Text del 2003
No hi ha res més productiu i rendible per a una societat que un ésser humà ben atès i feliç.
La fisioteràpia i la recuperació funcional intervenen de forma decisiva en la correcció i prevenció de deformacions en el cos humà. Gràcies a l’acció multidisciplinària dels professionals de la sanitat i a través d’una tasca de prevenció, avui hi ha centres mèdics que tracten nens i nenes als quals el seu pediatra ha detectat de forma precoç la gènesis d’una deformació, principalment de peu o de columna. El Centre de Rehabilitació i Medicina Física Sastre-Roca s’encarrega de tractar aquest tipus de deformacions. Santos Sastre Fernández, fisioterapeuta, és el fundador i director d’aquest centre on hi treballa un equip multidisciplinari format per fisioterapeutes, traumatòlegs, metges de medicina general i logopedes. Com expressa Santos Sastre, “la detecció precoç esdevé fonamental en la nostra tasca ja que permet tractar deformacions dels ossos i evitar problemes greus en un futur. La fisioteràpia i la recuperació funcional acaben comportant un estalvi extraordinari a la societat.”
És essencial que el pediatre detecti la deformitat en estadis inicials. “En el cas d’una deformitat en el peu, mentre l’os és tendre se’n poden canviar les estructures trabeculars. Així, una columna que es va deformant progressivament pot acabar amb una intervenció quirúrgica. Si es detecta a temps, mitjançant un tractament adequat i preventiu es resoldran molts futurs problemes de salut. Es pot aconseguir que el nen, quan arribi l’acceleració del creixement, hagi corregit la desalineació de la columna vertebral, la deformació dels peus o d’altres parts del cos de manera que la seva qualitat de vida augmenti de forma notable. Al Centre de Rehabilitació i Medicina Física s’ha creat una unitat de prevenció de les deformacions de la columna vertebral i les extremitats inferiors. L’èxit de la nostra labor diària és evitar que un nen hagi de ser operat. El gran valor de la fisioteràpia és la tasca de prevenció i millora de les possibilitats de futur de la persona.”
Els centres de fisioteràpia i rehabilitació fan una labor preventiva bàsica per a la societat, una mesura que també ha adoptat la sanitat pública. Santos Sastre combina l’exercici privat i públic de la professió. A més de la consulta del Centre de Rehabilitació i Medicina Física, visita a l’Ambulatori de Rosselló, a Barcelona, gestionat per l’Hospital Clínic i l’Institut Català de la Salut. “Allà atenc nens enviats per pediatres i professionals de la sanitat. Estem desenvolupant diversos programes de prevenció que esperem que donin importants resultats. L’ambulatori està molt ben organitzat, amb professionals de gran nivell i uns programes de treball molt acurats. És un centre de referència a tot l’Estat espanyol que pretén atacar la deformació a l’inici. La millor medicina és la preventiva –la curativa representa el fracàs de la medicina. Cal anar molt més enllà i apostar per l’estudi genètic de la població. La sanitat pública ha d’aprofundir en el camp de la prevenció per evitar costos i generar salut. I això s’aconseguirà amb l’esforç multidisciplinari de polítics, professionals sanitaris i docents. A l’Estat espanyol s’ha fet un esforç considerable en els darrers vint-i-cic anys orientant unes polítiques de sanitat adequades.”
Sastre destaca la necessitat de crear més ambulatoris com el de Rosselló i modificar alguns aspectes del sistema sanitari actual. “Als països avançats de l’Europa central la medicina es deriva cap a centres privats. Qualsevol professional pot atendre pacients de la xarxa pública si accepta les condicions que estableix el sistema sanitari. A Espanya això encara no s’ha aplicat. La xarxa sanitària pública catalana té concerts amb pocs centres de rehabilitació. Fa falta una decisió política que permeti que el pacient vagi on vulgui sempre que accepti les tarifes de la xarxa pública. D’aquesta manera les llistes d’espera de recuperació funcional es reduirien. No hi ha res més productiu i rendible per a una societat que un ésser humà ben atès i feliç.”
Professor de la Universitat de Barcelona des del 1981, també realitza tasques d’investigació, ha obtingut cinc premis nacionals i el 1995 va rebre el Premi Sant Jordi de la Sanitat Catalana. En la seva labor assissencial Santos Sastre visita, atén, avalua, fa les històries, programa els tractaments i fa un seguiment de l’evolució dels pacients. Hi ha un important nucli de metges col·laboradors de totes les especialitats mèdiques connectats i informats sobre l’evolució del pacient. Al Centre de Rehabilitació i Medicina Física s’atenen persones de totes les edats. “Tractem adults amb tot tipus de processos degeneratius. També tenim pacients posttraumàtics i persones que s’han de preparar per a una intervenció quirúrgica. En l’adult el tractament és sempre pal·liatiu, per millorar recolzaments, però en un nen és eminentment preventiu. Hi ha cirurgians que envien una persona a la qual han d’implantar una pròtesi perquè la preparem físicament i psicològicament. En aquests casos es fa un preoperatori per reforçar la musculatura que l’ajudi a afrontar la intervenció amb més garanties d’èxit. Després de la intervenció s’inicia la recuperació postquirúrgica. Així la recuperació és més ràpida i eficaç.”
A partir del 2005 els estudis de fisioteràpia passen a convertir-se en una llicenciatura. “Aquest fet permetrà al professional accedir a estudis universitaris superiors. Els fisioterapeutes que exerceixen actualment han hagut de superar les notes més elevades d’accés a la universitat. Hi ha professionals excel·lents que han aconseguit que ens poséssim a l’alçada del nivell acadèmic dels europeus. El nivell espanyol és equiparable a qualsevol dels que existeixen a la UE. Som professionals que podem aportar molt a la societat.”
Des de la seva tasca docent, incideix en la idea que “la funció dels professors universitaris és estimular la promoció d’idees i la creació de projectes que acabin en patents. En la nostra àrea s’han fet coses però encara se’n poden realitzar moltes més. Hauríem d’investigar per poder generar instrumental propi tant de valoració com de tractament, que actualment es compra a l’exterior.” Santos Sastre ha estat president de l’Associació Nacional de Fisioterapeutes, càrrec del qual guarda un gran record sobretot per haver portat a Espanya el catorzè congrés científic de la World Confederation for Fisical Therapy.
La societat és conscient dels beneficis de la fisioteràpia i sap que només els bons professionals podran actuar en benefici de la salut. “Un massatgista o un quiropràctic no tenen els coneixements d’anatomia i patologia que tenim els fisioterapeutes. La societat ha de tenir confiança en el professional que l’ha de tractar. Aquell que és competent actua científicament perquè coneix l’afecció, les derivacions i les tècniques adequades per posar-hi remei. L’època dels intrusos està quedant enrere i els pseudoprofessionals desapareixen.” A l’Estat espanyol hi ha setze col·legis professionals de fisioterapeutes que garanteixen la qualitat de prestació del servei al ciutadà.
