Text del 2002.
“El nostre principal objectiu és el fomentde la protecció i conservació del medi ambient”
“La gran preocupació de la Fundació Agbar és la recerca i el desenvolupament en el món mediambiental”, asseguren Jordi Molina i Ferran Porta, els dos catalans que estan al capdavant d’aquesta entitat. El primer, enginyer tècnic i màster en Economia social i direcció d’entitats sense ànim de lucre, n’és el director; mentre que el segon, enginyer industrial, ocupa el càrrec de gerent general, que “equival a l’enllaç entre el Patronat, constituït per l’alta direcció de la Societat General d’Aigües de Barcelona (AGBAR) i la Fundació. D’altra banda, sóc el director de coordinació mediambiental i institucional d’Aigües de Barcelona.”
“El nostre principal objectiu és la protecció i conservació del medi ambient”, afirmen, i aquesta voluntat no és nova: “Aigües de Barcelona ha apostat des de sempre per aquesta fita.” En un principi, van ser les circumstàncies les que van obligar la coneguda firma catalana a adoptar aquesta postura: “Gairebé la meitat de l’aigua que fem arribar a les llars de Barcelona prové del riu Llobregat, un dels més contaminats de l’Estat espanyol. Per garantir-ne la qualitat sanitària, doncs, hem de sotmetre l’aigua a sofisticats tractaments de potabilització.”
Per a Ferran Porta només hi ha una manera de frenar la reiterada violació del riu: “És important que ens adonem que els rius són una font de vida i producció, i respectem l’entorn natural. El principal problema en la gestió integral de l’aigua a la Mediterrània és la manca de disponibilitat de recursos hídrics. D’aquí que, al llarg de l’any 2000, col·laboréssim en un estudi internacional sobre economia de l’aigua domiciliària a la conca mediterrània, en què vam dedicar una especial atenció a la percepció dels usuaris sobre el consum diari d’aigua. Al gener de 2000 es va celebrar a Cornellà un seminari sobre la reutilització de l’aigua a la Mediterrània, convocat per l’Institut Mediterrani de l’Aigua, l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient de Barcelona i la Universitat de Barcelona”, destaquen.
El finançament d’aquestes jornades va anar a càrrec de la Fundació, i “al llarg d’aquests dos dies vam estudiar el desenvolupament d’un marc legal pel que fa a la reutilització de l’aigua residual.”Jordi Molina subratlla el fet que “aquesta aigua depurada pot ésser reutilitzada.”
Afortunadament, els nostres protagonistes no estan sols en la seva lluita. Són moltes les entitats amb què col·labora la Fundació Agbar, entre les quals hi ha la Universitat: “Fa deu anys no hi havia experts en medi ambient. Els primers màsters en gestió mediambiental organitzats a Catalunya van ser patrocinats per Aigües de Barcelona i posteriorment per la Fundació. L’any passat vam organitzar un concurs de tesis doctorals que tractessin sobre el medi ambient.” Per si tot això fos poc, la Fundació Agbar té l’orgull d’haver patrocinat, “des dels seus inicis, l’Escola Universitària Politècnica de Medi Ambient de Mollet del Vallès.”
La Fundació Agbar tampoc no s’oblida dels més petits. Segons Jordi Molina, la inquietud ecologista passa per l’educació dels nens: “Ells són la garantia d’un futur millor.” No són poques les iniciatives endegades en aquest sentit: “La Fundació, juntament amb la Generalitat, col·labora en l’organització del Dia Mundial de l’Aigua.” Aquesta celebració, que segueix les directrius de l’Assemblea General de les Nacions Unides, consisteix en “tot un seguit d’actes lúdics i tallers, adreçats eminentment als infants” on l’aigua és la protagonista. “Aquest esdeveniment ha gaudit d’una ressonància considerable. En la darrera edició vam comptar amb l’assistència de 20.000 nens”, ens revelen.
Juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Agbar està treballant en “l’Agenda 21 Escolar, vinculada a la coneguda Agenda 21 Local. D’altra banda, organitzem regularment seminaris sobre protecció del medi ambient en diversos centres docents. A més, amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Conselleria d’Ensenyament, hem preparat unes fitxes didàctiques adreçades als escolars, que contenen dades sobre tot allò relacionat amb el riu, des d’un punt de vista mediambiental.”
Les seves activitats estan adreçades “a tota mena de professionals i estudiants, tant espanyols com estrangers. El medi ambient té múltiples vessants: el tècnic, l’econòmic, el legal…” Per al gerent de l’entitat, “som una eina de coordinació de l’activitat mediambiental desenvolupada per les més de 200 empreses del Grup Agbar. Nosaltres impulsem tots els projectes d’investigació. D’altra banda, a més de les vuit persones que treballen regularment amb nosaltres, n’hi ha 30 més que estan assignades a projectes concrets.”
Tres anys després de la constitució de la Fundació Agbar, el balanç és extremadament positiu: “El Patronat ens ha facilitat molts recursos i el nostre pressupost ha crescut notablement.” En xifres, “el 70% del pressupost el dediquem a la recerca, i el 20% a activitats socioculturals i al mecenatge.” Ferran Porta subratlla que “també apliquem un 5% dels nostres recursos a la gestió del coneixement. Ja disposem d’una base documental informatitzada sobre la tecnologia relacionada amb l’aigua. El 5% restant el destinem a les despeses derivades de tot el que és la infraestructura de la Fundació.”
La seva presència en la societat catalana, a més, és notable. Ferran Porta i Jordi Molina es mostren molt satisfets de “la confiança” que els demostren les institucions. Tanmateix, el director de l’entitat reconeix que “la nostra assignatura pendent consisteix a donar-nos a conèixer. Cal que arribem a tota la societat, no només al món universitari.”
Amb aquest objectiu, la Fundació té en construcció un ampli Museu de l’Aigua que serà “obert a tothom.” I difícilment haurien pogut trobar un entorn més privilegiat per ubicar-hi aquesta exposició: “Hem rehabilitat els edificis modernistes, situats a Cornellà del Llobregat, des d’on a principis del segle XX es gestionava la distribució de l’aigua per a tot Barcelona.” Les obres d’aquest espai finalitzaran l’any 2003.
“Pretenem que la societat conegui la història i la hidrogeografia de la capital catalana i també del seu entorn, i l’evolució de l’abastament d’aigua des de l’època dels romans, passant per l’Edat Mitjana, l’era preindustrial i la industrial, fins a l’actualitat”, resumeixen. No podem oblidar que darrere les qüestions ecològiques hi ha tot un marc legal que cal tenir sempre present. Per sort, cada cop “es legisla més” sobre aquests afers. Ferran Porta subratlla que: “Recentment ha aparegut la directiva marc de l’aigua amb el propòsit que, d’aquí a uns anys, totes les aigües, tant superficials com subterrànies, tinguin una qualitat química i biològica adient.” Sortosament, la Fundació Agbar és molt a prop dels catalans per recordar-nos la necessitat de tenir cura de tot el que ens regala la natura.
