Text del 2002
La música és present en molts moments de les nostres vides. Cada vegada més se li atorga un paper més rellevant en el marc cultural. La música clàssica s’ha revaloritzat, ha deixat de ser patrimoni d’una minoria per arribar a molts més àmbits socials. La Fundació Privada Paper de Música va néixer amb l’objectiu d’acostar aquesta música als pobles i d’ajudar a promocionar els joves intèrprets. Gemma Romanyà Valls va iniciar aquest projecte el 1988 amb la posterior creació de l’Associació Paper de Música que més tard es convertí en fundació. “Si bé avui la Fundació disposa d’una estructura organitzativa i d’un local per dur a terme les audicions, els principis van ser diferents perquè tot va sorgir d’una idea molt particular. Vam tenir l’oportunitat d’aconseguir un piano gran cua, de concert. Aquell instrument va despertar algunes idees que es van acabar fent realitat.”
“En un poble petit com Capellades pràcticament no es feien concerts de música clàssica, com a la major part de poblacions catalanes. Però hi havia la possibilitat de donar-la a conèixer a través de joves estudiants de música destacats de cursos avançats. Un programa d’examen d’un alumne que porta alguns anys estudiant és molt atractiu i ja té un cert nivell. Si a aquest jove li donàvem una oportunitat, podria tocar en públic, donar-se a conèixer i, alhora, el públic escoltaria unes obres boniques de grans compositors clàssics. Vam tirar endavant aquesta idea i vam convocar un concert a casa nostra. El primer i segon concerts van ser d’estudiants, però pel tercer vam poder escoltar un jove professional, Antonio Ruiz-Mellado, pianista i, en aquella època, professor de l’Escola de Música d’Igualada. Els artistes no cobraven, el públic no pagava, i després de la sessió s’oferia un refresc a tothom. L’acollida d’aquests primers concerts va ser impressionant i inesperada. L’espai disponible no era suficient per a 25 persones però les vam reunir i mitjançant una càmera de vídeo vam poder atendre’n més.”
S’havia posat la base per a l’aixecament de la Fundació. Gemma Romanyà s’adonava de l’interès de l’intèrpret per poder participar en actes d’aquest tipus i d’un públic que era receptiu a la música. “Però la major part dels músics no tenien massa oportunitats de tocar en públic. Barcelona és un centre cultural important però pocs intèrprets aconsegueixen aquesta fita, el nivell és molt alt. Més enllà d’una gran ciutat hi ha les possibilitats que ofereixen les comarques. Vam pretendre organitzar una xarxa de concerts per diferents pobles de Catalunya mitjançant els Consells Comarcals. La proposta era senzilla, fàcil de portar a terme i econòmica però la resposta política va ésser escassa. Per això vaig decidir no perdre-hi més temps.”
La Fundació rep el suport econòmic de l’empresa familiar d’arts gràfiques Romanyà Valls. Aquesta esponsoritza els actes que es duen a terme. “Aquella idea incipient ha esdevingut una realitat amb una repercussió notable. Vam començar amb una audició cada tres mesos, era el Cicle de Concerts de les 4 Estacions. El 1991 vam inaugurar la sala d’audicions que vam projectar amb molta il·lusió. És austera, però amb una sonoritat excel·lent. Tenint aquest espai vam ampliar l’oferta i vam organitzar dos concerts internacionals anuals amb artistes més experimentats. En l’actualitat hi fem un concert al mes i es dóna cabuda a altres tipus de músiques, no sols clàssica. Hem fet audicions de jazz, de cançó trobadoresca, recitals de poesia, blues… Hem aconseguit crear una atmosfera i una acústica atractiva tant per al músic com per als assistents.”
Un dels encerts resideix en el fet d’haver comprès les preferències del públic. “Moltes persones es resisteixen a la música clàssica perquè diuen que no l’entenen. No em considero una experta però, en tot cas, em poso al costat de la majoria de població, sense massa coneixements musicals. Volem escoltar aquells compositors més assequibles: Mozart, Beethoven, Schubert, Chopin i tants d’altres que tenen peces excepcionals i entenedores per als no entesos. En aquest sentit, un dels aspectes que valorem a la Fundació és el disseny d’un programa adequat. Stravinsky, Britten, Shostakovich, Prokovief, etc. són grans compositors però més difícils, i en els que cal entrar mica en mica.”
Precisament per facilitar la comprensió de les peces musicals es va iniciar un curs sobre com escoltar música. “Junt amb el programa, sovint donem un comentari imprès, explicant el concert d’una manera fàcil per ajudar a la seva millor comprensió i gaudi. Això permet situar-te mentalment en un lloc, un temps, una circumstància… El públic entra molt més en l’obra. Acostumem a aconseguir un silenci absolut. El Quartet Borodin, que és dels més prestigiosos del món, va actuar fa uns anys al Palau amb un programa basat en obres de Shostakovich a la primera part. Si haguessin donat una petita explicació abans del concert probablement l’audició no hagués estat tan perjudicada pel soroll de la tos.”
La Fundació Privada Paper de Música promou diferents cursos al llarg de l’any, no només relacionats amb el tema musical sinó donant cabuda a unes altres manifestacions culturals, com el cinema. “Fa deu anys que organitzem el curs de música de cambra. Rebem estudiants de tot Espanya i Europa. El professorat té un gran nivell, interès i entrega. Fa tres anys vam començar un curs de Lied i a més duem a terme el concurs Paper de Música de Capellades, aquest any en la seva tretzena edició i amb un prestigiós jurat presidit pel mestre Antoni Ros-Marbà. Amb l’objectiu d’ampliar l’oferta cultural, hem adaptat la sala d’audicions per realitzar sessions de cinefòrum amb pel·lícules en versió original subtitulada.”
Per a Gemma Romanyà la paraula clau és “compartir. Quan en un ambient cultural hi ha transmissió de coneixement, es comparteix, obtenint un major enriquiment per a tothom.” Paper de Música, nom que va idear l’escriptor Josep M. Espinàs, és un model a seguir per a altres municipis catalans. Una bona manera de contribuir a la difusió de la cultura entre la població i a millorar-ne el seu coneixement.
