Text del 2002.
“Hi ha una manca de mà d’obra i de qualificació important, i avui un bon paleta guanya més que alguns joves advocats”
Salvador Sagarra és empresari de la construcció per vocació familiar. Va continuar l’empresa que havia creat el seu pare l’any 1945 i actualment és president del Gremi de Constructors d’Obres de Cerdanyola, un gremi que va néixer l’any 1977 per donar continuïtat a allò que ja s’estava fent des del sindicat vertical, que havia absorbit els antics gremis: “Nosaltres vam ser una mica fills del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona, que més endavant va passar a ser el Gremi de Constructors d’Obres de Catalunya, i poc temps després de néixer ja ens havíem unit amb altres companys del Vallès per formar un gremi comarcal.”
La idea és que, a més de treballar tots els gremis catalans junts, també es treballi des de cada localitat: “Cada afiliat sap on trobar-nos i aquesta és la manera que pugui ser ben atès en qualsevol població catalana.”
Així, doncs, Salvador Sagarra i els seus companys del Gremi estan convençuts que l’associacionisme és una de les claus que els permet continuar treballant amb garanties: “Hi ha una gran diversificació d’obres a les comarques catalanes i necessitem un conveni col·lectiu general per a tots nosaltres, necessitem una gestora de runes, per exemple, i tenim la necessitat d’estar agrupats per tal de solucionar problemes i de tractar amb molts agents vinculats a la construcció. Em refereixo al sector d’extraccions d’àrids, als transportistes, als rajolers, etc.”
Cerdanyola era una petita població del Vallès que ha anat creixent i que s’ha anat apropant a Barcelona: “Ara som 50.000 habitants i penso que anirem quedant absorbits per la gran ciutat en el moment en què s’aprovi el projecte del Parc de Collserola com a gran parc urbà.”
Això fa que el Gremi hagi de mantenir unes relacions i uns contactes amb les institucions que hi estan implicades: “La veritat és que la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Cerdanyola sempre ens ha tingut en compte. Les persones que han governat Cerdanyola aquests darrers anys ens han volgut com a interlocutors, i, tot i que no tenim vot en les decisions que es prenen, sí que se’ns ha demanat l’opinió, i potser alguna opinió nostra els ha fet rumiar o plantejar-se alguna cosa que no havien tingut en compte.”
El naixement i el funcionament de la Gestora de Runes ens sembla molt important, i Salvador Sagarra ens en fa cinc cèntims: “Aquesta societat va néixer per posar ordre als abocaments il·legals que hi havia repartits per tot Catalunya. En qualsevol carretera hi havia un raconet amb uns quants lavabos trencats, unes quantes rajoles, uns sacs de material… i això no podia ser. Aleshores, el primer conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta, ens va reunir i ens va demanar quina solució hi donaríem.”
D’aquesta manera, doncs, va sorgir la idea de crear una societat mixta –Generalitat, Junta de Residus i confederació Catalana de la Construcció– per tirar endavant la Gestora: “Amb el suport de tots els ajuntaments, es va aconseguir acabar amb els abocaments il·legals; la gent es va conscienciar i tothom s’ha acostumat a llogar sacs i contenidors i a portar-ho tot a uns abocadors controlats pels quals paguem unes taxes.”
Però ara el Gremi ja es planteja arribar més lluny i, de fet, ha començat un pla pilot de reaprofitament de runes: “Quan l’enderroc és molt gran, es tritura la runa allà mateix i es fa servir per reemplenar la zona, és a dir, que de l’obra surten molt pocs residus cap a l’abocador. Aquest és un projecte europeu que nosaltres estem promovent perquè es faci a tot Europa i no calgui reomplir tants abocadors, sinó que aquestes runes matxucades puguin ser material reutilitzable útil per fer subbases de carrers, de carreteres i també d’indústries.”
D’aquesta manera també es minimitzen les extraccions i el transport per carretera. Pel que fa a les extraccions, el Gremi també treballa per reduir-les: “Hi ha formigons d’alta qualitat que només es poden fer amb àrids extrets de pedreres noves, però n’hi ha d’altres que es podrien fer amb material reutilitzat. Si continuéssim sense aprofitar res i reomplint pedreres o extraccions velles, d’aquí al 2015 ens hauríem quedat sense àrid a Catalunya.”
El mateix estudi que estan fent sobre la reutilització del material portaria a reduir el trànsit: “Amb l’experiència pilot que es va fer a la zona del Bogatell, a les antigues indústries Titan, es va fer servir setanta vegades menys de camions que en una obra de les mateixes característiques. Seria molt important que aconseguíssim reduir el transport amb camions de gran tonatge, perquè, si no ho fem aviat, no es podrà entrar amb cotxe a la ciutat de Barcelona.”
Un altre tema que preocupa molt el gremi i en el qual treballen des de fa temps totes les patronals del sector és l’aprenentatge: “És molt fàcil donar la culpa als governants, però som tots plegats els qui ens l’hem de repartir. Tothom vol que el seu fill es converteixi en arquitecte o advocat, i a ningú li agrada que s’hagi d’embrutar les mans cada dia. Això ha portat que avui un bon paleta guanyi més que alguns joves advocats, per exemple, perquè hi ha una manca de mà d’obra i de qualificació important.”
No fa gaires anys un aprenent cobrava un sou d’aprenent i l’empresa pagava una seguretat social d’aprenent, però això ha canviat: “Ara has de pagar un sou molt alt i cotitzar una quantitat molt elevada per una persona que no t’està defensant res. això ha fet que no es puguin tenir aprenents a aquest preu.”
Per això, les organitzacions empresarials han creat centres de formació: “L’Institut Gaudí està donant els seus fruits, però el més important seria que hi hagués una política social que permetés als empresaris llogar joves per fer el seu aprenentatge a l’empresa.”
La sinistralitat laboral actualment és un dels grans cavalls de batalla de tots els agents del sector, i Salvador Sagarra afirma: “Els empresaris no volem que ningú es faci mal. Hem posat totes les mesures que se’ns han demanat, però també hi ha d’haver la cultura del treballador, ell és qui està arriscant la seva vida.”
I tot seguit afegeix: “Nosaltres hem demanat a l’autoritat laboral que faci controls d’alcoholèmia a les obres, perquè només amb aquesta mesura estic convençut que els accidents es reduirien a la meitat. Les cerveses entren a les obres no saps com, i no es pot concebre que una persona pugi a una bastida amb un grau d’alcohol a la sang.”
