Texto del 2002
La universitat transmet coneixement a l’individu i després aquest el revertirà sobre la societat
La Fundació Bosch i Gimpera actua en el camp de la gestió del coneixement. L’objectiu és que el coneixement amagat en els departaments i centres universitaris surti a l’exterior i arribi a la societat. La Fundació va néixer a recer de la Universitat de Barcelona (UB) i forma part del Grup Universitat de Barcelona. Va crear-se el 1983 com a resultat d’una inquietud derivada del col·lectiu de professors universitaris. La reforma de la llei d’universitats va afavorir aquest projecte i va incentivar la seva posada en funcionament.
Anna Ros Gutiérrez és la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera. Es tracta d’una professional que pretén transmetre els seus coneixements i la seva experiència a la Fundació per continuar la línia de col·laboració amb la societat d’acord amb les directrius que emanen de la Universitat. “L’actual rector i president de la Fundació, Joan Tugores, vol donar una nova orientació vinculada als canvis originats a l’entorn social. Des de la Fundació hem de disposar de maquinària que identifiqui quines són les necessitats de la societat mercantil i individual per tal que el professorat de la universitat pugui seguir produint tenint en compte el destinatari final.”
Aquesta idea de posar en contacte el professorat amb la societat en general fa referència a una voluntat expressa de transferir coneixements i tecnologia des dels centres formatius. Per realitzar-ho s’han determinat dues línies de treball, per una banda la formació continuada i per l’altra la transferència de tecnologia. “Parlem de formació continuada vinculant-la a aquell estudiant que ha acabat el 1r i 2n cicle a la universitat a qui oferim l’oportunitat d’acompanyar-lo durant la seva vida professional posant al seu abast altres possibilitats de formació. La universitat transmet coneixement a l’individu i després aquest el revertirà sobre la societat. Cal que el professorat que ha adquirit una expertesa, un coneixement profund, no es quedi dins de la universitat sinó que vagi més enllà i pugui introduir-se en àmbits vitals per al futur d’un país com ara el seu teixit empresarial”, expressa Anna Ros. El que està clar és que “fins fa uns anys hi havia un infrautilizació dels recursos de la universitat perquè no es coneixia el canal a través del qual fos possible que el coneixement concret pogués aplicar-se a l’empresa en benefici propi.”
En aquest sentit, la Fundació Bosch i Gimpera ha realitzat un tasca d’apropament cap al sector empresarial posant en contacte el professor amb l’empresari. Així ens ho explica Anna Ros: “S’han canalitzat molts conceptes que ja existien entre professorat i empresa. Hi ha un aspecte bàsic, la confiança entre persones, és a dir, entre l’expertesa del professor i les necessitats de l’empresa. Un dels reptes més importants de la fundació en aquest moment és potenciar la confiança de manera que la societat, que encara no coneix prou bé el potencial de la universitat, reconegui els seus valors; que la universitat aprengui més sobre el món empresarial…, aquest apropament acabarà generant un clima de confiança que, al seu torn, permetrà crear canals més adequats per a treballar.” I afegeix: “Imaginem una empresa qualsevol. La fundació posa en contacte professionals del centre amb l’alta direcció de l’empresa, es tracta que professors i alts directius entrin en comunicació, es coneguin i, a partir d’aquí, es detectin necessitats formatives que portin a establir convenis de col·laboració en l’àmbit de l’estructura productiva de l’empresa. Es poden detectar àrees de millora, necessitats de formació…, i es resolen. També els introduïm en el camp de la recerca, de la transferència de tecnologia, de la innovació…”
Pel que fa referència a la formació continuada “la Fundació Bosch i Gimpera disposa d’equips multidisciplinars formats per professors que imparteixen classes a la UB o bé que hi dirigeixen departaments, però també professors o professionals del món empresarial, experts que vénen de la societat del coneixement. Considerem que es pot ser alumne en qualsevol moment per dur a terme un curs puntual, un màster, qualsevol acció de reciclatge i de formació continuada, que són molt importants a la societat actual per evitar caure en l’obsolescència. El ritme de canvi social és accelerat i s’està percebent que s’ha de fugir de la idea de donar coneixement i ensenyar a la gent quins són els sistemes per trobar les fonts de coneixement i de sabiduria”, comenta Anna Ros, afegint que “cada professor està indicat per cobrir una necessitat diferent. La riquesa de la Universitat de Barcelona és la seva diversitat, la seva multidisciplinarietat. Arribem gairebé a totes les parcel·les del coneixement. N’hi ha que són adequats per expressar conceptes generalistes, d’altres que són més especialistes, altres tenen més capacitat per entendre el llenguatge empresarial, n’hi ha que sols treballen en el marc de la recerca… Es tracta de disposar d’un ventall ampli de professorat per donar resposta a les necessitats socials en cada moment. Per això, un dels nostres reptes és saber detectar el professor més adient per cada format i disciplina de formació. La nostra oportunitat consistiria en ser capaços de tenir una bona base de dades i un bon sistema de gestió de la informació capaç d’identificar la millor expertesa, habilitats i capacitats adaptades a cada cas concret.”
En aquest camí de la Fundació per identificar el coneixement que la societat necessita i d’establir procesos efectius per tal que aquest els arribi, s’han fet avenços importants, com posa de manifest: “Aquell professor que està en un laboratori donant vida a un producte que ha inventat. Si el coneixement tàcit no s’explicita d’alguna manera, no podrà arribar a l’àmbit de la societat. Aquesta és la idea, que el projecte passi del núvol al paper i s’acabi reproduint. Sabem que hi ha persones que tenen capacitat d’enginy, de manera que des de la Fundació les introduïm dintre de l’engranatge de l’empresa perquè aquesta pugui incorporar allò que genera.” És més: “Pels grups de recerca realitzem una funció complementària que implica aportar la gestió empresarial que els falta perquè un producte que han desenvolupat al laboratori arribi a la societat. Cal ajudar els investigadors a comercialitzar el seu producte.”
La Fundació actua en virtut de les àrees de coneixement de la universitat, abastant-les gairebé totes. “Treballem per a totes les ciències de la UB perquè totes poden generar un projecte aplicable a la realitat social.” Alguns dels projectes de la Fundació Bosch i Gimpera arriben a concentrar un nivell tant alt d’autonomia i viabilitat que es poden arribar a convertir en una empresa. “És el màxim exponent del que podem aportar al conjunt de la societat.” Projectes pensats per beneficiar la societat, per no perdre el tren del futur i procurar una qualitat de vida millor a la població.
