Text del 2002.
“Pretenem divulgar la cultura del món agrari a les ciutats, i promocionar i formar les dones de les zones rurals”
“L’associacionisme del nostre país ha estat un dels trets identificatius més admirats per les altres regions de l’Estat espanyol. Pertànyer a una associació significa defensar els drets propis i aliens i disposar d’una informació que, en un altre context, seria difícilment assolible. En l’àmbit agropecuari, fan la tramitació dels ajuts de la PAC i d’altres fons estructurals.” Les paraules anteriors resumeixen l’opinió de Rosa Pruna –ramadera i presidenta de l’Associació Agrària de Joves Agricultors i de l’Associació Femenina del Medi Rural i destacada representant del sector agrícola i ramader català a Brussel·les– sobre la importància de l’associacionisme en la idiosincràsia catalana.
La seva trajectòria europea començà l’any 1986, quan l’Estat espanyol passà a formar part de la Unió Europea: “Com a membre de l’Associació Agrària de Joves Agricultors, vaig ser nomenada des de Madrid delegada de la Comissió Femenina del COPA, el Comitè d’Organització de les Professions Agràries, un òrgan consultiu entre la Comissió i el Parlament i que funciona de la següent manera: un cop la Comissió aprova una directiva relacionada amb l’àmbit agropecuari, s’adreça al COPA, que proposa les esmenes i alternatives que considera escaients. Després, és el torn del Parlament i, finalment, és la Comissió Europea la que té la darrera paraula sobre l’acceptació o rebuig de la proposta. Per ser membre del COPA és imprescindible desenvolupar l’activitat professional dins de la nostra branca i estar integrat en una organització agrària, ja que són aquestes entitats les que paguen una important quota per formar-ne part. Aquesta tasca comportava freqüents viatges a Brussel·les i feia que la meva activitat professional fos bastant incompatible amb les meves responsabilitats familiars, però vaig adonar-me de la importància de ser-hi i participar-hi activament. Era a la seu de la Unió Europea on podíem trobar idees noves i afavorir un intercanvi.”
Rosa Pruna reconeix que “vaig sentir una mica de complex d’inferioritat en un primer moment, ja que la cobertura social d’altres països com França, Holanda, Dinamarca, Itàlia o Alemanya era molt més àmplia, doncs les agricultores disposaven de diferents prestacions, com un descans per maternitat retribuït i amb dret a ser substituïdes durant aquest termini, vacances, etc.”
Val a dir que, durant aquests anys, s’ha avançat molt en aquest sentit. S’ha aconseguit que les dones puguin tenir la jubilació anticipada als 55 anys, exactament igual que els homes, i que puguin afiliar-se al sistema de la Seguretat Social, quan abans en alguns països només era possible en cas que fos la propietària de l’explotació. També s’ha obtingut una igualtat d’accés als fons estructurals, “que són fonamentals per dos motius: d’una banda, per poder fer realitat la construcció de llars d’infants i residències geriàtriques i fer compatible la família amb el treball i, de l´altra, per reconvertir les masies en explotacions d’agroturisme per transformar els productes des de la finca d’elaboració, ja que aquesta és la perspectiva de mercat de futur.”
El cert és que aquests drets laborals encara no han estat obtinguts pels pagesos espanyols: “La nostra situació aleshores és la que tenen ara als països de l’est d’Europa.” Girant la vista enrere, el balanç de l’entrada a la Unió Europea és positiu, però paradoxal: “Hem guanyat qualitat de vida, prestacions i serveis socials, però també s’han reduït de manera considerable els nostres beneficis en sectors concrets com la carn vacuna, els cereals i la fruita.”
A títol personal, el bagatge europeu de Rosa Pruna ha estat molt destacat. L’any 1997 va ser nomenada presidenta de les Agricultores d’Europa, experta en agricultura, en la V i VI Direcció General. Ha presidit fins a l’any 2002 la Comissió de les Agricultores del COPA. El balanç de la seva intensa labor a la capital europea ha quedat reflectit en el llibre Vivències i experiències de 73 catalans al cor d’Europa, “que recull l’experiència de 72 companys i jo, quan ens desplacem freqüentment a Brussel·les per participar en la presa de decisions de la política agrària de la Unió.”
Les activitats de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) se centren a informar i formar els integrants sobre aspectes que siguin del seu interès, i per això s’organitzen cursos d’informàtica, Internet, fiscalitat, seguretat en el treball, manipulació alimentària, etc., que poden ser adaptats als condicionaments actuals per pagesos de qualsevol generació: “Un dels grans mèrits de Catalunya és haver aconseguit fer atractiva la continuació de les explotacions per al jovent gràcies al fet que les nostres finques acostumen a ser familiars i tenen una estructura empresarial força definida. A més, es va apostar encertadament per la transformació i comercialització del producte generat a la finca.”
Les iniciatives d’ASAJA són paral·leles i complementàries a les de l’Associació Femenina del Medi Rural (AMFAR); l’única diferència és que la segona intenta promoure i ajudar les dones de l’àmbit rural, tradicionalment oblidades en la lluita per la igualtat de sexes durant el segle xx: “El nostre objectiu és doble: divulgar la cultura del món agrari a les ciutats i a la inversa, i promocionar i formar les dones de les zones rurals” perquè puguin esdevenir independents. Entre les mesures que han adoptat, destaquen les jornades de portes obertes per als escolars de l’ESO per conèixer les explotacions, l’alimentació i la vida en una granja, i la potenciació de l’agroturisme i de les activitats econòmiques tradicionals mitjançant la formació de dones perquè puguin dedicar-s’hi professionalment. Aquest aprenentatge inclou la cuina autòctona, la restauració de mobles, la confecció d’ornaments florals i el coneixement de monuments i indrets d’interès turístic per als visitants. “Vam potenciar l’agroturisme perquè, a més d’una font d’ingressos i de conservació del nostre patrimoni rural, permet transmetre la riquesa històrica i cultural de la comarca a visitants d’arreu del món.” I no s’han equivocat: actualment, és una de les fonts d’ingressos més destacades de les comarques rurals de Catalunya i un exemple d’adaptació a les noves necessitats socials.
