenen una vida útil molt limitada i minsa. Els professionals no poden deixar d’invertir perquè es queden fora del circuit del mercat. Això ja representa un esforç considerable, i, a més, cal afegir-hi la capacitat d’absorbir tots aquests avenços. Assimilar i comprendre els nous conceptes i les noves metodologies és francament difícil.”
La tendència actual a l’acceleració dels esdeveniments afecta tothom. Davant d’aquest panorama social i laboral, els germans Miquel són conscients que una persona sola no pot abraçar-ho tot. És per això que cadascun es responsabilitza d’una tasca específica. L’Eduard s’encarrega de la part més tècnica: el desenvolupament dels projectes, la posta en marxa i la programació. En Ramon s’ocupa del vessant més comercial, de la tècnica d’arts gràfiques. Perquè els professionals de les indústries gràfiques no són els únics que es troben amb els entrebancs de les noves tecnologies. Els assessors, i les empreses com IG Sistemas, s’enfronten a la mateixa problemàtica. Cal que estiguin al dia de tots els avenços en tecnologia dins el món del grafisme, de la impressió, de la gestió, l’administració, etc.: “Nosaltres partim de les tecnologies d’informació existents i les reescrivim. L’objectiu és presentar un producte de qualitat i per a aconseguir-ho sempre cal millorar-lo i estudiar les noves necessitats i exigències del mercat i de l’àmbit concret. Després s’ha de comprovar que el producte és realment eficaç perquè d’altra manera no li servirà de res al client.”
La dedicació al servei els ha premiat amb clients fidels al nostre país i clients nous d’arreu. Han canviat la tecnologia, els sistemes de programació, etc., però no han abandonat mai l’essència de la seva empresa: satisfer el client, donant-li el millor servei. Tant de bo que l’èxit d’una empresa s’assegurés només amb l’adquisició d’un bon producte i d’una atenció acurada; perquè el cert és que hi ha molts factors que determinen la sort d’una companyia, i un dels més importants és la intuïció personal: “El nostre producte presenta dues vessants diferents. Per una banda, actua com a suport burocràtic de la gestió de l’empresa i, per l’altra, aporta informació per a poder prendre decisions. Aquesta és la part més important, perquè cal conèixer l’entorn en què treballes per a poder evolucionar. Ningú no et garanteix que la decisió final sigui la correcta però si no tens cap informació no pots prendre una determinació amb criteri.”
