ISIDRE FEIXAS AULET
Roda de Ter (Barcelona)
1957
RAFEL FEIXAS AULET
Roda de Ter (Barcelona)
1951
Directors generals del Grup Feixas Aulet
01-10-2022
La voluntat de servei defineix aquesta empresa familiar de quarta generació, la tradició ferrera de la qual va desembocar en noves activitats, amb el subministrament de combustible per a vehicles com a bandera principal. L’evolució dels temps i la contínua adaptació de la companyia han empès els seus responsables a buscar alternatives per tal de continuar oferint un servei òptim als seus clients. Per aquesta raó, es troba a l’agenda d’aquests empresaris inquiets la creació d’un parc fotovoltaic, que respon a una aposta de futur, marcat per una transició energètica que vetlli pel medi ambient.
Construíem cabanes apilant pneumàtics vells i ensostrant-les amb fustes
La nostra infància està intrínsecament vinculada al negoci familiar, ja que el nostre habitatge estava situat just sobre el taller del nostre pare, a Roda de Ter (Barcelona), al costat del garatge on, ja el 1931, el nostre avi patern, Rafel, havia habilitat un sortidor de gasolina, a la carretera de Vic a Olot, al mateix centre de la població. El tràfec de camions que hi anaven a proveir era constant, en una època en què les estacions de servei no abundaven com ara. Els pares ens van educar en la cultura de l’esforç mitjançant l’exemple, ja que eren uns treballadors incansables. Mentre ell, Joan Feixas, esmolava punxons o cisells, ella, Maria Aulet, assumia el subministrament del combustible. Recordem aquesta etapa amb molt d’afecte, quan ens les enginyàvem per construir socorregudes cabanes a la part posterior del taller, tot apilant pneumàtics vells que després ensostràvem amb fustes de palets.
Admirable testimoniatge vital dels nostres pares
Quan al capdavant d’una família hi ha el suport d’una dona comprensiva i intel·ligent, tot funciona. El nostre pare Joan era el primer a reconèixer-ho. Ell, una persona molt íntegra, coherent i dedicada a la seva esposa i als seus cinc fills, sempre va posar en valor la contribució de la seva muller a la perfecta harmonia entre la feina i la llar. Certament, la nostra mare Maria fou un autèntic àngel tota la vida, encara que és la influència combinada de tots dos la que va resultar decisiva en el nostre creixement personal. El testimoniatge vital d’ambdós és admirable, especialment si tenim en compte que van compaginar unes activitats professionals que reclamaven una alta dedicació amb la criança d’un quintet de fills que, de manera regular, vam anar aterrant a Roda cada dos anys. Després de la primogènita, Maria Dolors, la llar es va completar amb l’arribada de la resta: Rafel, Quimeta, Isidre i, finalment, Francesc.
Si el nostre pare hagués anat a files, avui no seriem aquí
La Guerra Civil apareixia sovint a les converses domèstiques, ja que aquest conflicte bèl·lic marcà la vida del nostre pare. Ell comptava divuit anys en esclatar la contesa i fou reclamat a files. Tot i això, atesa la precària salut del nostre avi, decidí desertar i amagar-se a casa del senyor Joaquim Carbonés, un mestre d’escola de La Farga de Bebié, bon amic de la família. Transcorregut un any, i quan es presagiava que l’exèrcit republicà sucumbiria davant dels insurgents, va considerar prudent traslladar-se a casa. Patia per la sort de l’avi, persona de conviccions cristianes sòlides i adscrit a la Lliga Regionalista. Al celler, el pare començà a excavar un forat per amagar-se al seu mateix domicili. Mentre l’avi mantenia en funcionament la maquinària de la ferreria, ell anava obrint un forat a aquesta estança, fins a aconseguir que en aquest espai es poguessin amagar tant ell com l’avi i un parell de cosins. A aquests membres de la família va caldre afegir-los sis refugiats procedents d’Andalusia i que van acollir a casa, ja que les nombroses persones que arribaven a Catalunya fugint de la guerra es repartien de manera solidària a les llars on hi havia desertors. Sempre hem cregut que, si el nostre pare s’hagués sumat a files, possiblement avui no estaríem aquí, ja que les probabilitats d’haver caigut en combat formant part de la «Quinta del biberó» eren molt elevades.
