Text del 2001
“La forma que té un poble d’entendre la llei és intrínseca a la forma d’entendre la vida i la societat”.
Xavier Boné Matheu és un advocat de Barcelona amb despatx propi des de l’any 1991, quan va creure que ja tenia l’experiència suficient per començar a volar tot sol: “Vaig acabar la carrera l’any 1982, i després del servei militar vaig entrar en un bufet per fer-hi la passantia.” Una passantia feta amb totes les de la llei, i no amb aquesta idea una mica mal entesa que es té avui dia: “Penso que no hem d’oblidar que no és res més que una pràctica i que el que has de fer és aprofitar-la per aprendre tot el que et trobaràs quan comencis a exercir realment la professió.”
Encara que els passants ja siguin llicenciats en dret, els queda camí per arribar a ser bons advocats: “Hi ha un valor que és l’experiència, i només s’adquireix amb la pràctica. És a dir, tu pots tenir uns meravellosos coneixements que se’t suposen, però l’única manera de caminar és caminant i això cal recordar-ho.”
Amb els anys, doncs, Xavier Boné va aprendre molt de l’exercici de la professió i s’ha anat fent un nom entre els empresaris catalans. Avui, a més, comparteix societat amb tres socis més aquí a Barcelona i tres més a fora, concretament a Madrid, a Màlaga i a Londres: “Cadascú té la seva pròpia estructura, però estem en contacte i treballem junts en el que faci falta. De fet, procurem donar una àmplia oferta de serveis al client.”
La idea de l’advocat generalista capaç de fer-ho tot ja gairebé s’ha extingit: “S’ha arribat a un punt d’especificitat que fa que el client requereixi un assessorament integral, des de tot el que abarca el tema fiscal, fins a l’administratiu i el penal passant també per trobar la solució fins i tot als problemes de morositat.” La competència en aquest camp és àmplia: “Dins d’aquesta competència hi ha un element que crec que xoca amb la meva idea de la professió. M’explico: cada vegada més es combina l’advocacia amb determinades activitats que han de ser objectives i imparcials, mentre la nostra és una feina eminentment parcial.”
En l’ampli ventall de serveis que ofereixen a Boné Matheu Abogados Asociados, destaca la gestió de patrimoni: “Entenc que des del moment en què la tinença d’un bé per si mateix genera uns deutes i unes obligacions, poder saber precisament quines són o de quina manera les has de complir sense caure en el frau ni l’estafa, passa per un coneixement i una especialitat que no tothom té, i per això aquest empresari o persona física ha de comptar amb un bon assessor que l’ajudi.”
I això és precisament el que fa en Xavier: “Es tracta de saber si això aplicat aquí té aquest tractament fiscal i aplicat allà en té un altre, per exemple. Però encara hi ha moltes més coses darrere de la gestió d’un patrimoni.” Coses que només un advocat especialitzat en el tema pot explicar: “Un patrimoni no genera en principi cap benefici. Hisenda no et considera societat només pel fet de tenir una sèrie de béns. Una empresa és quelcom que fa alguna cosa, en el moment que poses aquells pisos de lloguer i generen rendiment, aleshores sí que la llei empara i protegeix aquesta societat. El que nosaltres fem, doncs, és donar a qualsevol que tingui un patrimoni, sigui el que sigui, les alternatives per poder decidir quins rendiments en vol treure, o si prefereix deixar que tot aquell patrimoni continuï dormint el somni dels justos, però aleshores de poc li servirà.”
No obstant això, l’empresari pot córrer un risc que potser no vol assumir: “En termes generals, tenen un esperit inquiet que els fa ser molt dinàmics, però d’altra banda, també hem de tenir en compte que un bon assessor no caurà en l’error de concentrar el risc. El que fem nosaltres és procurar sempre que en cas de pèrdua aquella persona no quedi sense res, és a dir, que no se’n vagi tot el patrimoni d’una persona per un forat perquè va creure que allò era el més idoni en aquell moment.” La idea més agosarada del que pugui donar un rendiment ha de ser presa amb cautela i reservar el que és reservable: “Es tracta que aquella persona no perdi el que li ha costat tants anys de guanyar a ell o a la seva família.”
Els advocats, a més, solen ser de per si conservadors: “Potser això és perquè sabem que hi ha coses a perdre i que, per tant, les hem de conservar. Una filosofia que estic segur que tots transmetem als nostres clients.” I després dels tràgics fets del setembre passat i el ressentiment de les borses i de gran part de l’economia mundial, els assessors són encara més prudents que abans: “Ara, per exemple, jo no seria partidari que la gent invertís, sobretot en coses que no tinguin una clara sortida per la seva necessitat. Seria una bestiesa aconsellar ideals utòpics en aquest moment en què ha començat un procés que no sabem com acabarà.”
No obstant això, escàndols que han sortit recentment a la llum pública fan que la gent es plantegi a qui ha de confiar els seus diners: “Tenim molt clar on una persona no pot dipositar els seus diners, perquè hi ha xiringuitos financers que s’amaguen sota grans façanes i aparences, però que gratant una mica no tenen res a sota.” Cal evitar el que, fent una metàfora molt interessant, en Xavier qualifica de trilers: “Hem de vigilar molt en mans de qui ens posem, perquè el que no pot ser és que tinguis la creença que estàs seguint el potet on realment hi ha la boleta, i en realitat estiguis seguint l’equivocat.”
Els clients del bufet coneixen la seriositat amb què es prenen la feina en Xavier i els seus companys i per això els confien totes les seves gestions: “La nostra idea és mantenir el client i, per aquesta raó, a part d’alguns temes puntuals, els fem un seguiment continu amb totes les incidències, eventualitats, ampliacions i reduccions de capital.” I ens exposa un cas pràctic: “Imaginem-nos que una persona té béns immobles dels que vol desprendre’s i, en canvi, una altra té diners que creu convenient invertir precisament en immobles. La nostra feina consisteix a posar-los en contacte, però no solament en això, sinó que després també ajudarem a aquestes persones a treure rendiments dels seus diners o dels habitatges que acaben d’adquirir.”
