Text del 2001.
“Aquest món és dinàmic i hem d’estar disposats a fer les modificacions necessàries en qualsevol moment”
L’economista Ramon Trias va descobrir de manera casual la seva inclinació pel món de la informàtica: “M’apassiona la branca de les matemàtiques i va ser a partir d’aquesta disciplina que em vaig interessar per la informàtica. Vaig tenir la sort d’incorporar-me al servei d’estudis d’una empresa bancària quan el nombre d’especialistes en estadística multivariant i anàlisi numèrica era molt escàs. Això ha estat molt positiu per a la meva trajectòria posterior perquè m’ha possibilitat, mitjançant la capacitat de connectar coneixements que en un primer moment semblen disgregats, poder crear productes que milloren el rendiment de les empreses.”
De fet, mai no ha deixat de compatibilitzar els seus interessos per les qüestions econòmiques amb la devoció vers la matemàtica. “La docència ha estat un camp que sempre m’ha interessat. Vaig ser professor de matemàtiques de la Universitat Politècnica de Barcelona durant els seus primers anys d’existència i actualment sóc professor de l’àrea financera d’Esade.”
L’any 1987 la fusió d’aquestes dues disciplines va generar AIS, Aplicaciones de Inteligencia Artificial, un innovador projecte empresarial basat en els mètodes quantitatius de gestió, també anomenats sistemes de suport a la decisió. Aquests sistemes són el resultat de tota una sèrie d’estudis i experiments realitzats durant bona part del segle XX, encara que van començar a viure el seu gran període d’implementació durant la Segona Guerra Mundial, quan es van emprar per aprofitar de forma més eficient els recursos bèl·lics. “El nom original del projecte era Artificial Intelligence Systems. D’aquí vénen les sigles AIS. Després, en registrar la companyia, vaig decidir que seria més convenient utilitzar una adaptació d’aquell nom, i la vaig batejar Aplicaciones de Inteligencia Artificial, malgrat que tothom ens coneix com a AIS. Ens dediquem a desenvolupar sistemes de suport a la decisió. Això no són més que un conjunt d’eines matemàtiques, estadístiques i informàtiques que ‘pensen’ com les persones quan prenen solucions complexes a problemes de l’evolució dels negocis. Les aplicacions pràctiques són diverses: verificar la probabilitat de pagament d’un crèdit, fer el pla de fabricació d’una factoria, preveure els compradors potencials d’un producte, calcular la quantitat de diaris que s’han d’encarregar a un quiosc, etc. En el darrer cas, l’ús d’aquestes eines permet un estalvi molt important per a l’empresari, ja que parlem d’un producte amb una vida molt curta i que perd força valor en un temps molt reduït. És per tant molt avantatjós optimitzar la seva distribució i aconseguir que cap punt de venda es quedi amb una gran quantitat d’exemplars o bé els exhaureixi. Un camp on és especialment important la utilització d’aquestes eines és la confecció de calendaris per a actes oficials com congressos o esdeveniments esportius. Nosaltres mateixos vam comprovar aquesta dificultat durant la planificació dels Jocs Paralímpics. En aquesta mena de campionats, l’organització ha d’establir un calendari en un termini mínim tenint en compte una sèrie d’interessos contraposats: els dels patrocinadors, organitzadors, públic i atletes. L’automatització parcial o total d’aquests tipus de processos facilita la confecció de calendaris i n’assegura un resultat idoni. El primer cop que vam col·laborar amb els organitzadors dels Jocs Paralímpics va ser a Barcelona’92. El bon funcionament del nostre sistema ens va portar a cooperar també amb Atlanta’96 i Sidney’00.”
Els seus primers clients grans van provenir del sector bancari perquè la formació econòmica d’en Ramon li va permetre poder preveure’n les necessitats de futur: “Als anys vuitanta les economies familiars van incrementar moltíssim l’ús del crèdit per a finançar la compra d’habitatges i béns de consum durables. També en el sector empresarial es va experimentar un fort increment del crèdit. En aquest context, calia una eina que assegurés la viabilitat d’aquesta nova forma de negoci.”
L’encert de Ramon Trias va ser total, la qual cosa li va permetre poder expandir el seu projecte cap a altres indrets del món, els primers dels quals van ser Mèxic, Portugal i l’Argentina. Actualment, AIS disposa de delegacions a aquests tres països i a Brasil. A més té contactes tant a Europa com a Llatinoamèrica: “Les empreses com la nostra han de saber cercar la millor manera de gaudir de les oportunitats de negoci a cada mercat. En els productes que donen serveis a sectors amb clients més especialitzats, en què per tant la dispersió és més alta, cal obrir-se amb decisió a tots els mercats. És el cas del paper i cartró, on hi ha molt poques empreses que ofereixin sistemes de planificació de fàbrica –no més de quatre importants arreu del món. En canvi, al voltant de les entitats bancàries, el nombre d’empreses d’assessorament és molt nombrós, i aquí hem accentuat la proximitat al client donant-li un servei àgil i personalitzat com si fóssim locals en cada mercat on operem. Traiem partit de la nostra dimensió per a guanyar agilitat en la innovació.”
En aquest sentit, en Ramon destaca la importància que té el fet d’avançar-se, preparar-se i adaptar-se als canvis: “El nostre objectiu és proposar i crear idees per tal de facilitar la tasca dels clients. Aquest món és dinàmic i hem d’estar disposats a fer les modificacions necessàries en qualsevol moment.”
Totes aquestes observacions el duen a considerar que hi ha tants perills com avantatges a l’hora d’iniciar una fase d’expansió accelerada: “La clau de qualsevol creixement ben aconseguit és fer que l’empresa conservi aquells factors d’èxit que l’han feta néixer, sense que la complexitat que es deriva del seu creixement els ofegui o els invalidi.”
L’ús d’aquestes noves aplicacions incompreses per gran part de la població pot comportar que se les relacioni amb elements màgics i misteriosos: “Hem de tenir present que la humanitat ha fet servir eines des dels temps més antics de la seva existència per tal de facilitar la realització de tasques. Durant anys eren eines adients per a les activitats físiques, i més endavant per a cert tipus d’activitats intel·lectuals en què era necessari guardar informació i comunicar-la –en aquest context va sorgir l’escriptura. És en aquesta línia que té sentit l’ús dels ordinadors, no sols per a emmagatzemar la informació o reclassificar-la, sinó també per a preveure el futur o per a prendre decisions. En tot cas la funció de les màquines, a diferència del cervell humà, avui per avui no compta per sentits ni intuïcions.”
