Text del 2002
Els Premis Bufí i Planas representen el reconeixement dels comportaments i les filosofies exemplars en el diàleg entre empresaris i treballadors.
La Fundació Privada Bufí i Planas constitueix “un testimoni i un homenatge als fundadors de l’empresa Euroquímica, i a la seva extraordinària filosofia social, gràcies a la qual, 40 anys després de la seva creació durant els quals ha experimentat un creixement constant, hem esdevingut un conglomerat social d’empreses, en el qual cadascuna respon a uns mateixos principis filosòfics i a un mateix ideari econòmic i, fonamentalment, social.”
De fet, Euroquímica va constituir una nova manera de fer empresa a l’Espanya dels anys seixanta, quan el país tot just s’aixecava del període de mancances econòmiques i de dura repressió política que havia suposat la primera etapa de la postguerra i es començava a viure una època de bonança econòmica que obria la possibilitat d’encetar i materialitzar projectes empresarials, i fins i tot la seva denominació “es va avançar en el temps als canvis polítics i socials que ens esperaven.”
Aquestes transformacions comportarien en el futur el camí cap a la unificació europea mitjançant l’expansió i l’enfortiment progressiu de l’anomenat aleshores Mercat Comú: “Euroquímica va ser fundada pel meu pare, Joan Bufí, i pel meu oncle, Joan Planas, el primer d’abril de 1962, com una empresa del sector químic, concretament dedicada a la producció de productes químics per a la indústria, dins de la branca dels revestiments. De fet, el primer eslògan que va tenir l’empresa, també revolucionari per a l’època, era: Química europea para la industria.”
La gran innovació en els plantejaments estructurals d’aquesta empresa, però, es va viure al bell mig del període de transició cap a la democràcia en l’Estat espanyol: “L’any 1977, en plena etapa d’expansió i creixement de l’empresa, els seus fundadors van decidir deixar la propietat d’aquesta empresa en mans dels 21 treballadors que formaven la plantilla en aquell moment, de manera proporcional a les seves responsabilitats, i no pas en funció de lligams de parentesc o coneixença, tal com s’ha fet tradicionalment el repartiment hereditari en el món de l’empresa. D’aquesta manera, ells, els fundadors només es quedaren amb una petita parcel·la de la propietat i no amb la propietat sencera, tal com hagués succeït si haguessin optat per una divisió tradicional de la companyia. Aquest repartiment modèlic des del punt de vista social s’ha mantingut al llarg dels anys en el funcionament de la societat anònima, el qual es basa en l’ideari següent: la propietat ha d’estar sempre en mans dels treballadors en actiu, de manera que qualsevol nou col·laborador, passat un termini de tres anys, pot tenir accés a un paquet d’accions al seu preu nominal. De forma inversa, quan un treballador marxa o es jubila ha de vendre les seves accions pel mateix import nominal.” La línia d’aquesta avançada concepció de la gestió empresarial, totalment coherent amb la ideologia i tarannà dels seus creadors, ha estat heretada, respectada i, sobretot, valorada com una solució revolucionària i idònia per les noves generacions de treballadors. I des d’aquesta convicció treballen dia a dia per engrandir i enfortir aquest original projecte empresarial i avançat ideari social que pot fer escola en el nostre país i sembrar l’exemple per a altres empreses catalanes, tal com ja ho feren altres catalans com, per exemple, Eusebi Güell a les instal·lacions de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.
Aquesta forma d’organització, que intenta que la propietat de l’empresa sigui d’aquells que la gestionen i que s’esforcen perquè cada dia millori i assoleixi més eficiència des del vessant empresarial, ha estat honorada a través de la creació d’aquesta Fundació, que té les finalitats següents: “Especialitzar-se en treballs I+D+I (Investigació + Desenvolupament + Innovació), per a la millora i la descoberta de nous materials de recobriment dins el món de les pintures, els revestiments i recobriments per a tota mena de materials, a fi d’obtenir la màxima protecció anticorrosiva i contra l’envelliment, evitar pèrdues energètiques, frenar l’avanç de radiacions, i de tota mena d’agents destructius per als materials protegits. Aquests materials i productes, un cop testats i assegurada la seva eficiència passen a ser comercialitzats a través de les diferents empreses d’Euroquímica, però la marca sempre és tutelada directament per la Fundació, ja que d’aquesta manera assolim el nostre objectiu fonamental: que la tasca que va ser encetada per Joan Bufí i Joan Planas romangui un cop nosaltres no hi siguem, és a dir, assegurem la perdurabilitat de l’empresa per sobre dels interessos individuals, que és una de les lliçons mestres que ells mateixos ens varen deixar.”
