Text del 2002.
“El temps ha demostrat que l’ús del vidre resulta més rendible que no pas la utilització d’altres components, com ara el plàstic”
L’Asociación Gremial Provincial de Manufactura de Vidrio al Soplete y Afines, la qual ha estat membre fundador de la Confederación del Vidrio y la Cerámica, va ser creada per tal d’esdevenir “d’una banda, una arma de defensa contra les agressions i les pressions externes i, de l’altra, un instrument de què poguessin disposar les empreses per donar-se suport mutu i salvaguardar els interessos comuns de tots els membres del sector.”
Malauradament, aquest objectiu no sempre és prou valorat per les diferents empreses de la branca del vidre, tot i que l’Associació gaudeix d’un 25% d’afiliació entre les empreses d’aquest sector industrial: “Per desgràcia, a vegades l’associacionisme és vist més com un cost que no pas com un benefici. El cert, però, és que la història catalana n’és farcida, d’exemples, que arrenquen des dels mateixos gremis medievals, que han deixat la seva empremta en el nom de molts carrers de Barcelona i altres ciutats. Aquesta mena d’agrupament professional permetia la defensa dels interessos comuns del sector i evidenciava un esperit solidari i una capacitat de cooperació que cal recuperar.”
Encara que aquesta institució es va constituir l’any 1977, les seves arrels les trobem als primers anys de la postguerra: “L’Associació, primerament, es va constituir com un sindicat vertical l’any 1944 –el qual, al seu torn, partia d’una rica tradició anterior– de la mà d’Alfons Roiget, que n’és el president honorífic.”
Actualment la seva missió és “preparar estratègies en funció de les perspectives de futur del sector”, segons explica el seu president, Josep Puig, “a més d’oferir els seus coneixements per tal d’assessorar els associats en matèria fiscal, legal i de subvencions, especialment les relacionades amb l’exportació de productes i els programes de formació ocupacional. Cal tenir en compte que som una associació petita i que, per tant, estem fent un considerable esforç per engegar i coordinar el gran nombre d’activitats que donen suport als nostres afiliats. En aquest sentit, prioritàriament –i de fet és un dels nostres objectius de futur–, cal incrementar el nombre d’associats mitjançant propostes participatives, no tant en quantitat, sinó més aviat en volum de producció de determinades empreses.” La incorporació d’aquests socis permetria “que la nostra representativitat augmentés.”
La matèria primera que les empreses del sector fan servir no ha estat mai produïda a Catalunya: “Sempre s’ha importat vidre en tub, perquè els grans manufacturadors d’aquest material han estat tradicionalment els forns d’Europa i els Estats Units. Actualment es fa servir el tub de vidre borosilicat, conegut com a tub de vidre, perquè té l’avantatge de no deformar-se fins que no s’hi apliquen elevades temperatures. El fet de ser difícilment alterable ha determinat que continuï sent imprescindible en la investigació i en les indústries. El temps també ha demostrat que l’ús del vidre resulta més rendible econòmicament que no pas la utilització d’altres components, com ara el plàstic.”
Malgrat les paraules anteriors, però, és un fet que “la producció mundial es va reduint anualment en un 3%, si bé és cert que aquesta quantitat depèn de les circumstàncies pròpies de cada país.” Parlant de forma estricta, la tècnica del vidre bufat a partir del tub de vidre s’utilitza per a la fabricació “d’instruments de precisió d’ús químic i farmacèutic, que són demanats pels centres d’investigació, els hospitals i les indústries, i per a la confecció d’articles de regal.” Per afegitó, també hi podríem incloure l’apartat de les ampolletes fabricades amb tub de vidre, mitjançant el qual “es produeixen diferents tipus de recipients i flascons per a la indústria farmacèutica, perfumera, etc.”
La reducció en la demanda dels articles fabricats pels membres de l’Associació és la conseqüència “no només dels nous materials, sinó també del fet que el vidre va perdent protagonisme en els treballs d’investigació i analítics del laboratori, a causa de la presència creixent d’equips elèctrics i/o electrònics i de la introducció de noves tecnologies incorporades a processos amb les quals es fa difícil de competir. Un cas clar el tenim amb els termòmetres. Quant al mercat casolà, aquest es decanta majoritàriament pels estris digitals.”
Aquest canvi de tendències obligarà les empreses a dissenyar plans alternatius que els permetin continuar amb les seves activitats. Molt probablement, el pes del sector del vidre continuarà sent gran quant a l’elaboració d’utensilis de laboratori, en especial material volumètric, com ara provetes, buretes i altres aparells complexos, que difícilment podran ser confeccionats amb altres materials.
El fet és que encara en l’actualitat s’han de fer servir mètodes artesanals per a la confecció d’estris elaborats amb la tècnica del vidre bufat. Això no significa, però, que les noves tecnologies no tinguin un paper essencial en el procés de fabricació: “La fabricació d’ampolletes ha pogut ser estandarditzada i, en bona part, informatitzada. La precisió i la complexitat dels aparells necessaris per a la fabricació dels estris de laboratori en fan difícil la mecanització, ja que aquests han de fer-se manualment. Tot i així, hi ha una sèrie de tasques paral·leles que requereixen l’ús d’eines informàtiques i tecnològiques.”
Aquest últim fet explica que, en el cas de la preparació de recipients, la mà d’obra s’hagi reduït de manera considerable en els darrers anys, mentre que la que s’encarrega de la fabricació a partir de la tècnica del bufat és encara “altament especialitzada i imprescindible en el procés.” Com que les perspectives del sector passen molt possiblement per la reconversió, no és estrany que les professions relacionades amb la tècnica del bufat suscitin un interès més aviat minso entre les generacions més joves. El jovent sent avui dia una mena de rebuig envers els oficis relacionats amb tècniques artesanes i s’inclinen més aviat per les professions relacionades amb qüestions tecnològiques i econòmiques.
Les paraules anteriors no haurien de conduir-nos en cap cas al pessimisme, perquè la transformació i adequació del sector a les noves necessitats són més que viables.
