Text del 2001.
“Cal tenir unes certes habilitats psicològiques per determinar quin és el veritable conflicte”
Els avenços tecnològics introduïts en la societat catalana durant el segle XX van comportar tot un seguit de canvis que provocaren una transformació radical de les nostres ciutats. Una de les descobertes tecnològiques més remarcables va ser l’arribada de l’automòbil i l’extensió del seu ús en la segona meitat de la centúria. A conseqüència d’aquest increment en el nombre de conductors, s’obriren una quantitat considerable d’autoescoles a tot el país. Una de les pioneres a la ciutat de Badalona va ser la Urbano, creada pels germans Rodríguez: “L’autoescola es va inaugurar l’any 1959 amb el nom del meu oncle. En ser tan poc freqüent sempre ens ha servit com a tret identificador a la ciutat. La meva vida ha estat lligada a aquest projecte familiar. Vaig estudiar dret pensant que exerciria com a advocat, però, un cop acabats els estudis, el pare em va brindar la possibilitat d’establir-me pel meu compte amb una gestoria en les mateixes instal·lacions de l’autoescola. Aquest ofe-riment va canviar radicalment les meves perspectives de cara al futur i, un cop vaig obtenir el títol de gestor administratiu i em vaig col·legiar com a tal, vaig començar a desenvolupar l’activitat professional. He de reconèixer que partia d’un cert avantatge respecte a altres gestors perquè, quant a la tramitació de vehicles, la clientela ja estava gairebé feta. Ara bé, una gestoria no es pot dedicar en exclusiva a aquesta àrea de serveis i nosaltres vam haver de demostrar la nostra qualitat i el nostre tarannà personalitzat per tal d’anar guanyant, de mica en mica, una quota de mercat més gran en altres àmbits.”
El progressiu assentament de la gestoria va significar l’augment de la plantilla de professionals i de la capacitat de poder donar un servei d’asses-sorament permanent a un nombre cada cop més elevat d’empreses: “Hem pogut veure la consolidació i el creixement de molts petits em-presaris que encetaren la seva tasca productiva amb el nostre suport. En molts de casos han passat de ser treballadors autònoms a ser empresaris que s’han vist obligats a la constitució de societats. Això ens alegra força perquè amb el nostre ajut han pogut enfortir-se i constituir una de les bases de la prosperitat i riquesa del país.”
Quant als plans de futur, Urbà Rodríguez desitja que la progressió en el nombre de clients i de serveis pugui ser tan constant com ho ha estat fins a aquest moment: “Quan vaig obrir el despatx, jo, personalment, m’en-carregava de totes les tasques. Després, a poc a poc, el nombre de treballadors s’ha anat incrementant. Espero que la gestoria pugui anar creixent d’una manera permanent i sostinguda. Tinc sempre molt present que agafar més clients ha de ser compatible amb mantenir el nivell de qualitat que els hem atorgat en tot moment. Considerem que el tracte personalitzat, però objectiu, mantenint les distàncies per assegurar un assessorament professional, ha de ser part de la nostra filosofia d’atenció al públic.”
Actualment la Gestoria Urbà assessora de forma integral en les àrees jurídica, laboral, comptable i fiscal: “Jo m’he especialitzat en l’àmbit fiscal i és el camp que més m’atreu en aquests moments. Altres professionals del despatx s’encarreguen de l’assessorament en branques diferents. La tasca de gestió i tramitació de vehicles continua sent molt important. El fet de treballar a una localitat com Badalona determina una sèrie de peculiaritats. Cal destacar que algunes empreses de la ciutat prefereixen que el seu assessorament sigui portat per firmes d’altres poblacions, Barcelona principalment, per tal que no es pu-gui trencar el secret professional. Aquest prejudici és totalment des-encertat perquè la tasca de tot assessor s’ha de realitzar atenent-se a uns principis deontològics i al secret professional.”
L’assessorament dins del món empresarial sempre ha de comportar una profunda anàlisi del tarannà d‘un negoci: “Saber quan i com vol ser assessorada l’empresa és fonamental per prestar-li aquests serveis de la manera més adient d’acord amb la seva filosofia productiva. Per altra banda, s’ha de ser sempre molt franc amb els clients i tenir unes certes habilitats psicològiques tant per escoltar-los com per determinar-ne quin és el veritable conflicte. Si l’assessor observa que el seu interlocutor no està del tot satisfet amb el consell que ha rebut per part seva, el millor és recomanar-li l’opinió d’un altre professional. Això és aplicable en el cas que es produeixin queixes quant als honoraris dels serveis. S’ha de conscienciar el públic que la feina ben feta sempre comporta un temps d’execució i que s’ha de posar en mans de persones formades i capacitades, i això implica uns costos econòmics.”
En definitiva, la funció de tot assessor és “ser la mà dreta dels nostres clients, tant dels més pròspers en les seves dedicacions professionals, com dels més necessitats d’ajut i suport en la seva difícil tasca quotidiana.”
La majoria de clients de l’Assessoria Urbà són petites i mitjanes empreses del Barcelonès, Maresme i Empordà. Aquesta localització geogràfica motiva que el problema de la immigració no sigui un dels més urgents: “Gairebé no tramitem regularitzacions de treballadors extracomunitaris en aquests moments. El problema que viuen rau en el fet que les empreses multinacionals tenen un sistema de repartiment de la riquesa inadequat. Calen inversions en els països d’origen perquè ningú no emigra per vocació o per una ànsia d’aventura, sinó per una necessitat de supervivència.”
A la vegada que s’iniciava professionalment, Urbà Rodríguez va mostrar també inclinacions polítiques: “A començaments dels anys 90 la situació del partit en el qual militava –Esquerra Republicana de Catalunya– no era la mateixa que gaudeix actualment a una ciutat com Badalona. La meva entrada en la vida política va estar motivada directament i principalment pel meu independentisme i per la necessitat constatada que el país gaudís d’unes quotes d’autogovern més elevades. Aquest context de feblesa va determinar que m’aboqués de ple en la vida política municipal, i vaig ser el cap de llista del partit a les eleccions de 1991. Després, les obligacions familiars han fet que aquesta implicació disminuís.”
L’interès per la situació de la ciutat on va néixer i per l’evolució que ha patit en els últims cinquanta anys es tradueix en una esperança: “M’agradaria que Badalona no creixés gaire, perquè considero que el canvi ja ha estat espectacular. Malgrat tot, sé que el seu creixement continuarà sent important durant els propers anys, perquè s’està urbanitzat de forma intensa. El preu dels habitatges a Barcelona impossibilita que molts dels seus habitants hi puguin romandre i fa que es vegin obligats a traslladar-se a altres nuclis urbans.”