Text del 2001.
“Per dur a terme la nostra activitat cal fer servir una memòria històrica que et situa en el temps i et dóna el just significat de les coses”
La tasca de l’advocada M. Montserrat Navarro com a gestora administrativa en una població catalana de dimensions mitjanes permet comprovar i observar quina és la situació i les preocupacions del petits empresaris catalans en aquesta mena de localitats. Malgrat la dedicació actual, els seus inicis professionals l’any 1985 es van centrar en qüestions diferents: “Quan vaig començar a exercir, em vaig interessar més pels temes civils i concre-tament vaig treballar força en demandes de separació i divorci; tot i així, també vaig demostrar una clara inclinació cap a les tasques d’as-sessorament integral dels petits comerços i tallers de l’àrea.”
El tracte quotidià amb qüestions tan delicades com les separacions no sempre era fàcil: “En els casos de separació i divorci podem dir que hi ha una dicotomia entre l’opinió de la societat i la pràctica jurídica. Les parelles que se separen tendeixen a pensar que un dels dos és el culpable i que, per tant, com a agreujant no li pertoca cap mena de dret. No obs-tant aquesta creença, el fonament legal estableix que tots dos cònjuges tenen drets i obligacions. Aquesta situació es fa encara més palesa en els casos en què la parella té fills, i el dret a visitar-los i a gaudir-ne es relaciona amb el comportament matrimonial d’un dels membres. Viu-re aquestes experiències t’afecta molt com a persona perquè t’adones que s’estan barrejant dos tipus de relació totalment diferents, la dels cònjuges i la de cada un dels cònjuges respecte els fills.”
L’any 1995 va decidir dedicar-se exclusivament a l’assessorament integral de les empreses: “Vaig tenir la sort d’estudiar en una època molt dinàmica des de la perspectiva jurídica. Vaig començar els meus estudis de dret l’any 1977 quan encara no s’havia promulgat la Constitució i he viscut d’una manera molt propera les reformes fiscals i la transformació general que ha sofert la societat catalana i l’Estat espanyol. He pogut apreciar des d’una posició privilegiada canvis com el de l’adaptació del Codi Civil per tal de donar pas al divorci. Aquestes vivències possiblement són les causants del meu interès des de sempre pel món de l’assessorament, que encara avui es continua caracteritzant pel dinamisme. En el cas d’una altra activitat professional o empresarial, et pots plantejar, en un moment donat, aparcar-la durant un període de temps i reprendre-la després. Això és impossible per a un assessor perquè tot canvia d’una manera molt ràpida i perquè per dur a terme la nostra activitat cal fer servir una memòria històrica que et situa en el temps i et dóna el just significat dels canvis que es produeixen en la normativa i l’evolució cap a la situació actual.”
La gestoria de M. Montserrat Navarro es fa càrrec dels afers dels seus clients d’una manera totalment integral: “D’ençà que vaig començar, he treballat sempre amb els mateixos clients; si es produeix una obertura de negoci o activitat empresarial, al despatx ens encarreguem de tramitar-la, després ens fem càrrec de la comptabilitat, l’elaboració de les nòmines, les declaracions trimestrals de l’IVA i totes les altres operacions relacionades amb la part fiscal i laboral d’una petita empresa. Normalment no duem a terme actuacions contencioses ja que comporten una despesa econòmica i de temps massa elevada per als nostres clients, però si el client vol afrontar el cost i el risc que tota demanda pot tenir, sóc la primera a animar-lo perquè tampoc no crec que sigui just arribar a solucions no satisfactòries per a ells.”
De fet, manté una relació totalment personalitzada amb els seus clients mitjançant les visites periòdiques o bé les trucades telefòniques: “Hem de pensar que és gent molt enfeinada i que no disposa d’una base jurídica per enfrontar-se a determinades situacions, per aquest motiu agraeixen molt el teu ajut i col·laboració, i que els facis costat quan et necessiten. Això es percep clarament en el cas de les inspeccions tributàries. En aquesta situació tenen por de les conseqüències i acostumen a sobrevalorar-les. Evidentment, tota inspecció és una prova i sempre es pot trobar algun aspecte millorable; tot i així, els inspectors solen ser gent dialogant que entén que la situació de moltes botigues i tallers de Valls no és la mateixa que la dels grans nuclis urbans i que, per tant, s’hi han d’aplicar criteris diferents. Un cop la inspecció ha passat i el client veu que les repercussions no han estat tan significatives com es pensava i que els teus serveis l’han ajudat, els valora força.”
El fet de treballar a una població amb les característiques que té Valls ha marcat la seva activitat professional: “Sóc l’única gestora que hi ha a Valls i molt sovint truquen demanant pel senyor Navarro. El fet de ser dona et pot dificultar el contacte amb els clients en un primer moment, perquè no estan acostumats a tenir una dona enfront d’ells en qualitat d’assessora, però després, quan la teva feina demostra les teves capacitats, s’esborra aquesta frontera. En la pràctica diària, i per la confiança que els clients em tenen, m’he adonat que els petits empresaris donen una importància extraordinària als consells que reben d’altres empresaris. Això fa que la tasca del gestor hagi de ser molt subjectiva i didàctica perquè has de deixar clar que una mateixa solució no serveix per a dos clients, ja que s’han de tenir presents les característiques específiques de cada negoci.”
La M. Montserrat ha pogut observar, a través dels seus múltiples contactes amb els petits empresaris de l’àrea, que estan tan preocupats pel dia a dia del seu projecte que no tenen gaire temps per dedicar-se a pensar en futures mesures legals d’aplicació a mig termini: “En general, el petit empresari no entén i no té temps per plantejar-se les noves mesures legals que poden canviar en algun aspecte l’exercici de la seva activitat. L’euro n’és un exemple: els meus clients encara no s’han preocupat per aquesta qüestió perquè la veuen llunyana i saben que quan ho hagin de fer, ja ho faran. També hem de considerar el fet que tenen una infraestructura petita, la qual cosa facilita les reestructuracions.”
Durant els darrers anys ha frenat el ritme de treball: “Volia gaudir de la infantesa dels meus fills i he intentat compaginar la vessant professional amb la personal tant com he pogut. Encara són molt petits per saber si voldran seguir els meus passos però no tindran cap mena de pressió per part meva, perquè vull que es dediquin a allò que els agradi i que s’adigui amb les seves aptituds.”
Sap que de cara el futur li esperen molts canvis perquè l’entrada d’avenços tecnològics i l’agilitació de les tramitacions burocràtiques han de canviar forçosament l’activitat: “Per al nostre tipus de client és difícil acos-tumar-se a l’ús dels mitjans tecnològics però amb el temps ho faran i la nostra tasca haurà d’emprendre camins diferents dels d’ara. Possiblement, ens centrarem més en l’anàlisi i planificació dels processos que no pas en la tramitació.”