El fet que la Fundació Privada Bufí i Planas sigui la propietària dels drets d’ús de les marques fabricades per les empreses del grup Euroquímica comporta, fonamentalment, “ser autosuficients econòmicament, la qual cosa ens permet engegar totes les activitats de la Fundació i, principalment, investigar a fi de millorar la qualitat dels nostres productes. D’aquesta manera la Fundació permet que en millorem la qualitat mitjançant el seu continu perfeccionament, que el projecte social fundat per Joan Bufí i Joan Planas es pugui perllongar en el temps i que les condicions de vida del conjunt dels ciutadans siguin cada cop més favorables tal i com ells desitjaven i propugnaven. Tot i que, pel fet de ser productes tan presents i habituals per a tots nosaltres no ens aturem a pensar-ho, els revestiments són elements cabdals a l’hora de protegir materials i, per això mateix, ens ajuden a augmentar la nostra qualitat de vida.” Així l’activitat de l’empresa i el seu ideari social, al qual dóna suport la Fundació, contribueixen a l’increment de la qualitat de vida de la població des de dues perspectives diferents i complementàries: l’estrictament econòmica o monetària i la humana.
Una altra línia d’actuació de la Fundació se centra en la docència, que, al seu torn, es pot dividir en dues branques. “D’una banda, intentem donar a conèixer i divulgar el tarannà social dels nostres fundadors i el seu exemple per mitjà de xerrades, cursos, seminaris a escoles de negoci, i a les diferents institucions acadèmiques del país. De l’altra, dins de la nostra branca d’especialització química, treballem per difondre les tècniques i els secrets dels revestiments i al mateix temps especialitzar els professionals interessats. Tot i la importància d’aquestes cobertures en la vida quotidiana, actualment no hi ha cap pla d’estudis universitari a l’Estat espanyol que inclogui una especialització en aquesta matèria, per la qual cosa les persones que s’hi volen dedicar s’han de preparar a posteriori o paral·lelament als seus estudis acadèmics. Nosaltres, a través dels nostres cursos, els oferim l’oportunitat de fer-ho i que puguin aprofundir en la matèria.”
“Finalment, una altra tasca que porten a terme és la convocatòria dels Premis Bufí i Planas, que són el reconeixement dels comportaments i les filosofies exemplars en el diàleg entre empresaris i treballadors i que, en definitiva, intenten recompensar la utopia empresarial que, de vegades, sembla inexistent i que, no obstant això, es fa palesa quotidianament en la nostra societat. Mitjançant la promoció que aquests guardons poden comportar, aquest somni podrà arribar a esdevenir una realitat generalitzada per a tothom en un futur més o menys immediat. Els premis s’estructuren entorn de quatre categories. Una, el Premi Bufí i Planas, està adreçada a reconèixer una entitat que ha estat capaç d’agermanar el capital i el treball en el seu funcionament diari, és a dir, vol premiar les empreses que han seguit un esquema de comportament semblant al que van seguir durant tota la seva trajectòria els fundadors d’Euroquímica. Una altra categoria, el Premi Joan Bufí, premia els empresaris que s’adonen que el veritable motor del creixement de l’empresa són els seus treballadors i les persones que la formen i que, per tant, els atorguen els mitjans necessaris perquè puguin créixer personalment i professionalment dins l’empresa i paral·lelament a ella. El següent guardó, el Premi Joan Planas, vol distingir aquells emprenedors que són capaços d’assumir riscos econòmics i personals per tal de preservar els llocs de treball del seu projecte perquè han entès que aquest sempre està per sobre de les persones que el formen, tal com van fer Joan Bufí i Joan Planas. I, per últim, el Premi Florencio Yus vol honorar tots aquells treballadors que donen el millor de si mateixos i col·laboren en tot moment amb l’empresa. De fet, aquest darrer premi rep aquest nom en memòria d’un dels treballadors d’Euroquímica que des de la seva humilitat, era un empleat que procedia d’una família sense recursos i que no havia pogut formar-se acadèmicament, es prestava en tot moment a ajudar i intentar aportar el millor d’ell mateix a l’entitat. Ell simbolitza la identificació d’un treballador amb el projecte que l’empresa per a la qual treballa significa i el sacrifici personal per tal que aquest projecte es pugui materialitzar.”
