Text del 2002.
“És fonamental que un nen entengui que darrere els descobriments científics hi ha una gran il·lusió per ajudar la societat”
La Fundació Inquifarma va ser constituïda l’any 1972, quan Espanya començava a pensar a integrar-se al context europeu, per un total de 28 laboratoris farmacèutics amb la idea de donar-se suport els uns als altres per fer investigació química, farmacèutica i clínica. Laboratoris Salvat, aleshores dirigit pel marit de l’actual presidenta de la Fundació, Elvira M. Teresa Musso, va ser un dels integrants del projecte. Ella mateixa explica com alguns dels objectius primerencs de la Fundació continuen essent vigents: “La Fundació existeix per sintetitzar i desenvolupar productes farmacèutics que aportin un benefici a la societat. Es tracta de buscar la manera que les persones que estiguin capacitades per fer aquesta tasca la puguin fer. Que el treball que s’està fent a les universitats, el que en diríem investigació pura, pugui arribar a les empreses del sector i que aquestes la transformin en investigació aplicada.”
Jordi Iniesta, vicepresident de l’entitat, explica per quina raó la Fundació porta en l’actualitat el nom de Salvat-Inquifarma: “Quan va néixer aquesta entitat que agrupava diversos laboratoris farmacèutics, hi havia la condició sine qua non que tots ells havien d’ésser nacionals. De fet, llevat d’un parell o tres, eren tots catalans, perquè aquí era on més desenvolupada estava la indústria d’aquest sector.”
El cas és, però, que, amb els anys, molts d’aquests laboratoris s’havien anat involucrant en companyies multinacionals, i d’altres constituïren les seves pròpies fundacions. Com a conseqüència, “l’any 1994, Laboratoris Salvat va proposar fer-se càrrec de la Fundació amb la mateixa finalitat o forma amb què havia estat constituïda.”
Va ser a partir d’aquell moment que Elvira M. Teresa Musso i els seus companys comencen una nova etapa al capdavant de la Fundació: “L’entitat havia atorgat durant molts anys beques i premis a la investigació. La primera beca, per exemple, es va atorgar a l’aleshores professor Gasòliba per a la realització d’un estudi, que va ser el fonament de la seva tesi doctoral, sobre la incidència de les patents en la indústria espanyola.”
A partir d’aquella primera beca, moltes d’altres es van anar concedint cada any fins el 1986: “Amb l’entrada de l’Estat espanyol al Mercat Comú, algunes empreses farmacèutiques van començar a vincular-se amb grups multinacionals, tal com hem esmentat abans, i això va fer que ells mateixos creessin les seves pròpies fundacions, la qual cosa va fer que perdessin la llibertat de dur a terme projectes autònoms.”
Aquesta situació es va mantenir fins que l’any 1994 Laboratoris Salvat es va fer càrrec de la Fundació: “A partir d’aquell moment, atorguem un premi que porta el nom de la Fundació, i que es concedeix cada dos anys a projectes que tractin sobre el desenvolupament de molècules d’aplicació humana. El que fan els interessats és presentar les pliques i aleshores un consell científic les estudia i busca qui ha presentat un treball millor, i aquest és el premiat per la Fundació. El més important és que aquesta investigació pugui ser transferida de la Universitat a l’entorn empresarial, per ser transformada en una millora social.”
Aquest premi, que en la pròxima convocatòria ja estarà obert a investigadors de tot Europa, és hereu d’aquelles ajudes que l’entitat ja oferia des del 1972: “Els primers premis que vam donar eren d’unes dues-centes mil pessetes, i aquest any la dotació ja serà de trenta mil euros, és a dir, uns cinc milions de pessetes. Als premis hi poden participar grups d’investigació amb un investigador principal i els seus col·laboradors, i en aquests moments estem treballant perquè tinguin ressò internacional, perquè pensem que ha arribat el moment de fer el salt a Europa.”
El tema sempre ha de fer referència a l’àmbit de la farmàcia: “Qualsevol investigació que doni peu a inventar, aplicar o millorar un procediment en curs”, afirma la senyora Musso. I afegeix: “Es pot tractar d’una innovació total, però també de la millora d’un producte que ja existeix. M’explico: pots tenir un medicament en comprimits, i desenvolupar la seva aplicació en gotes perquè així pugui subministrar-se als infants.” La idea, a més a més, és que el grup investigador pugui accedir a la patent del producte.
Cal no oblidar les dificultats que comporta desenvolupar un producte farmacèutic, perquè la societat en general tendeix a pensar que és cosa de quatre dies: “Un desenvolupament en el camp de la farmàcia pot portar de sis a vuit anys: primer s’ha de fer la investigació exhaustiva de totes les molècules químiques, quina aplicació tenen i, si en tenen, aleshores s’ha de comprovar la seva viabilitat, s’han de fer proves amb animals, i després demanar els permisos necessaris per poder-ho fer amb humans. Això si cada pas es va complint i no s’ha de tornar a començar perquè quelcom ha fallat.”
No obstant això, tot aquest procés té poca repercussió en els mitjans de comunicació: “Parlar de premis i d’investigació és poc noticiable, perquè són coses que no donaran resultat a curt termini, fins que el producte en qüestió surti definitivament a la venda, només aleshores trobarem la ressenya a la premsa, i només en cas que sigui un avenç molt important en el camp farmacològic.”
L’important, doncs, és que es doni a conèixer la investigació, que es faci el possible perquè tothom entengui que és essencial per a la societat: “Si jo he viscut molts més anys que els meus avantpassats és per alguna cosa, és perquè hi ha hagut gent que ha investigat i ha treballat per facilitar la recerca de nous productes que ens han ajudat a tenir una millor qualitat de vida”, afirma Elvira M. Teresa Musso. I afegeix: “S’hauria d’incentivar la investigació en tots els camps, i especialment en el sanitari, perquè encara s’hi dediquen pocs diners i les empreses tenen poques facilitats fiscals per continuar treballant en projectes que són molt llargs i costosos i que no sempre arriben a resultats que els permetin recuperar les inversions que havien fet.”
I, probablement, el millor seria que també els més petits entenguessin què és la investigació: “Els infants i els seus pares haurien d’agrair la tasca que fan molts dels professors, que motiven els joves perquè entenguin la importància que tenen les investigacions científiques, per exemple. És fonamental que un nen entengui que darrere del descobriment de la penicil·lina hi ha moltes hores de feina, molts diners invertits i una gran il·lusió per ajudar la societat.”
Entitats com la Fundació Salvat-Inquifarma treballen cada dia perquè el desenvolupament de nous medicaments sigui possible, perquè aquells que han fet de la seva vocació en la investigació una feina tinguin prou recursos per continuar treballant, perquè només així el nostre país podrà contribuir a una millor qualitat de vida per a tots els ciutadans del planeta.