El tarannà emprenedor del pare el portà a detectar l’oportunitat associada al dièsel
El pare va donar continuïtat a la professió que tradicionalment havien cultivat els nostres avantpassats: la de ferrer. Molt culte i inquiet, era un àvid lector, a més d’un futbolista excel·lent, fins a l’extrem que va estar a punt de fitxar pel Barça. Tanmateix, l’empresa familiar fou la seva gran contribució a la societat; prova d’aquest tarannà emprenedor és que, a la seva activitat principal, li havia afegit un taller mecànic, on feia servir dos operaris i un aprenent, dedicats a la reparació de tota mena de vehicles, a més de a la venda de motos Guzzi. A la ferreria disposava d’un torn, que li permetia fabricar peces, compondre rodes de carro o esmolar eines per als pagesos. Aquesta visió empresarial li va permetre detectar, el 1962, una interessant oportunitat al voltant dels motors dièsel. Fins aleshores, i des dels tretze anys, havia gestionat un sortidor inaugurat el 1931. En aquell moment va convenir que la proliferació de camions que funcionaven amb gasoil reclamava dotar-se d’aquest combustible, que es perfilava com el de més consum per al transport de mercaderies. Va ser així com va obrir una estació de servei en què, a més de proveir gasolina, satisfeia la demanda dels vehicles dièsel. Tot i així, va continuar mantenint l’activitat que definia la saga dels Feixas, forjant el ferro sobre l’enclusa amb l’ajuda de la farga i refredant posteriorment i lentament el metall, a fi d’aconseguir temperar-lo, i d’aquesta manera, dotar-lo de les propietats adequades per obtenir-ne un rendiment òptim.
Isidre: Dormíem a la benzinera per poder oferir servei dia i nit
Val a dir que la benzinera no tancava mai. Dia i nit es mantenia a disposició d’automobilistes i camioners que volien proveir-se de gasolina, ja que en aquells anys resultava més freqüent que ara la circulació nocturna dels camions. Això va portar el nostre pare a habilitar un llit plegable a l’oficina, on feia una becaina quan ningú no el reclamava per omplir el dipòsit. Posteriorment, tant Rafel com jo ocupàrem aquest plegadís, i invertírem moltes nits a l’estació per tal de poder oferir un servei permanent.
Rafel: Implicat en el negoci familiar des dels deu anys
En una època en què només una elit es podia permetre estudis superiors i l’organització familiar estava estructurada a l’entorn de la feina, la meva germana Maria Dolors i jo no vam poder anar a la universitat. Ja des de ben joves, als deu anys, prestàvem suport a les diferents facetes del negoci: proveïment de gasolina, greixatge de camions, rentat de vehicles, reparació de pneumàtics, tasques administratives puntuals… Això no treu que la resta de germans també van fer sacrificis pel bé de l’entitat; per exemple, l’Isidre i la Quimeta cursaren el Batxillerat nocturn per poder atendre l’estació de servei. En realitat, pocs capricis podíem permetre’ns; a tot estirar, els diumenges anàvem al cinema, quan el nostre pare, un exemple d’esforç continuat, venia a rellevar-nos a la benzinera. Ell treballava dia i nit, de dilluns a diumenge, descansant a les tardes.
