Text del 2002.
“No n’hi ha prou amb els sabers instrumentals, sinó que s’ha de ser un professional amb una dimensió humana, rica en valors”
A finals del segle XIX arribaven a Catalunya els primers salesians, reclamats per iniciativa d’alguns catòlics amb inquietuds socials de la burgesia barcelonina interessats a donar resposta als greus problemes que aquella societat tenia plantejats i, en concret, a l’educació dels fills dels treballadors. El 1884 entraven en funcionament els Talleres Salesianos, uns centres de formació professional per a joves. Des d’aleshores, la congregació que dirigeix els centres educatius salesians no ha deixat de treballar per proporcionar ensenyaments als més joves tenint molt en compte el món professional i els constants avenços que es produeixen. Amb aquest esperit va crear-se l’any 1992 la Fundació Rinaldi, que més tard va donar lloc a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). El director de l’Escola és Josep M. Oriol i Font i el president de la Fundació Rinaldi, el pare Domènec Valls i Ferrer, que alhora és provincial dels salesians.
Per entendre el funcionament i la filosofia de les escoles salesianes cal fer un salt en el temps i situar-nos en els precedents d’aquests centres d’ensenyament. “A la ciutat italiana de Torí, a finals del segle XIX, un sacerdot, Sant Joan Bosco, havia dut a terme una tasca formativa amb nois que arribaven dels pobles del Piemont. Ell els acollia, els instruïa professionalment i els preparava per a la vida. Va donar resposta a les necessitats formatives d’una societat canviant, en plena transformació industrial, ensenyant oficis (sastreria, mecànica, fusteria…). Era una persona pràctica: va entendre que no s’havia de donar el peix sinó la canya i ensenyar a pescar. El seu lema era: ajudar els nois a ser ciutadans honrats i bons cristians. Així es va anar forjant un concepte de formació enfocat cap a la vida professional. Aquest sistema va despertar interès a molts llocs. A Catalunya, una de les persones que més pressió va exercir perquè els seguidors de Sant Joan Bosco s’instal·lessin a Barcelona va ser Dorotea de Chopitea. Finalment, el 1884 es posaven en marxa els Talleres Salesianos de Sarrià. El centre ha anat evolucionant, però sempre seguint una línia de formació professional.”
“Un dels primers i màxims promotors de les escoles salesianes a Catalunya va ser el pare Felip Rinaldi, director de l’Escola, després provincial d’Espanya i, finalment, superior major dels salesians. Avui és beat”, explica el provincial.
La Fundació Rinaldi va néixer amb la idea de crear una institució universitària d’ensenyaments en branques industrials: L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià. Domènec Valls destaca que la creació de l’EUSS “representava d’alguna manera continuar amb el que s’estava fent a les escoles professionals salesianes, però enfocat a estudis de nivell universitari. Hem engegat dues carreres: l’enginyeria tècnica industrial amb especialitat d’electrònica i una altra amb especialitat d’electricitat. Són estudis de tres anys. A curt termini pensem establir la de mecànica. Avui comptem amb més de 700 alumnes i més de 40 professors, entre docents i investigadors. L’Escola té la seva pròpia idiosincràsia que li dóna un caràcter especial i que determina un tret distintiu reconegut en molts àmbits. Els alumnes que finalitzen estudis al nostre centre acaben trobant feina, majoritàriament, en el món de l’empresa. Una part decideix cursar enginyeries superiors, de segon cicle. La demanda laboral en aquestes especialitats és elevada i això ajuda a la inserció ràpida dels joves enginyers.”
“El pas previ per arribar a ser un enginyer tècnic industrial és la realització del projecte de fi de carrera, un treball molt seriós que sovint acaba aplicant-se al món de la indústria”, expressa Josep M. Oriol. “Sovint aquest projecte es desenvolupa en una empresa. Això és beneficiós per a l’empresari perquè, si li interessa, pot acabar aplicant-lo. I també ho és per a nosaltres perquè, així, l’estudiant, s’integra directament al món laboral. La col·laboració escola-empresa és molt important. Els alumnes que superen l’equador dels seus estudis ja poden establir convenis de col·laboració amb les empreses del sector. D’aquesta manera fan pràctiques a l’empresa i perceben una petita retribució econòmica que els ajuda a finançar els seus estudis. L’escola fa una funció reguladora perquè l’empresari no oblidi la finalitat de les pràctiques i el jove valori la formació rebuda per damunt dels diners. Els alumnes són els primers interessats a establir aquestes col·laboracions i l’empresa, quan ho ha provat, també.” El llistat d’empreses col·laboradores augmenta any rere any.
L’enginyeria tècnica industrial en electrònica té una importància especial. És el precedent de les enginyeries en informàtica. “La informàtica s’ha desenvolupat gràcies a les investigacions i els avenços en el camp de l’electrònica. Després s’han anat desenrotllant programes d’aplicació, i ara totes les assignatures de l’Escola s’estan impartint amb el suport físic de l’ordinador. Es treballa amb programes molt específics que cobreixen el ventall de les assignatures que s’estan impartint. En aquest sentit, estem dissenyant la nova especialitat de mecànica, pensant en una professió de bata blanca. Volem formar enginyers capaços de pensar i treballar amb les eines adequades sense la necessitat física d’embrutar-se les mans.” Paraules que posen de manifest la voluntat d’innovació de l’Escola i de formar els estudiants perquè puguin destacar en les seves especialitats quan accedeixin al món laboral.
Les instal·lacions del centre són modernes i dotades de laboratoris professionals on es realitzen les pràctiques. Però a banda de la formació tècnica de l’alumne, la filosofia salesiana pretén anar més enllà. segons el pare Domènec Valls “no n’hi ha prou amb els sabers instrumentals, sinó que s’ha de ser un professional amb una dimensió humana, rica en valors. El nostre alumne ha de rebre una formació el més integral possible. Per això oferim crèdits de lliure elecció que toquen aspectes més humanístics, com ciència i societat, seminaris de cinema, esports, art, religió, etc., que porten els alumnes a anar més enllà de l’estudi tècnic per reflexionar sobre altres aspectes de la vida. Des de fa uns anys, al llarg del cicle escolar, programem jornades sobre temàtiques diverses que ajuden el docent a l’hora d’exercir la seva funció.”
Per mantenir-se oberta a tota la societat, la Fundació Rinaldi convoca cada any unes beques: “Les beques Rinaldi representen una xifra de diners que ajuda l’alumne a pagar les despeses del curs. No disposem de cap ajut oficial. Comptem, però, amb la col·laboració d’algunes empreses a l’hora d’adquirir certs materials o equipaments.”
Aquest estil de ser present en el món universitari és un projecte estès per tot el món: de fet, hi ha al voltant de 50 institucions universitàries salesianes de tipus humanístic, pedagògic o tecnicoprofessional. Humanisme, modernitat, prestigi i qualitat es mesclen per oferir als joves una opció de futur.
