Text del 2002
El nostre territori està revitalitzant-se de mica en mica.
.
La Val d’Aran és un territori d’una geografia, llengua, història, cultura i tradicions úniques. Situada en un extrem del territori català, fins fa uns anys la seva vinculació amb la resta del Principat era minsa per la manca d’una xarxa de comunicacions adequada. Aquella zona rural s’ha reconvertit, especialment gràcies a la instal·lació de la indústria hidroelèctrica i d’un turisme cada vegada més abundós que gaudeix de la zona tant durant la temporada d’hivern com en la d’estiu, la qual cosa ha fet que el territori s’hagi enriquit. De totes maneres, durant anys s’han trobat a faltar moltes infraestructures i serveis. La Fundació Privada d’Ensenyança de la Val d’Aran va néixer a fi de cobrir una d’aquestes mancances, bàsicament la de l’ensenyament. Va crear-se el 1967 amb l’objectiu de contribuir a desenvolupar i elevar el nivell d’ensenyament cultural i professional dels veïns de la Val d’Aran amb la creació d’un centre educatiu.
La Fundació va ser classificada de beneficodocent pel Ministerio de Educación y Ciencia i en els seus més de trenta anys d’història ha realitzat un paper rellevant en el marc de la societat aranesa. Avui està presidida pel senyor Víctor León Plana, que també és l’alcalde de Naut Aran, president de la Fundació Juan March i provincial de la Val d’Aran a Lleida. Ell recorda com van ser els inicis de la Fundació Privada d’Ensenyança de la Val d’Aran: “En aquells anys hi havia pares preocupats per la qüestió de l’ensenyament. Els joves s’havien de traslladar a estudiar a Lleida o a França amb què estàvem més ben comunicats, perquè a la comarca sols es duia a terme l’educació primària. Calien solucions. Així, 587 veïns de 27 pobles i annexos de la Val d’Aran es van agrupar per crear la Fundació i trobar solucions a una problemàtica desatesa per l’Administració.”
En els estatuts de la Fundació es va dissenyar un pla destinat a millorar el nivell educatiu i professional dels joves de la Vall que s’ha anat duent a terme amb èxit: “Es va concebre un pla per concedir beques i ajuts a l’estudi. També es va preveure la prestació d’ajudes de qualsevol tipus a centres o institucions dedicades a l’ensenyament; la construcció d’edificis aptes per a la prestació d’activitats d’ensenyament i el seu lliurament a persones o institucions públiques o privades, civils o eclesiàstiques, que es comprometessin al compliment dels fins propis de la Fundació. El 1970 es va acabar la construcció de l’escola que va rebre el nom de Col·legi Joan March en honor al llavors president de FECSA-ENHER que va fer una important aportació a la Fundació i sempre va donar suport al nostre projecte. El col·legi va passar a ser gestionat per l’orde religiosa dels Germans de La Salle que s’hi van estar fins el 1984, moment en què va passar a mans de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran.”
La Fundació també es va comprometre “a coordinar amb l’Estat l’estructura i desenvolupament de l’ensenyament primari i el professional, a més de col·laborar i coordinar amb els municipis per tot allò que fa referència a col·legis lliures i de segona ensenyança. Totes aquelles persones que hem passat per aquest centre en tenim un record molt positiu. Pel que fa a la Fundació, el 1982 va ser transferida al Protectorat de la Generalitat de Catalunya. La institució pública s’ha fet càrrec de l’ensenyament i nosaltres vam cedir el centre a la Generalitat.”
Els objectius inicials de la Fundació s’han complert però n’han aparegut de nous. “S’han adquirit uns terrenys, just al costat del col·legi, on tenim previst de construir-hi un poliesportiu cobert. A l’escola hi ha patis on realitzar l’activitat esportiva però la climatologia de la zona és molt dura. El nostre repte és continuar treballant per a la millora de la qualitat de l’ensenyament. Mentrestant, la Fundació col·labora amb altres iniciatives com les Jornades occitanocatalanes d’estiu, que són uns mòduls universitaris. Així mateix, hem col·laborat en l’homologació d’un centre a Salardú on es formaran titulats de muntanya especialitzats en esquí, una qüestió que interessa molt a la Val d’Aran. A les pistes d’esquí de Baqueira Beret hi ha entrenat l’equip espanyol d’esquí. Durant molt de temps aquestes pistes han ocupat un lloc principal entre l’ensenyament d’esquí d’elit ja que s’hi duien a terme cursos acadèmics. També, des de diferents estaments estem plantejant de ja fa temps la creació de la Federació aranesa d’esquí. Tenim una important estació d’esquí, Baqueira Beret, d’on en surten importants esquiadors que podrien federar-se a la vall. La nostra voluntat és estar presents en temes que afectin la Val.”
De moment, la Val d’Aran no disposa de formació universitària, i els joves han de desplaçar-se a altres comarques amb ensenyament universitari. “Sovint els llicenciats universitaris opten per quedar-se a treballar a les grans ciutats i això fa que tinguem una manca important de professions liberals. S’han creat llocs de treball fàcils relacionats amb el món de l’hosteleria i amb l’empresarial, però s’ha deixat de banda la formació universitària. D’aquí uns anys això canviarà com han canviat moltes coses. Des de la Generalitat s’han anat escoltant les nostres reivindicacions. Volem tenir més competències. La Val d’Aran està integrada dins del territori català, és un país petit, i la Generalitat ha reconegut les nostres possibilitats. Per començar ens han traspassat competències en matèria de sanitat i de turisme. De fet, som més que una comarca, som una autonomia dins d’una altra autonomia, Catalunya. El mateix Parlament de Catalunya va reconèixer les nostres peculiaritats, idiomàtiques i culturals, i va reafirmar el nostre fet diferencial. Així, pel que fa al tema idiomàtic estem convençuts que l’aranès es reflotarà, de fet, ja s’està aconseguint, el que és fruit d’un gran esforç per part de tothom. Ara, els nens petits i fins i tot els mateixos immigrants parlen l’aranès. El nostre territori està revitalitzant-se de mica en mica.”
En aquest sentit, la Val d’Aran té un òrgan de govern propi, el Consell Generau d’Aran, que es va recuperar fa alguns anys, després de 184 durant els quals va romandre inactiu. “Es realitzen eleccions paral·leles a les municipals. S’escullen 13 Magnífics consellers els quals, en una segona votació, elegeixen el síndic de la Val d’Aran que en l’actualitat és el Magnífic síndic Carlos Barrera.”
Des d’aquests òrgans es lluita per conservar la història i la cultura d’un territori de gran bellesa que té grans expectatives de futur. “El primer tema a resoldre serà el túnel de Vielha, amb grans carències que s’han de solucionar de forma immediata.” La gent de la Val d’Aran és d’esperit lluitador com ho demostra la iniciativa de la Fundació Privada d’Ensenyança de la Val d’Aran i els plantejaments de futur per a la comarca.