Sumem una quarantena de llocs de treball directes i unes desenes d’indirectes
A banda de ser famosa per tractar-se del bressol del gran poeta Miquel Martí i Pol, Roda de Ter destacà per la seva intensa activitat tèxtil; una indústria, a la riba del riu Ter, amb firmes rellevants com Can Grau, la Cooperativa, Puigneró, Can Portabella… Però tot aquell imperi es va anar diluint i Roda de Ter s’ha convertit actualment en una localitat on l’Ajuntament és el primer ocupador del municipi, just davant de Feixas Aulet. Sumem una quarantena de llocs de treball directes, als quals caldria afegir unes quantes desenes d’indirectes, i comptem amb més de 3.000 clients. El nostre grup està format per quatre empreses: Feixas Aulet, S.A., dedicada al subministrament de carburant; Feixas Aulet Distribució, S.A., distribuïdora de gasoil a domicili; Flash-car Ibèrica, S.A., especialitzada en el rentat de vehicles, i una societat patrimonial, Probac 45, S.L.
Isidre: Vaig passar de desmuntar una roda de tractor a matricular-me a Economia i Empresa
Mentre que la formació de Rafel va anar a càrrec dels capellans de Roda de Ter i del senyor Joaquim Carbonés, en règim de seminternat de dos anys a la casa que posseïa a La Farga de Bebié l’amic del nostre pare, jo vaig tenir la sort de poder estudiar a La Salle de Manlleu fins a quart de Batxillerat, i posteriorment, continuar la meva trajectòria acadèmica en modalitat de nocturn a l’institut Callís de Vic, fins a completar el COU. Un cop superada la selectivitat, encara que la meva intenció no era cursar carrera, un professor em feu reconsiderar la meva decisió. Recordo que estava desmuntant una roda de tractor al nou taller que havíem obert, i que havia vingut a reemplaçar l’anterior, quan va comparèixer el docent i em va convèncer perquè em matriculés a Economia i Empresa. Després de l’etapa estudiantil, el negoci familiar protagonitzà una gran expansió, iniciada amb la inauguració de la tercera de les nostres benzineres, ubicada a Vic i que, a diferència de l’anterior gasolinera que havíem obert a Cantonigròs, gaudí de certa envergadura.
Pioners en la introducció de màquines d’autorentat de vehicles a l’Estat
Coincidint amb l’obertura de la benzinera de Vic, el 1980, un amic ens comentà que havia vist a Marsella una màquina de rentat automàtica, que funcionava amb una fitxa. Interessats a desenvolupar-nos en un negoci que coneixíem i on teníem possibilitats de competir i expandir-nos, vam viatjar a la ciutat francesa. Ens va convèncer aquest sistema, que feia servir aigua calenta, un detergent especial i un producte descalcificador que evitava haver de fregar personalment el vehicle. Vam optar per portar-nos una primera unitat, i es convertí ben aviat en una nova línia de negoci, perquè ens van oferir la representació per a Espanya de les màquines, que importàvem i instal·làvem a Catalunya, Navarra i altres parts de l’Estat amb la firma Flash-car, i que van gaudir d’un èxit enorme. Al caràcter pioner en el desplegament d’aquesta maquinària al nostre país, hi afegírem un salt qualitatiu una dècada després, quan vam decidir fabricar els nostres propis models. La moneda francesa s’havia revalorat considerablement i la comercialització se’n ressentia, la qual cosa ens portà a apostar per l’adquisició dels components per a la producció pròpia. Quan més endavant van començar a sorgir competidors, optàrem per abandonar la faceta comercial i concentrar-nos a atendre els nostres negocis.
És un orgull que qualifiquin la nostra empresa d’exemplar
Fou quan vam iniciar la nostra faceta productiva que vam convèncer el nostre pare per constituir la societat anònima. Érem cinc germans i tres benzineres, un fet que reclamava traçar unes línies per evitar possibles conflictes que, malgrat tot, mai no van amenaçar d’aflorar; perquè, sobretot, en la nostra relació, tant familiar com empresarial, ha primat el respecte i l’amor que ens professem mútuament. Tot això és fruit dels valors transmesos pels nostres pares, que ens van inculcar un esperit solidari orientat a la feina i a l’objectiu comú. De fet, molta gent qualifica la nostra organització d’exemplar, ja que es tracta d’una empresa familiar de mida considerable, que ha experimentat un creixement notable i exhibeix una magnífica sintonia entre tots els germans, la qual cosa és un orgull. En crear l’S.A., el 1992, les accions van ser distribuïdes equitativament entre els pares i els fills, i cadascun de nosaltres ha assumit a la companyia diferents atribucions: les nostres germanes es responsabilitzen dels assumptes administratius, mentre Francesc gestiona l’empresa de distribució i nosaltres dos pilotem la companyia i donem suport on sigui necessari.
