Text del 2002
“La necessitat d’assolir la utopia que un dia deixarem de ser necessaris per a la reivindicació i promoció de la completa integració dels disminuïts físics a conseqüència de traumatismes o malalties generatives”, és el motor que impulsa la Fundació Grup d’Invàlids de Mataró i el Maresme, que compta amb aquestes persones en els òrgans directius: Francesca Bufí a la presidència, Sílvia López a la vicepresidència i Juan Carlos Hidalgo a la secretaria. També en són patrons Miquel Guardiola, Antoni Roca, Olga Esteban, l’ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme.
“Desitgem sensibilitzar la població perquè valori les persones per les seves capacitats i no pels seus additaments. Alhora, també treballem perquè tots aquells que pateixin una minusvàlua valorin més el que els queda i tot el que encara poden fer, que no pas les habilitats que han perdut.” En aquest sentit, hi ha dues tipologies d’afectats ben diferenciades: “Les persones que han nascut amb el problema el tenen més assumit, i en aquest cas la nostra tasca és empènyer-les a enfrontar reptes vitals per guanyar autonomia. En el cas dels adults que pateixen un accident se’ls ha de motivar perquè mirin endavant i perquè comprenguin que moltes de les habilitats perdudes es poden suplir amb altres de semblants i també eficients.”
Tanmateix, siguin del tipus que siguin, les persones amb mobilitat reduïda s’enfronten als mateixos problemes: “Transport, sanitat, educació, incorporació al món laboral, manca d’independència econòmica, etc.”
Aquestes similituds, però, admeten molts matisos en relació a la classe social i el lloc de residència: “La fundació és una entitat molt jove que va néixer l’any 1999, però que té com a predecessora l’Associació Grup d’Invàlids de Mataró i el Maresme creada el 1991 com a resultat d’una ampliació del Grup d’Invàlids de Mataró, que havia vist la llum l’any 1973. Per a nosaltres, és evident que la unió fa la força i que el més convenient és ampliar el radi d’acció i el nombre de serveis per als afectats. El límit, però, són les diferències existents entre la capital i els altres municipis, perquè els condicionants amb què es troben són menors a la ciutat. Només desplaçar-se fins a la ciutat pot convertir-se en un calvari o en una tasca irrealitzable per a molts minusvàlids, perquè els mitjans de transport no estan adaptats per a ells. Aquest aspecte ens condueix a les diferències de qualitat de vida que existeixen per motius econòmics i professionals, les quals, al seu torn, també provoquen una valoració diferent de la imatge que la societat té de l’afectat, de manera que algú pot ser-ne considerat un membre més, i no s’anteposen els seus problemes físics a l’hora de valorar-lo com a persona.”
Per eliminar totes aquestes barreres, la Fundació GIMM porta a terme tres iniciatives fonamentals: la primera és la promoció de la col·locació d’aquestes persones perquè puguin ser plenament independents: “En primer lloc, a la mateixa Fundació donem feina a persones discapacitades, i també ho fem per mitjà d’un projecte que va començar l’any 1999 i que consisteix en la gestió de la llibreria de l’Hospital de Mataró. Durant aquest temps, els nostres treballadors han demostrat que poden desenvolupar la seva tasca amb el mateix nivell de qualitat que una persona sense disminució. En segon lloc, s’ha posat en funcionament un Servei d’Inserció laboral a l’Ajuntament de Mataró en l’àrea de Promoció Econòmica i no en la tradicional de Serveis Socials. Amb aquest canvi d’ubicació hem aconseguit posar-nos realment en contacte amb els empresaris. Finalment, també engeguem campanyes per difondre les possibilitats laborals d’aquestes persones, sovint amb un elevat nivell de preparació i amb una necessitat, social, afectiva i econòmica de treballar. Ara per ara, els resultats són molt esperançadors perquè s’observa un canvi de mentalitat en l’empresariat. Fins aquest moment hem aconseguit ocupar 400 disminuïts i trencar una de les barreres que els impedia el contacte amb l’exterior.”
En relació amb el punt anterior, no pot deixar de sorprendre que hi hagi “persones amb una mancança física que hagin esdevingut border lines pel seu aïllament del món exterior des de la infantesa.”
L’activitat amb més repercussió mediàtica que organitza la Fundació és la concessió dels premis GIMM. Aquest guardó es va instituir l’any 1999, i el Real Patronato de Prevención y de Atención a Personas con Minusvalía que presideix Sa Majestat la reina Sofía, va resultar ser un dels premiats en la primera edició. Per aquest motiu van intentar que la reina pogués assistir personalment a l’acte. Amb aquest objectiu la celebració es va dur a terme a la seu d’aquesta institució a Madrid: “Va ser una fita molt important per a nosaltres; ens va permetre organitzar l’acte junt amb el Real Patronato i la Casa Reial i va possibilitar que els premis tinguessin una àmplia difusió en els mitjans de comunicació.”
Finalment, una altra de les seves activitats destacades és el programa REHMA, pioner a l’Estat espanyol, que es va posar en marxa l’any 2000 i que intenta “mantenir l’estat de mobilitat i les condicions físiques de les persones afectades un cop han assolit la seva quota màxima de recuperació després del traumatisme o l’afecció. En aquests casos, el sistema de la Seguretat Social no se’n fa càrrec perquè els considera malalts crònics, i queden totalment desemparats. Mitjançant la col·laboració amb la regidoria de Sanitat i Serveis Socials de l’Ajuntament de Mataró i el Consorci Sanitari del Maresme, s’ha aconseguit engegar un programa d’atenció gratuïta i personalitzada perquè puguin mantenir totes les seves capacitats. Aquesta tasca preventiva comporta la reducció dràstica del consum de medicaments (activants de la circulació sanguínia, antiinflamatoris, antidepressius, analgèsics, etc.), la qual cosa ens demostra que la prevenció sempre és el millor i més econòmic mitjà d’actuació.”
