Sra. Mercè Sala Schnaorkwski
Sra. Mercè Sala Schnaorkwski
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SRA. MERCÈ SALA SCHNAORKWSKI

FUNDACIÓ PER A LA MOTIVACIÓ DELS RECURSOS HUMANS

Text del 2002

La gestió dels recursos humans ha de partir de la flexibilitat i de l’anàlisi

.

La trajectòria professional de Mercè Sala és força coneguda entre l’opinió pública catalana, especialment perquè va ser una de les primeres dones a assolir un càrrec de tanta responsabilitat com la gestió de la companyia Ren­fe durant el mandat socialista. Després, retirada de la primera línia de repercussió pública, ha continuat dedicada a millorar la gestió i la poten­cia­ció del factor més important per a l’èxit d’una empresa: els recursos hu­mans. Aquesta activitat, però, no ha estat exclusiva, sinó que l’ha compati­bi­lit­zat amb la docència universitària i amb la participació en consells d’ad­mi­nistració d’algunes empreses del nostre país.

La seva aportació al món de les relacions laborals va partir d’un senti­ment forjat durant els seus anys de direcció tant als Transports de Barce­lo­na, com posteriorment a Renfe: “El més important a l’hora de dirigir una organització és que els seus treballadors se sentin integrats, a gust i motivats. En aquest sentit, vaig poder observar com perso­nes totalment arraconades per determinades circumstàncies i que no havien estat considerades fins aleshores com a vàlides, esdeve­nien professionals eficients i motivats en ser traslladats a tasques que s’adeien més amb el seu perfil laboral i amb el seu tarannà. A­ques­­­ta és la funció que un bon departament de recursos humans ha de portar a terme; actualment, la seva gestió ha de partir de la fle­xi­bi­litat i de l’anàlisi del vessant més íntim, que exami­ni els com­por­taments, actituds i aptituds dels empleats en el mo­ment d’assignar-los una àrea d’actuació determinada.” Aquest senti­ment d’iden­tificació amb el projecte i de realització personal és especialment important en el cas de les empreses que pertanyen al sector dels ser­veis: “A part que evidentment és molt més humà que l’ambient de feina sigui en­grescador i que els col·laboradors ho facin motivats i satisfets, és indispensable que els treballadors transmetin el seu en­tu­siasme per la seva activitat als clients, ja que en cas contrari els usuaris percebran aquesta desídia i optaran per emprar els ser­veis d’una altra companyia.” En aquesta motivació juga un paper es­sen­cial el reciclatge permanent i la valoració de l’experiència dels treba­lladors, amb un component tan important com pot ser la formació univer­si­tària: “Els treballadors més joves són mercenaris per definició, per­què no senten cap mena de lligam amb l’empresa, i durant els primers anys de vida laboral es mouen, bàsicament, per interessos econò­mics. Aquesta situació canvia després i s’identifiquen plena­ment amb un projecte. És en aquest moment quan l’empresa els ha de brindar tots els mitjans al seu abast per formar-los, reciclar-los i especialitzar-los, perquè aquestes persones estan totalment moti­va­des i en les mi­llors condicions per donar el màxim de si mateixes cada dia.”

L’anàlisi i la importància de les qüestions anteriors va portar Mercè Sala a la creació d’una fundació que ella mateixa qualifica com a “especial”, en el sentit que és un fòrum on “conflueixen unes 40 organitzacions que es dediquen a la prestació de serveis i que pretenen enriquir-se mútu­a­ment en el camp dels recursos humans mitjançant un intercanvi d’ex­­periències i d’iniciatives.” Per dur a la pràctica aquest objectiu, la fun­dació convoca reunions “cada dos mesos, que es vertebren en­torn d’un tema de màxima actualitat en aquest camp, com ara l’as­sat­jament moral, la seguretat laboral, el centre de valoració, etc. Durant aquests actes hi participen ponents que acostumen a ser els direc­tors de recursos humans d’algunes de les empreses membre; dis­cu­teixen i contrasten experiències. A partir d’aquestes exposicions es re­dacta un detallat resum al qual poden accedir els departa­ments de recursos humans a través de la nostra web. Per al­tra banda, a­questa pàgina també conté notícies nacionals i internaci­o­nals al vol­tant d’aquestes qüestions, així com un espai de gestió del conei­xe­ment (‘qui és qui’), con­sells i ori­en­tacions normatives sobre temes i problemes de màxima actualitat com, per exemple, l’ús del correu electrònic i d’Internet a les empre­ses del present i del futur.”

Aquesta fórmula de reflexió entorn dels problemes existents en l’àmbit dels recursos humans té una sèrie d’avantatges per sobre de la consulta a professionals externs de l’assessorament: “De vegades, existeix una tendència molt marcada a traduir criteris i models nord-americans, que no sempre són aplicables a la nostra societat i idiosincràsia. I, alhora, hem de tenir en compte que les nostres reunions són un con­trast d’impressions a partir de les experiències viscudes per ca­dascun dels departaments, mentre que aquest factor pràctic del dia a dia manca en la tasca dels consultors.”

En aquest sentit, es fa palesa l’evolució que ha viscut l’àrea de recursos humans i la falta d’una formació especialitzada i d’una titulació específi­ca dels professionals que se n’encarreguen: “En un principi, eren per­­so­­­­nes que provenien del camp del dret les qui es van fer càrrec d’a­ques­tes qüestions en una època de tensió i conflictes laborals. Després van ser els economistes i actualment són els psicòlegs. El cert és que no existeix cap titulació específica per assolir aquestes tas­ques, i seria ben necessari que es creés.”

Després d’haver aconseguit reunir els equips de persones que coordinen les relacions laborals i la selecció de personal de més de 50.000 persones a l’Estat espanyol, Mercè Sala es proposa anar encara un pas més enllà: “M’agradaria que les empreses passessin de l’intercanvi exclusiu d’i­de­es al bescanvi de serveis i que arribessin, fins i tot, a la permuta de professionals.” Aquesta innovadora proposta parteix de la següent re­flexió: “Els mercats són dinàmics i estan subjectes a l’intercanvi per definició. Per la seva part, el mercat de treball és molt estàtic i les úni­ques ini­ciatives existents en aquest moment són les empreses de col­lo­cació i les que es dediquen a la caça de talents. Seria positiu que els treballadors poguessin passar d’una empresa a una altra per as­solir, fins i tot, tasques temporals.” I a la reflexió anterior se n’hi pot afegir una altra referent a la necessitat de regular el dret de vaga de determinats col­lec­tius que poden exercir una major força en la societat per les conse­qüències que pot tenir l’aturada de la seva activitat: “És evident que les re­per­cussions són diferents, no tan sols depenent del sector, sinó tam­bé del lloc de treball. La vaga d’un pilot d’avió, d’un conductor de tren o de qualsevol altre mitjà de transport pot exercir una pressió molt més forta que no pas la de les persones que s’encarreguen de l’aten­ció al públic. En aquest sentit, crec que s’haurien de regular els ser­veis mínims que s’han de prestar, perquè aquests treballadors no abusin de la seva situació de poder enfront dels usuaris, ja que això crea un greuge comparatiu respecte dels altres empleats.”