Text del 2002.
“Als espanyols i als catalans ens caracteritza una forta tendència a voler ser propietaris”
La transformació mai és impossible, i el cas de la ciutat de Lleida representa un dels miracles urbanístics dignes de menció a Catalunya. La canalització del riu Segre va suposar a l’època l’inici d’un seguit d’innovacions i remodelacions assenyades i un boom de la construcció que han fet de Lleida una capital bonica i pròspera. L’excel·lent predisposició, la ferma voluntat i una estima inqüestionable de tots els seus ciutadans, de l’Administració, d’arquitectes, inversors, contractistes i promotors han assolit la Lleida actual, modernitzada i eixamplada. Construccions Pallàs ha estat una de les protagonistes més directes i antigues de la metamorfosi. Creada fa més de mig segle pel pare de l’aparellador Ramon Pallàs Sala, constructora de més de 1.500 habitatges al llarg dels anys, ha esdevingut una empresa familiar reconeguda –recolzada per l’aparellador Pilar Pallàs i el responsable comptable Ricard Pallàs, ambdós fills de Ramon Pallàs, a més del seu cunyat Marià Satué, responsable de la gestió financera i laboral– i acompanyada d’un segell de qualitat, responsable d’iniciatives tan faustes com la Fundació Habitatge per a Tots: “Sempre ens hem dedicat al món de la construcció de qualitat. Un cop consolidada l’empresa, vam voler abocar-nos també a sectors desfavorits de la població, a barris desproveïts d’habitatges més assequibles. No desitjàvem que ens cataloguessin com a professionals que només aixecàvem habitatges per a gent benestant.” D’aquesta inquietud va néixer la voluntat fundacional, justament quan l’Ajuntament i la Generalitat afavorien amb subvencions i ajudes la construcció de cases de protecció oficial i de règim especial. “La bona acollida rebuda arran de la creació d’habitatges de protecció oficial ens va animar a idear el projecte d’uns blocs de règim especial al barri de Magraners, un dels més necessitats a la ciutat. El projecte estava conclòs, l’Ajuntament disposava del solar, hi havia la voluntat de tirar-ho endavant, el compromís amb el barri ja estava adquirit”, i la Fundació esdevenia la promotora que permetria realitzar un encàrrec tan limitat econòmicament. La constituïa la mateixa estructura directiva de Construccions Pallàs. “Quan ens en vam adonar, ja teníem el projecte en marxa. A un primer bloc de 24 habitatges, entregat fa ja dos anys amb un èxit total, està seguint una segona fase amb 21 habitatges més, tots venuts. Dintre del barri, és potser la zona més atractiva i els edificis porten la nostra empremta de qualitat superior.” Actualment segueixen propostes similars a altres barris. Si s’arriba a pactar els acords escaients amb l’Ajuntament, la Fundació seguirà abordant iniciatives privades d’un elevat interès social, sobretot per a zones més desfavorides: “Estem oberts a nous objectius que siguin beneficiosos per a Lleida. El barri antic n’és un bon exemple, s’està remodelant sencer, i hi ha nombrosos solars on podrien bastir-se vivendes d’aquests tipus.”
La diferència de valor de venda entre un habitatge mitjà realitzat per Construccions Pallàs i un de règim especial promocionat per la Fundació és del 50%. Una dada reveladora de les animoses perspectives apuntades per les administracions públiques en un futur immediat: “El 10% destinat a subhastes de les sessions fetes quan es tirava endavant un pla parcial, es reservarà per llei a habitatges de protecció oficial i règim especial.” Construccions Pallàs ha esdevingut una empresa destacada pel toc de qualitat en els acabats com a tret distintiu, i amb un vessant social ja arrelat a la capital lleidatana. Molts ciutadans que han pogut tenir l’opció a un tipus d’habitatge abastable i d’una qualitat notable estimen profundament la iniciativa fundacional: “El sentiment d’agraïment de tots ells és el millor preu, i això és el que ens farà continuar la tasca de la Fundació. Amb els guanys de la constructora pensem potenciar-la, i promocionar més habitatges per a tothom a Lleida.” El pla parcial PGM, i ara la seva nova ampliació que es prolongarà fins a 2015, projecta des de fa temps la idea d’unir tots els barris perifèrics com la Bordeta, els Magraners i el Secà de Sant Pere a la resta de la ciutat. Un pla que confirma el profund procés de canvi de la capital amb el qual col·labora intensament Construccions Pallàs i Habitatge per a Tots: “Eren uns barris emergents, ubicats a zones apartades del nucli urbà, on s’aglutinaven immigrants, principalment del sud d’Espanya, que anaven augmentant i reclamant necessitats. Amb el pla es contemplava l’apropament a la urbs, i ja s’està aconseguint. Lleida està canviant a marxes forçades.” A una perifèria cada cop més integrada, s’afegeix el reciclatge del casc antic: “La construcció d’uns edificis emblemàtics com el Col·legi d’Arquitectes (realitzat per nosaltres i del qual ens sentim orgullosos), els Jutjats… tota una sèrie d’obres que han representat l’arrencada de la remodelació d’una zona molt deprimida.” El procés de recuperació del Centre Històric comporta la construcció de vivendes de promoció pública i privada i la recuperació de l’espai urbà amb nous equipaments per al barri. Els habitatges nous estan renovant tota la seva fisonomia, però la voluntat de canvi i millora d’una Lleida de futur, les iniciatives públiques i privades han de plantejar-se constantment qüestions de diversa índole: “A diferència de la resta d’Europa, als espanyols i als catalans ens caracteritza una forta tendència a voler ser propietaris, i al marge d’un arrelat sentiment de possessió i de realització personal, existeix també una actitud mimètica.” La casa de lloguer no té la mateixa força ni tampoc resulta atractiva des d’un punt de vista econòmic, només és interessant per a un sector de la població sotmesa a la mobilitat residencial generada per la fluctuació del mercat de treball. Cal esmentar la importància en el món de la construcció de l’entrada d’elements industrialitzadors. És preocupant la manca d’una mà d’obra cada cop menys qualificada. “Ningú vol aprendre aquest ofici, malgrat les facilitats de formació i de col·locació que hi ha. Tot plegat, provoca l’encariment de l’habitatge. El prefabricat sorgeix com una alternativa de futur. El món de la construcció marxa cap aquest concebiment. Els materials són més luxosos, la seva incidència comparada amb la de la mà d’obra és insignificant.”
Cases adossades, llars unifamiliars, ciutats jardí, edificis comunitaris… tots són habitatges de diferents condicions que coincideixen amb criteris d’una planificació del territori on impera el concepte de casa contemporània que ha d’albergar la capacitat d’apropar-se a l’usuari, de contemplar els canvis produïts en el si de la societat, vinguts de la mà de les noves tecnologies o els mitjans de comunicació, en la vida familiar, domèstica i laboral que han provocat la reducció de tasques domèstiques, transformant els espais servidors preferits com la cuina o la sala d’estar en àrees més lúdiques, versàtils i polivalents. Aquests factors han fet que l’habitatge integri menys austeritat i necessitat social i més qualitat de vida, oci i benestar. Iniciatives com les de Construccions Pallàs i la Fundació Habitatge per a Tots fan possible l’aliança entre habitatge i ciutat, entre arquitectura i economia.