«Val més la xavalla espessa que els durs clars»
Una de les claus del nostre èxit rau en el fet que hem procurat adaptar-nos a l’empresa i no pas que l’empresa s’adapti a nosaltres. Però també en la reinversió dels beneficis —la companyia no ha repartit mai dividends—, de manera que estem a l’avantguarda en noves tecnologies i seguretat, a banda de l’autofinançament, una altra pedra angular de la nostra expansió. Així, més enllà de recolzar-nos en fórmules de rènting o lísing, la companyia ha anat creixent i dimensionant-se orgànicament, en la mesura que ho permetien els seus fons propis, gràcies a una bona capitalització. El nostre pare subratllava que era preferible «la xavalla espessa als durs clars». L’austeritat que ens va inculcar ens resultà de gran utilitat per afrontar situacions difícils, que han constituït una constant a la nostra trajectòria, ja que hem hagut de superar diverses crisis. Educats a la humilitat, hem procurat en tot moment aparcar egoismes i vanitats, conscients que, si l’empresa funciona i creix, les nostres famílies també ho faran. En aquest sentit, hem intentat que cadascú a l’empresa trobés el seu lloc o la seva raó de ser, i que qualsevol que no en gaudís, pogués trobar una alternativa laboral igualment satisfactòria.
El xef Nandu Jubany regentava el restaurant d’una de les nostres estacions
El nostre pare, que va traspassar el 2003, no pogué assistir a la gran expansió de la companyia, que actualment reuneix set estacions de servei —amb supermercats i túnels i boxes de rentat—, sis centres de rentat Flash-car i tres terrenys que allotgen benzineres gestionades per tercers. El salt qualitatiu ha estat important perquè la facturació en aquestes dues dècades s’ha sextuplicat. Tot i així, sí que va ser testimoni, el 2001, de la posada en marxa d’un concepte diferent de benzineres. Les empreses ens demanaven disposar del seu propi dipòsit per al proveïment, cosa que ens va empènyer a desenvolupar Zona Diesel, punts orientats principalment a flotes de camions, el primer dels quals l’aixecàrem a un polígon de Vic, i que suma fins a onze carrils de subministrament. Aquesta inauguració va suposar per a Feixas Aulet convertir-se en un operador d’envergadura com a proveïdor de combustible. Aquesta estació comptava amb un restaurant regentat pel popular xef Nandu Jubany. Sota la denominació de Zona Diesel disposem de quatre estacions: a Coll de Ravell, a Palafolls i a Caldes de Malavella, a les quals cal afegir les tres gasolineres restants, situades a Vic, Roda de Ter i Manlleu.
Manteníem la benzinera de Cantonigròs malgrat ser deficitària pel servei que oferia al seu entorn
L’any 2019 vam decidir tancar l’estació de Cantonigròs, ja que la seva continuïtat reclamava actualitzar-ne les instal·lacions. Les benzineres automatitzades han de complir la mateixa normativa ISO que observem a la resta de centres, però en aquest punt la inversió era inassumible, ja que el Departament d’Indústria de la Generalitat exigia incorporar tancs de doble capa i habilitar un call center per atendre el públic les vint-i-quatre hores del dia. Ens va doldre haver de renunciar a aquesta estació, que manteníem, malgrat ser deficitària, perquè oferia un servei valuós als habitants de la zona. Moltes de les benzineres clausurades ho han estat per la impossibilitat d’implementar les mesures de seguretat, sens dubte necessàries, ja que amortitzar les despeses que tot això comporta reclama l’assoliment d’un elevat nivell de volum de combustible subministrat. D’altra banda, i si bé és cert que la benzina en estat pur s’inflama fàcilment, la seguretat a les estacions és molt elevada; fins i tot comporten menys risc que carregar un vehicle elèctric o de gas.
