Encarna Corral
Fotografia: Àngel Font
PC, 11è VOLUM. Assessors jurídics d’empresa

Sra. Encarna Corral Martínez

Sra. Encarna Corral Martínez

Text del 2001

“Les coses s’han de fer bé des del principi perquè s’eviten problemes”

L’esforç, la lluita i la vocació són elements que han portat Encarna Corral Martínez a assolir un projecte personal consolidat després d’onze anys d’haver-lo iniciat. No va resultar fàcil perquè en el seu repte es combinava haver de ser mare i professional alhora. Els esculls s’han superat i en aquests moments el bufet jurídic ofereix una oferta àmplia de serveis: fiscal, laboral, comptable, penal, civil… La seva personalitat oberta, decidida i in­quieta l’ha portada a realitzar altres actuacions en diferents àmbits, sobretot en el docent, una experiència que qualifica de “molt gratificant i for­ma­­tiva.”

Però per descobrir quins són els precedents de la creació d’a­quest despatx cal fer un salt enrere en el temps. “Feia el quart curs de la carrera quan el director d’una escola de Sant Celoni em va proposar d’im­par­tir classes de dret a alumnes de formació professional. Jo tenia 21 anys i aquelles classes anaven dirigides a nois i noies d’entre 17 i 18 amb importants problemàtiques personals. Era tot un repte i una res­ponsabilitat aconseguir que s’interessessin per l’assignatura i alhora em veies­sin com una professora que volia ajudar-los a orientar el seu futur professional. Van produir-se casos sorprenents d’alumnes que van replantejar-se el seu camí i van triar realitzar carreres univer­si­tà­ries. El món de la pedagogia sempre m’ha interessat i he fet cur­sos per formar-me en aquesta matèria, la qual també m’ha ajudat a ex­pli­car i presentar arguments davant dels clients del despatx.”

En acabar els seus propis estudis, li va arribar el torn d’enfocar el seu futur. Se li presentaven dubtes que calia resoldre: “La formació jurídica em va de­­cebre, em trobava a punt d’accedir al mercat laboral i m’adonava que no tenia suficients coneixements, sobretot pràctics, per exercir la professió. Em faltava formació per portar un despatx, per tractar amb els clients, per dirigir-me a un tribunal amb seguretat… En definitiva, no estava preparada per ser lletrada, empresària i psi­cò­loga a la ve­gada. Vaig fer de passant al bufet d’Antoni Cuenca Puigdellívol, un eminent advocat amb el qual vaig aprendre molt, i després vaig estar uns mesos coneixent la tasca dels procuradors fins que vaig prendre la decisió d’instal·lar-me pel meu compte per exercir l’advocacia. Ho vaig voler fer al meu poble, Sant Celoni, malgrat que aparentment les necessitats jurídiques de la població ja estaven cobertes per advocats que s’hi trobaven establerts des de feia anys. Pensava que el meu es­forç no serviria de res però vaig equivocar-me. Era una noia jove amb moltes il·lusions i disposada a lluitar per aconseguir el que volia. Ho he assolit i no ha resultat fàcil. Segurament, el graó més difícil de pujar ha estat el de l’experiència. Quan he demostrat la meva profes­sio­nalitat, també he comprès que el fet de ser dona no havia d’esdevenir un impediment per sortir-me’n. Avui, el despatx ofereix un servei in­tegral d’assessorament a particulars i a empreses.” I disposa de pres­ti­gi dins i fora de la comarca.

“El que vull és que el dret gratifiqui la gent.” En altres paraules, l’esperit de servei és l’objectiu prioritari de la seva actuació com a advocada. “Quan una persona arriba al despatx amb un problema, ens expressa una pre­o­cupació, temors, pors… als quals els advocats hem de donar una res­­posta, la solució més adequada. El client se sent comprès i a la vegada es tranquil·litza.” El bufet ha estructurat una línia de servei dirigida sobretot al món de la Pime. L’empresari necessita un assessorament jurídic molt ampli que cobreixi les necessitats de la seva firma.

“La mentalitat del directiu ha canviat progressivament al llarg de les darreres dècades. El món empresarial és de gran complexitat i això està vinculat a l’o­bligació d’haver de complir amb moltes normatives. L’empresari ne­­cessita un assessor ben preparat que el guiï en aquest camí. Ens consulten, cada vegada més, per una àmplia diversitat de temàtiques: urbanisme, compres d’immobles i de terrenys, inversions… I saben que al nostre despatx podem cobrir-los molts altres aspectes: fiscals, laborals, comptables, penals. Precisament, en l’àmbit penal i en el la­bo­ral rebo la col·laboració de Ricard Cuenca, brillant advocat que m’ha ajudat molt en la meva trajectòria professional.”

L’assessorament va unit al concepte de prevenció, un aspecte que l’empresari comença a entendre: “Així és com hauria de ser. Les coses s’han de fer bé des del principi perquè s’eviten problemes. Quan han de prendre deci­sions, més o menys importants, és bo que ens les ex­pliquin perquè els confirmem si la directriu és correcta. M’om­ple el fet de poder-los ajudar a fer bé les coses.”

I és que una mala gestió, una despreocupació per complir les normatives o el fet de saltar-se-les pot comportar molts maldecaps. “Tants que una em­pre­­sa pot veure’s abocada a tancar. Una altra qüestió, molt preocu­pant, és la d’aquell empresari que s’està enfonsant i no se n’ado­na. Tot es va complicant, els problemes sorgeixen un darrere l’altra, amb Hi­sen­da, crèdits, la família… Quan la situació és tan complexa és possi­ble que l’única solució sigui el tancament del negoci. La por al fracàs és segurament el que més frena l’empresari a adonar-se de la crua reali­tat. Però no es tracta de cap fracàs perquè aquella persona em­pre­ne­dora tindrà capacitat per tornar a engegar un nou pro­jec­te. El que s’ha de fer és lluitar i pensar en la família i en la pròpia vida.”

Encarna Corral no en té prou amb la tasca del despatx. A més, actua en el torn d’ofici, “una labor que em satisfà especialment” i també a Incasol en temes d’urbanisme. Però en aquesta trajectòria professional hi ha hagut més aspectes destacables que, com sempre, ha realitzat amb passió i pen­sant en el benefici que podien comportar a la societat. “Vaig adaptar per a Catalunya el llibre Dret civil i mercantil, de l’editorial McGraw Hill, diri­git al camp docent. Va ser un repte i una gran satisfacció.”

A banda del món professional, gaudeix de la vida i de l’entorn amb la seva família. Al costat dels seus fills, Jaume, de vuit anys, i Arnau, de cinc, i del seu espòs Jaume Clos, reconeix que està vivint moments inoblidables. “La vida familiar m’aporta un ingredient de tranquil·litat i de relaxació. A tots plegats ens agrada viure la natura i aprendre d’ella, i l’hem de respectar. Tant si escollim el mar com la muntanya, l’entorn natural a­porta molta pau a una vida professional marcada per la pressió i la responsabilitat.”

Una de les seves grans aficions la viu en plena mun­­tanya: collir bolets. La practica des de fa molts anys, cosa que l’ha por­tada a disposar d’abundants coneixements sobre les di­fe­rents es­pècies i com s’han de recol·lectar, “uns coneixements que intento transmetre als meus fills.” Així és Encarna Corral, una advocada que se sent en un dels millors moments professionals i personals de la seva vida i que veu el futur amb il·lusió i amb ganes de continuar aprenent per oferir un servei de la màxima qualitat.