Sra. Elena Soler Pascual

Text del 2001.

“Ens hem de reciclar contínuament, però penso que això també és un al·licient més per estar en la plenitud de les teves facultats”

Elena Soler, llicenciada en dret, es va introduir a l’àrea de dret laboral justament quan acabava de veure la llum l’Estatut dels Treballadors, l’any 1980, i des d’aleshores no se n’ha allunyat, tot i que fa ben poc ha canviat en la forma de tractar-lo: “He defensat molt l’empresa, però també el treballador, per conèixer l’estratègia des de l’altre punt de vista i sa­ber per on em vindrien les acusacions a l’hora d’atendre una compa­nyia.”

De fet, aquesta va ser durant molt de temps la seva especia­li­tat: “M’agrada defensar l’empresa, perquè sortir com a demandat fa que el repte sigui molt més important. De fet, comences amb desavan­tatge i guanyar és sinònim d’haver fet una molt bona feina.”

Darrera­ment, tanmateix, l’Elena ha començat una nova tasca: “Des de principis d’any 2001, exerceixo com a gestora administrativa, sempre dins de l’àrea de dret laboral, i el cert és que continua agradant-me molt el que faig. Per aquesta raó m’hi vaig decidir, perquè és veure el procés des de l’inici, des dels primers tràmits.” I continua: “Cada vegada hi ha més contractació temporal i a temps parcial, i això ha generat una complexitat i una necessitat d’assessorament importants. Calia, doncs, aprofundir en aquest tema.”

Ara bé, vint anys com a advocada laboralista han proporcionat a l’Elena un bagatge realment important. Té molt present que no sempre ha estat senzill ser una dona en aquest món tan dominat pels homes: “Ara ja pots trobar una sala en què des de la jutgessa fins a la secretària i les advocades siguem dones, però ha estat un camí força llarg el que hem fet per arribar aquí. Encara recordo que les meves companyes de batxillerat se sorprenien que volgués anar a la universitat, però jo em volia valer per mi mateixa i sentir-me independent. La veritat és que ha estat difícil per la novetat de ser dona en la professió, però he tingut molt bons companys que m’han ajudat.”

El més important és treballar bé i amb molta seriositat: “T’has de fer respectar, i això només ho aconsegueixes fent la feina ben feta i dient les coses tal com són i com les veus, perquè has de demostrar constantment que vals, la professionalitat no se’t suposa, i és per això que has de lluitar una mica més que els teus companys homes.”

Fins fa ben poc temps, l’Elena creia que podia exercir, com ha fet fins ara, de forma independent, però poc a poc va adonar-se’n que el futur estava en un despatx col·lectiu, ja que d’aquesta manera podia oferir als clients un servei molt més complet: “Vaig veure que el món laboral evolucionava cada vegada més, i que sola no podia oferir tots els serveis que els clients em demanaven. Així, per tal de poder donar una resposta integral a les necessitats dels empresaris era convenient for­mar un equip d’assessors en les diverses àrees del dret ja que, d’algu­na ma­nera, tot l’assessorament va lligat. Sovint, els despatxos de dret labo­ral i fiscal coixegen en tot el tema de tramitació i gestoria, i és aquí on crec adient introduir la figura del gestor administratiu.”

I segueix: “Pel que fa a les nòmines, les retencions, etc. no és una qüestió tan senzi­lla com pot semblar des de fora. Com la majoria de coses, es re­que­­reixen uns coneixements específics, i és precisament aquest buit el que s’ha de cobrir professionalment. De fet, donada la meva expe­rièn­cia, jo ja coneixia el món laboral i el tipus de conflictes que suscitava, i això ha estat molt útil a l’hora de plantejar-se el punt de partida per fer un assessorament ben fet i assegurar-se que el dia de de­mà, en cas de demanda, el nostre client no tindrà cap problema.”

Així, entrar en un tema molt més tècnic que el que feia fins ara no ha estat res més que un canvi de punt de vista: “Ara veig les coses des d’una òptica una mica diferent, però sempre per arribar al mateix fi.”

Per convertir-se en gestora administrativa, però, l’Elena ha hagut de deixar d’e­xer­cir com a advocada: “La incompatibilitat entre les dues fei­nes va ser una sorpresa. M’he hagut de donar de baixa com a exer­cent, però estic lluitant perquè el Col·legi canviï d’opinió en aquest sentit i evolucioni.”

El cas és que per als llicenciats en econòmiques o empresa­rials no és incom­patible compaginar el seu títol de gestor amb la professió que ja exercien, en canvi sí que ho és per als lletrats: “És un tema que s’ha d’arreglar des del Col·legi d’Advocats, perquè el de Ges­tors no hi veu cap problema. Em van dir que s’estudiarien la qüestió, però de moment, vaig haver d’es­collir entre una feina o l’altra.”

L’Elena és molt optimista a l’hora de plantejar-se el futur dels gestors admi-nistratius, i no dubta en cap moment de la necessitat d’assessora­ment que continuaran tenint els empresaris del nostre país: “Fem una sèrie de tràmits previs que són fonamentals per a l’empresa i perquè tot estigui lligat per si el dia de demà sorgeix algun problema. Crec que els em­presaris cada vegada ho tenen més en compte. Els clients et vénen a veure perquè esperen una resposta i els l’has de donar, es tracta de po­sar-se a la seva pell i aportar-los alguna solució. Ells t’aboquen to­tes les seves inquietuds i tu els has de tornar la pau.”

Però per a això cal estar molt ben preparat: “Ens hem de reciclar contí­nu­a­ment, no po­dem deixar de formar-nos, però penso que també és un al·licient més per estar en la plenitud de les teves facultats.”

És una lluita diària que cal mantenir per la feina ben feta: “Això pot crear una certa inseguretat, però aquest sentiment no el tens només tu, tots els teus companys viuen el mateix procés, i fins i tot els jutges no veuen del tot clar què han de fer en determinats casos, però el pas del temps afavoreix que es vagin unificant criteris i es trobi la interpretació més idònia de cada nova llei o modificació.”

L’evolució de la societat i de la tecnologia fa que hi hagi temes poc regu­lats: “Ens hem trobat amb acomiada­ments per qüestions relacionades amb la informàtica, i el cert és que suposen tot un enigma perquè no estan prou regulats.”

Aquests canvis, amb el temps, es van posant al seu lloc: “He portat l’asses­sorament d’algunes empreses de treball temporal, i ha estat una expe­rièn­cia força difícil. Quan van sortir les prime­res, era difícil defensar que el treballador, en anar cedit a una empresa usuà­ria, cobrés me­nys que els seus companys con­trac­tats directa­ment.”

El temps va demostrar que això creava una precarietat important que no convenia al país: “El rodatge fa que es vagin veient els punts febles de tot, i sorto­sament les coses van tor­nant a mare. Per això, el dret laboral és tan canviant, perquè s’ha d’adequar constant­ment a les circumstàncies socials.”

I afegeix: “Jo veig que anem avançant, sempre hi ha forats que ens queden, però es va endavant. És una mica el mateix que pot passar amb l’har­monització legis­lativa a escala europea. Crec que és complicat per­què hi ha moltes opinions diverses que han de confluir en un mateix punt, però tard o d’hora hi arribarem ”