El projecte social i profundament humà que proposa la Fundació Privada Bufí i Planas no només se centra en les qüestions de tipus social, sinó que també intenta aportar un model d’empresa conscienciada en problemàtiques que afecten la sostenibilitat del nostre món a mig i llarg termini, com ara la mediambiental: “La cura de l’entorn es relaciona indirectament amb el model d’empresa que els creadors d’Euroquímica van concebre. Per a ells l’empresa havia de suposar una font de riquesa no només en un primer moment, sinó de manera continuada i per a tots aquells que hi estiguessin implicats. I com que la conservació del medi significa la sostenibilitat de l’empresa i de l’espai on s’ubica, aquesta ha estat una de les nostres preocupacions fonamentals d’ençà la creació de la Fundació, i des del Departament de Medi Ambient de la Fundació vam dur a terme una anàlisi i avaluació de l’impacte de les matèries primeres i del procés de producció de les pintures, que no només té en compte les conseqüències i residus químics, sinó també altres elements, com ara el nivell de soroll, per posar un exemple. A partir d’aquesta primera avaluació hem pogut dissenyar i executar mecanismes i procediments de producció molt més nets que s’apliquen actualment en les fàbriques del nostre conjunt d’empreses.”
La Fundació Privada Bufí i Planas és un bon exemple de com els empresaris són el motor que mou la riquesa econòmica i social d’un país, de com encara no s’han ideat ni provat totes les fórmules empresarials i de gestió i, especialment, de com la implicació i la compensació dels equips humans és indispensable per a la creació d’empreses que superin cronològicament els seus creadors i esdevinguin una força constant de creixement per a elles mateixes i per al país del qual formen part. És així com es converteixen en símbols de la identitat d’un país, que superen la dimensió estrictament individual del seu creador i garanteixen un nivell de benestar més gran per a tota la població. Aquesta lliçó hauria de ser presa especialment en compte en els nostres dies en què les relacions laborals s’han flexibilitzat i els vincles i la identificació del treballador amb la seva empresa acostumen a ser mínims. És evident que la recompensa econòmica, fins a un cert punt, és important per al treballador, però ho són molt més els factors socials i humans: sentir-se integrant i implicat en el projecte. El repte per a les empreses i els empresaris és aconseguir-ho i fidelitzar els seus treballadors. Només així aconseguiran fer història, com la que va fer i segueix fent Euroquímica, que ha sigut “la llavor bàsica de la nostra Fundació.”
després de la seva creació durant els quals ha experimentat un creixement constant, hem esdevingut un conglomerat social d’empreses, en el qual cadascuna respon a uns mateixos principis filosòfics i a un mateix ideari econòmic i, fonamentalment, social.” De fet, Euroquímica va constituir una nova manera de fer empresa a l’Espanya dels anys seixanta, quan el país tot just s’aixecava d’un període de mancances econòmiques i es començava a viure un període bonança econòmica i projectes empresarials, i fins i tot la seva denominació “es va avançar en el temps als canvis polítics i socials que ens esperaven i que comportarien el camí cap a la unificació europea. Euroquímica va ser fundada pel meu pare, Joan Bufí, i pel meu oncle, Joan Planas, el primer d’abril de 1962 com una empresa del sector químic, concretament dedicada a la producció de productes químics per a la indústria. De fet, el primer slogan de la empresa, també revolucionari per a l’època, era: ‘Química europea para la indústria’.”
