Text del 2003
D’aquí a deu o quinze anys la història clínica haurà d’estar informatitzada.
La irrupció de les noves tecnologies ha revolucionat la nostra societat. La informació ha passat en poc temps del paper al format informàtic tot esdevenint un vehicle de comunicació potent, còmode, àgil i organitzat. L’àmbit sanitari no pot restar aliè a aquest fenomen i ha de posar a l’abast dels metges els mecanismes necessaris perquè la seva introducció sigui fàcil i vista com un mitjà útil, tant per rendibilitzar la feina com per a millorar la qualitat de l’atenció que rep el pacient. La inquietud d’alguns professionals ha impulsat la creació del Fòrum Català d’Informació i Salut (Fòrum CIS), una associació que en només dos anys de vida –la idea va néixer l’any 2001 tot i que formalment es va constituir el 2002– ha aconseguit sumar sinergies i vèncer resistències. S’ha donat un gran pas: el diàleg i l’intercanvi de coneixements ja està sobre la taula. “Ens mou la finalitat de promoure la reflexió i la valoració d’experiències en el tractament de la informació dins l’àmbit de la salut” reconeix Santiago Marimón, llicenciat en Ciències Empresarials i president de l’entitat.
El bateig de l’associació amb el nom de Fòrum no és un caprici ni una casualitat, respon a una intencionalitat clara i una filosofia d’actuació ben definida: crear un espai real i virtual de participació activa. “No som una societat tancada, amb un nombre de membres concret. No treballem pels socis sinó per vehicular gent” ressalta Ferran Tognetta, metge i tresorer de l’organisme.
El nombre d’interessats ha superat les perspectives més optimistes: 190 membres –procedents en un 40% del món mèdic, en un altre 40% de l’àmbit de la informàtica i en un 20% del sector de la gestió– donen vida a una entitat més virtual que física: “Tenim una pàgina web a Internet (www.forumcis.org) i convoquem als professionals a les activitats per mitjà del correu electrònic” comenta el president.
A través d’aquesta pàgina web s’han creat tres grups de treball: ‘Debat virtual sobre la Història Clínica Informatitzada’, ‘Telemedicina i teleassistència’ i ‘Usos i repercussions organitzatives de la informació’. Tots tres tenen objectius comuns: recollir i canalitzar les inquietuds de comunicació i de coneixement dels professionals; fomentar l’assessorament mutu; donar suport a altres organitzacions que actuïn a Catalunya; disposar d’una estructura de treball i de discussió professional, continuada i periòdica; constituir-se en un referent, tant a nivell autonòmic com nacional, així com per al conjunt de la comunitat científica, i esdevenir una àrea d’intercanvi i valoració d’experiències. “Volem ser útils a la sanitat catalana” confirma Santiago Marimón.
Alguns dels membres del Fòrum CIS tenen un paper destacat en el grup de treball creat pel Departament de Sanitat de la Generalitat per tal d’avançar cap a la història clínica compartida, un tema candent i inesquivable, que mou moltes inquietuds dins l’àmbit assistencial i que encara s’afronta a algunes resistències de caire econòmic i ètic. “Els metges en general som conservadors en el sentit més original de la paraula. Mentre que l’entrada de la informàtica en l’electromedicina ha estat molt potent, no ha estat així en el tractament de la informació, on hi trobem cert rebuig” constata el doctor i integrant de la Junta de l’entitat, Josep Picas. “Fa 15 anys ningú no es plantejava substituir la història clínica de paper. Quan la informàtica va entrar dins del món hospitalari ho va fer per la via de la gestió. En aquest camp es veia clarament que l’esforç et retornava en guanys, en termes per exemple de millora de funcionament o de reducció de plantilla. Però en el camp de l’assistència, la introducció de les noves tecnologies en el tractament de la informació topa amb més entrebancs, perquè el cost econòmic és molt més gran i als gestors els hi costa veure un retorn positiu. I més en el temps que estem vivint, on la sanitat compta amb recursos escassos” constata Ignasi Planas, enginyer industrial i vocal de la Junta, abans d’assenyalar que, d’altra banda, “és difícil que els metges utilitzin la informàtica si no veuen una utilitat diària, si no perceben que no han d’escriure tant, que la informació és més clara, que es facilita la comunicació entre el doctor i la infermera, que les dades analítiques són més fiables… Els que creiem en la història clínica sense paper veiem molts avantatges.”
La reticència de traslladar el registre d’un malalt a un sistema informàtic que pugui ser compartit per altres centres hospitalaris també té un component ètic: “Sempre es planteja el tema de la confidencialitat de les dades i com garantir-la”.
D’altra banda, Catalunya, a diferència d’Espanya té un problema afegit: “Tenim un model de gestió de la sanitat que tendeix molt a la descentralització. Això té molts avantatges, però també té inconvenients que no pateixen altres comunitats autònomes: la dispersió dels esforços fa que siguem molt brillants i creatius, tot i que ineficaços al mateix temps. Ens hem adonat que no tenim mecanismes vàlids per a intercomunicar-nos, per marcar-nos estàndards, tant conceptuals com tecnològics” explica Josep Maria Coll, enginyer informàtic i membre de la Junta.
El Fòrum defuig de les teoritzacions: “No estem marcant com han de ser aquests sistemes d’informació, sinó que estem recollint totes les iniciatives, les estem exposant per tal que tots puguem veure què s’està fent. Anem definint estàndards, però per la via de l’experiència i no per la teoria” coincideixen a declarar.
El principal avantatge per a vèncer la resistència al canvi és contundent, els primers beneficiats seran els pacients. Ferran Tognetta posa un exemple clarificador: “L’atenció primària s’està mobilitzant per a fer recerca de qualitat i per a fer-la necessites sistemes d’informació que puguin parlar entre ells. És a dir, que el metge pugui saber que, per exemple, en un cas concret de malaltia no cal fer aquest tractament i és millor aplicar-ne un altre. I és preferible que tingui aquesta certesa en base als resultats reals que s’han donat a la nostra població, i no en base a una enquesta nord-americana, massa diferenciada del nostre context social.”
Tots els membres de l’associació tenen molt present una urgent necessitat: “D’aquí a deu o quinze anys la història clínica haurà d’estar informatitzada. No sembla que puguem mantenir aquesta situació, perquè tothom tendeix cap aquí.”
Segons Ignasi Planas: “Abans ningú no es podia imaginar que els notaris substituirien el paper pel suport informàtic. Això ha de servir perquè els professionals i responsables sanitaris s’adonin de que si experts d’altres àmbits se’n refien, nosaltres també hi podem confiar. El vent bufa veloç en aquesta direcció i no s’hi pot anar en contra” conclouen.