Fins al 2050 no començarà a ser viable la transició energètica cap a altres maneres d’alimentar els vehicles
El vehicle elèctric encara presenta molts inconvenients. El principal resideix en la seva autonomia, ja que, com a màxim, pots recórrer tres-cents seixanta quilòmetres sense repostar. A aquest fet se li afegeix el temps invertit en la recàrrega. Si fins fa poc el cotxe s’assimilava a llibertat, amb el vehicle elèctric aquesta màgia s’esfuma, ja que depèn de la connexió a la xarxa. Per carregar el cotxe de manera òptima són necessaris, com a mínim, cinquanta kilowatts. Una instal·lació domèstica sol tenir-ne quatre, cosa que reclama una adaptació mínima del limitador a quinze kilowatts, fet que comporta un increment considerable dels conceptes fixos de la factura… i del consum d’electricitat, mai inferior a les vuit hores per a la càrrega completa. Sí que hi ha unes màquines, similars a un transformador, que acceleren el procés de càrrega, tot elevant els 100 kilowatts de potència a tres-cents i aconseguint completar la recàrrega en només deu minuts. Tanmateix, el cotxe elèctric només és a l’abast de persones amb alt poder adquisitiu i aparcament propi on poder connectar-lo. Pensem que hi ha molt pocs punts de recàrrega als carrers de les nostres poblacions, però, en cas d’haver-n’hi en gran quantitat, si el conjunt del parc de vehicles del país es connectés, tampoc hi hauria prou corrent per abastir-los a tots. S’hauria d’haver apostat per vehicles d’una mida més reduïda, com quan a la dècada dels seixanta l’automoció espanyola va optar per turismes assequibles i petits. Els responsables polítics han empès la indústria automobilista a fabricar cotxes elèctrics, i firmes com Ford o Peugeot compatibilitzen ara dues línies de producció: la de vehicles de combustió, que segueix aportant-los beneficis, i la d’elèctrics, deficitària i que es compensa amb la primera. No posem en dubte l’evolució del cotxe elèctric, però creiem que, fins al 2050, no començarà a ser viable la transició energètica, mentre que cohabitaran diferents tipus de motorització, fins que s’assoleixin bateries amb més autonomia; inclús és possible que el futur passi per altres fórmules, com ara vehicles carregats per energia solar, o bé pel motor d’hidrogen, un element universal, ràpid d’obtenir i accessible a través de la mateixa xarxa de subministrament. Tot i això, per a l’electròlisi caldria garantir, també, que l’energia procedeixi de fonts sostenibles. En tot cas, això prova que estem en un territori encara molt nou i pendent de desenvolupar amb eficiència.
Construirem un parc d’energia fotovoltaica
La nostra companyia té vocació per adaptar-se a qualsevol tecnologia i necessitat social. N’és una prova que, des de fa quinze anys, les teulades de les nostres benzineres compten amb plaques fotovoltaiques per contribuir a preservar el medi ambient, un tema que ens preocupa especialment i del qual estem molt conscienciats. Per això fa dos anys vam decidir fer una auditoria amb l’objectiu d’estudiar a quines altres instal·lacions, com els rentadors de cotxes, podíem instal·lar-les. Això ens ha portat a diversificar el negoci, i a més de fer servir l’electricitat generada per a autoconsum, davant de l’escassetat futura de petroli estem estudiant construir un parc d’energia fotovoltaica, amb sengles instal·lacions d’un i tres megawatts. Cada megawatt reclama una inversió d’un milió d’euros, però el projecte, que encara necessitarà un any de maduració, esdevé força interessant perquè aquesta mena d’instal·lacions s’amortitzen en un termini de deu anys, a través de la venda de l’energia sobrant de la companyia i de l’estalvi a la factura gràcies a l’autoconsum. I sobretot tenen una rendibilitat immaterial incalculable de cara a vetllar pel futur del planeta.