La gran innovació en els plantejaments estructurals d’aquesta empresa, però, es va viure al bell mig del període de Transició cap a la democràcia en l’Estat espanyol: “L’any 1977, en plena etapa d’expansió i creixement de l’empresa, els seus fundadors van decidir deixar la propietat d’aquesta empresa en mans dels 21 treballadors que la formaven, de manera proporcional a les seves responsabilitats, i no pas en funció de lligams de parentesc o coneixença. D’aquesta manera, ells i els seus familiars hi romangueren amb una petita parcel·la de la propietat. Aquest repartiment modèlic des del punt de vista social s’ha mantingut al llarg dels anys en el funcionament de la societat anònima, el qual es basa en l’ideari següent: la propietat ha d’estar sempre en mans dels treballadors en actiu, de manera que qualsevol nou col·laborador, passat un termini de tres anys, pot tenir accés a un paquet d’accions al seu preu nominal. De forma inversa, quan un treballador marxa o es jubila ha de vendre les seves accions pel mateix import nominal.” La línia d’aquesta avançada concepció de la gestió empresarial, totalment coherent amb la ideologia i tarannà dels seus creadors, ha estat heretada, respectada i, sobretot, valorada com una solució revolucionària i idònia per les noves generacions dels Bufi i dels Planas encara integrades en l’organigrama de l’empresa i pels seus actuals treballadors.
Aquesta forma d’organització, que intenta que la propietat de l’empresa sigui d’aquells que la gestionen i que s’esforcen perquè cada dia millori i sigui més eficient des del vessant empresarial, ha estat honorada a través de la creació d’una Fundació, que té les finalitats següents: “Especialitzar-se en treballs de I+D+I (Investigació + Desenvolupament + Innovació), per a la millora i la descoberta de nous materials de recobriment dins el món de les pintures, els revestiments i recobriments per a tota mena de materials, per tal d’obtenir la màxima protecció anticorrosiva i contra l’envelliment, evitar pèrdues energètiques, frenar l’avanç de radiacions, i de tota mena d’agents destructius per als materials protegits. Aquests materials i productes, un cop testats i assegurada la seva eficiència passen a ser comercialitzats a través de les diferents empreses d’Euroquímica, però la marca sempre és tutelada directament per la Fundació, ja que d’aquesta manera assolim el nostre objectiu fonamental: que la tasca que va ser encetada per Joan Bufí i Joan Planas romangui un cop nosaltres no hi siguem, és a dir, assegurem la perdurabilitat de l’empresa per sobre dels interessos individuals, que és una de les lliçons mestres que ells mateixos ens varen deixar.”
El fet que la Fundació Privada Bufí i Planas sigui la propietària dels drets d’ús de les marques fabricades per les empreses del grup Euroquímica, comporta, fonamentalment, “ser autosuficients econòmicament, la qual cosa ens permet engegar totes les activitats de la Fundació i, principalment, investigar a fi de millorar la qualitat dels nostres productes. D’aquesta manera la Fundació permet que milloren la qualitat dels nostres productes mitjançant la seva contínua millora, que el projecte fundat per Josep Bufí i Joan Planas es pugui perllongar en el temps i que les condicions de vida del conjunt dels ciutadans siguin cada cop més favorables. Tot i que, pel fet de ser productes tan presents i habituals per a tots nosaltres, no ens aturem a pensar-ho, els revestiments són elements cabdals per protegir materials i, per això mateix, ens ajuden a augmentar la nostra qualitat de vida.”
Una altra línia d’actuació de la Fundació se centra en la docència, que, al seu torn, es pot dividir en dues branques. “D’una banda, intentem donar a conèixer i divulgar el tarannà social dels nostres fundadors i el seu exemple per mitjà de xerrades, cursos, seminaris a escoles de negoci, i a les diferents institucions acadèmiques del país. De l’altra, dins de la nostra branca d’especialització química, treballem per difondre i especialitzar els professionals interessats en les tècniques i els secrets dels revestiments. Tot i la importància d’aquestes cobertures en la vida quotidiana, actualment no hi ha cap pla d’estudis universitari a l’Estat espanyol que inclogui una especialització en aquesta matèria, per la qual cosa les persones que s’hi volen dedicar s’han de preparar a posteriori o paral·lelament als seus estudis acadèmics. Nosaltres, a través dels nostres cursos, els oferim l’oportunitat per fer-ho.”
