Text del 2002
La gestió dels recursos humans ha de partir de la flexibilitat i de l’anàlisi
.
La trajectòria professional de Mercè Sala és força coneguda entre l’opinió pública catalana, especialment perquè va ser una de les primeres dones a assolir un càrrec de tanta responsabilitat com la gestió de la companyia Renfe durant el mandat socialista. Després, retirada de la primera línia de repercussió pública, ha continuat dedicada a millorar la gestió i la potenciació del factor més important per a l’èxit d’una empresa: els recursos humans. Aquesta activitat, però, no ha estat exclusiva, sinó que l’ha compatibilitzat amb la docència universitària i amb la participació en consells d’administració d’algunes empreses del nostre país.
La seva aportació al món de les relacions laborals va partir d’un sentiment forjat durant els seus anys de direcció tant als Transports de Barcelona, com posteriorment a Renfe: “El més important a l’hora de dirigir una organització és que els seus treballadors se sentin integrats, a gust i motivats. En aquest sentit, vaig poder observar com persones totalment arraconades per determinades circumstàncies i que no havien estat considerades fins aleshores com a vàlides, esdevenien professionals eficients i motivats en ser traslladats a tasques que s’adeien més amb el seu perfil laboral i amb el seu tarannà. Aquesta és la funció que un bon departament de recursos humans ha de portar a terme; actualment, la seva gestió ha de partir de la flexibilitat i de l’anàlisi del vessant més íntim, que examini els comportaments, actituds i aptituds dels empleats en el moment d’assignar-los una àrea d’actuació determinada.” Aquest sentiment d’identificació amb el projecte i de realització personal és especialment important en el cas de les empreses que pertanyen al sector dels serveis: “A part que evidentment és molt més humà que l’ambient de feina sigui engrescador i que els col·laboradors ho facin motivats i satisfets, és indispensable que els treballadors transmetin el seu entusiasme per la seva activitat als clients, ja que en cas contrari els usuaris percebran aquesta desídia i optaran per emprar els serveis d’una altra companyia.” En aquesta motivació juga un paper essencial el reciclatge permanent i la valoració de l’experiència dels treballadors, amb un component tan important com pot ser la formació universitària: “Els treballadors més joves són mercenaris per definició, perquè no senten cap mena de lligam amb l’empresa, i durant els primers anys de vida laboral es mouen, bàsicament, per interessos econòmics. Aquesta situació canvia després i s’identifiquen plenament amb un projecte. És en aquest moment quan l’empresa els ha de brindar tots els mitjans al seu abast per formar-los, reciclar-los i especialitzar-los, perquè aquestes persones estan totalment motivades i en les millors condicions per donar el màxim de si mateixes cada dia.”
L’anàlisi i la importància de les qüestions anteriors va portar Mercè Sala a la creació d’una fundació que ella mateixa qualifica com a “especial”, en el sentit que és un fòrum on “conflueixen unes 40 organitzacions que es dediquen a la prestació de serveis i que pretenen enriquir-se mútuament en el camp dels recursos humans mitjançant un intercanvi d’experiències i d’iniciatives.” Per dur a la pràctica aquest objectiu, la fundació convoca reunions “cada dos mesos, que es vertebren entorn d’un tema de màxima actualitat en aquest camp, com ara l’assatjament moral, la seguretat laboral, el centre de valoració, etc. Durant aquests actes hi participen ponents que acostumen a ser els directors de recursos humans d’algunes de les empreses membre; discuteixen i contrasten experiències. A partir d’aquestes exposicions es redacta un detallat resum al qual poden accedir els departaments de recursos humans a través de la nostra web. Per altra banda, aquesta pàgina també conté notícies nacionals i internacionals al voltant d’aquestes qüestions, així com un espai de gestió del coneixement (‘qui és qui’), consells i orientacions normatives sobre temes i problemes de màxima actualitat com, per exemple, l’ús del correu electrònic i d’Internet a les empreses del present i del futur.”
Aquesta fórmula de reflexió entorn dels problemes existents en l’àmbit dels recursos humans té una sèrie d’avantatges per sobre de la consulta a professionals externs de l’assessorament: “De vegades, existeix una tendència molt marcada a traduir criteris i models nord-americans, que no sempre són aplicables a la nostra societat i idiosincràsia. I, alhora, hem de tenir en compte que les nostres reunions són un contrast d’impressions a partir de les experiències viscudes per cadascun dels departaments, mentre que aquest factor pràctic del dia a dia manca en la tasca dels consultors.”
En aquest sentit, es fa palesa l’evolució que ha viscut l’àrea de recursos humans i la falta d’una formació especialitzada i d’una titulació específica dels professionals que se n’encarreguen: “En un principi, eren persones que provenien del camp del dret les qui es van fer càrrec d’aquestes qüestions en una època de tensió i conflictes laborals. Després van ser els economistes i actualment són els psicòlegs. El cert és que no existeix cap titulació específica per assolir aquestes tasques, i seria ben necessari que es creés.”
Després d’haver aconseguit reunir els equips de persones que coordinen les relacions laborals i la selecció de personal de més de 50.000 persones a l’Estat espanyol, Mercè Sala es proposa anar encara un pas més enllà: “M’agradaria que les empreses passessin de l’intercanvi exclusiu d’idees al bescanvi de serveis i que arribessin, fins i tot, a la permuta de professionals.” Aquesta innovadora proposta parteix de la següent reflexió: “Els mercats són dinàmics i estan subjectes a l’intercanvi per definició. Per la seva part, el mercat de treball és molt estàtic i les úniques iniciatives existents en aquest moment són les empreses de collocació i les que es dediquen a la caça de talents. Seria positiu que els treballadors poguessin passar d’una empresa a una altra per assolir, fins i tot, tasques temporals.” I a la reflexió anterior se n’hi pot afegir una altra referent a la necessitat de regular el dret de vaga de determinats collectius que poden exercir una major força en la societat per les conseqüències que pot tenir l’aturada de la seva activitat: “És evident que les repercussions són diferents, no tan sols depenent del sector, sinó també del lloc de treball. La vaga d’un pilot d’avió, d’un conductor de tren o de qualsevol altre mitjà de transport pot exercir una pressió molt més forta que no pas la de les persones que s’encarreguen de l’atenció al públic. En aquest sentit, crec que s’haurien de regular els serveis mínims que s’han de prestar, perquè aquests treballadors no abusin de la seva situació de poder enfront dels usuaris, ja que això crea un greuge comparatiu respecte dels altres empleats.”