Conscients que formem part d’una comunitat, donem suport i col·laborem amb el teixit associatiu i cultural del nostre entorn
Igualment, des de fa anys reutilitzem en un tant per cent molt alt l’aigua del rentatge de vehicles. I vam ser pioners en editar uns eco-consells per ajudar a minimitzar la despesa en el consum de la calefacció domèstica i dels vehicles, així com en donar uns consells per reciclar diversos materials per crear joguets, amb la campanya «Reciclem jugant». De fet, va haver-hi una exposició a la benzinera de Manlleu de maquetes amb finalitats didàctiques, per la qual van passar més de 3.000 escolars de la comarca. Aquest material es va cedir a la Facultat d’Educació de la Universitat Vic. D’altra banda, en un espai habilitat dins la mateixa benzinera, vam exposar durant dos anys seguits, en períodes mensuals, artistes d’art contemporani. Som conscients que formem part d’una comunitat, per això donem suport i col·laborem amb el teixit associatiu i cultural del nostre entorn.
Isidre: Definits per la nostra voluntat de servei
El fet de gaudir de la nostra feina, mantenir una actitud humil i treballadora i haver sabut anteposar l’interès comú de l’empresa familiar a orgulls superflus ha propiciat que ens sentim orgullosos de la nostra tasca i que vegem el futur amb expectatives molt favorables. M’agradaria assenyalar, a més, el tarannà generós i dialogant sempre exhibit pel meu germà Rafel, que, anant més enllà de la seva condició d’hereu, ha exercit un paper aglutinador tant a la família com a la companyia. Sens dubte, tots som molt conscients de la importància de mantenir el llegat dels nostres predecessors, per la qual cosa, quan començàrem a incorporar la nova generació, formada pels nostres fills, establírem un protocol familiar, per evitar problemes en la successió. De tota manera, estem convençuts que, pel respecte i l’amor que ens professem, així com per l’exquisida convivència de què fem gala, no caldrà recórrer estrictament a aquest document, ja que cada membre de la família té interioritzat el objectiu comú que ens uneix empresarialment. La meva filla Laia, que va estudiar ADE i gaudeix de gran capacitat de lideratge, i el meu fill Gil, enginyer topogràfic, han assumit la comptabilitat que tradicionalment controlaven Maria Dolors i Quimeta, i en Guillem, fill de Rafel, va estudiar Econòmiques i també ocupa un lloc directiu assumint el Departament de Compres i Financer, mentre que Laura, una de les filles de Francesc, forma igualment part del nostre equip. La seva germana, Camila, biòloga, i l’Arnau, fill de Quimeta i educador social, no s’han incorporat a Feixas Aulet, tot i que també formen part de la quarta generació de la família. I dic quarta perquè, encara que el fundador de l’entitat fou el nostre pare, cal atribuir a l’avi Rafel els fonaments de l’empresa. Fou ell qui va aixecar la casa amb la ferreria on començà aquesta aventura definida per la voluntat de servei, ja que aquest és l’esperit que ens impulsa diàriament. Aquest tarannà queda il·lustrat amb les fotografies que s’acumulen a la benzinera de Roda de Ter, on el nostre germà Francesc va retratar centenars de persones que representen les diferents generacions a què hem brindat servei al llarg de tant de temps. No en va, podem afirmar que, des del 1957, hem mantingut la nostra activitat ininterrompudament.
Rafel: Amb la seva bona feina i dedicació, tot l’equip fa possible Feixas Aulet
Per acabar, i per això no menys important, volem fer un reconeixement a l’equip de persones que amb la seva bona feina i dedicació han fet i fan possible el dia a dia de Feixas Aulet: la Marta i la Susi al despatx, i en Joan i la Dolors de cara al públic, per esmentar els qui fa més anys que treballen amb nosaltres, seguint amb la nova fornada de persones joves que s’han incorporat els darrers anys a la companyia, després que els sèniors ja gaudeixin d’una merescuda jubilació. A tots ells, moltes gràcies.