Finalment, una altra tasca que porten a terme és la convocatòria dels Premis Bufí i Planas, que “són el reconeixement dels comportaments i les filosofies exemplars en el diàleg entre empresaris i treballadors i que, en definitiva, intenten recompensar la utopia empresarial que, de vegades, sembla inexistent i que, no obstant això, es fa palesa quotidianament en la nostra societat. Mitjançant la promoció que aquests guardons poden comportar, aquest somni podrà arribar a esdevenir una realitat generalitzada per a tothom. Els premis s’estructuren entorn de quatre categories. Una, el Premi Bufí i Planas, està adreçada a reconèixer una entitat que ha estat capaç d’agermanar el capital i el treball en el seu funcionament diari, és a dir, vol premiar les empreses que han seguit un esquema de comportament semblant al que van seguir els fundadors d’Euroquímica. Una altra categoria, el Premi Joan Bufí, premia els empresaris que s’adonen que el veritable motor del creixement de l’empresa són els seus treballadors i que, per tant, els atorguen els mitjans necessaris perquè puguin créixer personalment i professionalment dins l’empresa i paral·lelament a ella. El següent guardó, el Premi Joan Planas, vol distingir aquells emprenedors que són capaços d’assumir riscos econòmics i personals per tal de preservar els llocs de treball del seu projecte perquè han entès que el projecte sempre està per sobre de les persones que el formen, tal com van fer Joan Planas i Josep Bufí. I, per últim, el Premi Florencio Yus vol honorar tots aquells treballadors que donen el millor de si mateixos i col·laboren en tot moment amb l’empresa. De fet, aquest últim premi rep el nom en memòria d’un dels treballadors d’Euroquímica que des de la seva humilitat, era un empleat que procedia d’una família sense recursos i que no havia pogut formar-se acadèmicament, es prestava en tot moment a ajudar i intentar aportar el millor d’ell mateix a l’entitat. Ell simbolitza la identificació d’un treballador amb el projecte que l’empresa per a la qual treballa significa i el sacrifici personal per tal que aquest projecte es pugui materialitzar.”
El projecte social i profundament humà que proposa la Fundació Privada Bufí i Planas no només se centra en les qüestions de tipus social, sinó que també intenta aportar un model d’empresa conscienciada en problemàtiques que afecten la sostenibilitat del nostre món a mitjà i llarg termini, com ara la mediambiental: “La cura de l’entorn es relaciona indirectament amb el model d’empresa que els creadors de Euroquímica van concebre. Per a ells l’empresa havia de suposar una font de riquesa no només en un primer moment, sinó de manera continuada i per a tots aquells que hi estiguessin implicats. I com la conservació del medi significa la sostenibilitat de l’empresa i de l’espai on s’ubica, la seva conservació ha estat una de les nostres preocupacions fonamentals d’ençà la creació de la Fundació, i des del Departament de Mediambient de la Fundació vam dur a terme una anàlisi i avaluació de l’impacte de les matèries primeres i del procés de producció de les pintures, que no només té en compte les conseqüències i residus químics, sinó també altres elements, com ara el nivell de soroll, per posar un exemple. A partir d’aquesta primera avaluació hem pogut dissenyar i executar mecanismes i procediments de producció molt més nets que s’apliquen actualment en les fàbriques del nostre conjunt d’empreses.”
La Fundació Privada Bufí i Planas és un bon exemple de com els empresaris són el motor que mou la riquesa d’un país i de com encara no s’han provat totes les fórmules empresarials i de gestió i, especialment, com la implicació i compensació dels equips humans és indispensable per a la creació d’empreses que superin cronològicament els seus creadors i esdevinguin una força constant de creixement per a elles mateixes i per al país del qual formen part. És d’aquesta manera com es converteixen en símbols de la identitat d’un país i garanteixen un nivell de benestar més gran per a tota la població.
