Josep M. Oriol Font i Domènec Valls Ferrer
PC, 12è VOLUM. Fundacions

Srs. Josep M. Oriol Font i Domènec Valls Ferrer

FUNDACIÓ RINALDI

Text del 2002.

“No n’hi ha prou amb els sabers instrumentals, sinó que s’ha de ser un professional amb una dimensió humana, rica en valors”

A finals del segle XIX arribaven a Catalunya els primers salesians, recla­mats per iniciativa d’alguns catòlics amb inquietuds socials de la burgesia barcelonina interessats a donar resposta als greus problemes que aquella societat tenia plantejats i, en concret, a l’educació dels fills dels treballadors. El 1884 entraven en funcionament els Talleres Salesianos, uns centres de formació professional per a joves. Des d’aleshores, la congregació que di­rigeix els centres educatius salesians no ha deixat de treballar per propor­ci­onar ensenyaments als més joves tenint molt en compte el món profes­sional i els constants avenços que es produeixen. Amb aquest esperit va crear-se l’any 1992 la Fundació Rinaldi, que més tard va donar lloc a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). El director de l’Escola és Josep M. Oriol i Font i el president de la Fun­dació Rinaldi, el pare Domènec Valls i Ferrer, que alhora és provincial dels salesians.

Per entendre el funcionament i la filosofia de les escoles salesianes cal fer un salt en el temps i situar-nos en els precedents d’aquests centres d’ense­nyament. “A la ciutat italiana de Torí, a finals del segle XIX, un sacerdot, Sant Joan Bosco, havia dut a terme una tasca formativa amb nois que arribaven dels pobles del Piemont. Ell els acollia, els instruïa pro­fes­sionalment i els preparava per a la vida. Va donar res­pos­­ta a les necessitats formatives d’una societat canviant, en plena trans­formació industrial, ensenyant oficis (sastreria, mecànica, fusteria…). Era una persona pràctica: va entendre que no s’havia de donar el peix sinó la canya i ensenyar a pescar. El seu lema era: ajudar els nois a ser ciuta­dans honrats i bons cristians. Així es va anar forjant un con­cepte de formació enfocat cap a la vida professional. Aquest sis­tema va des­per­tar interès a molts llocs. A Catalunya, una de les per­sones que més pressió va exercir perquè els seguidors de Sant Joan Bosco s’ins­tal·lessin a Barcelona va ser Dorotea de Chopitea. Finalment, el 1884 es posaven en marxa els Talleres Salesianos de Sarrià. El centre ha anat evolucionant, però sempre seguint una línia de formació pro­fessional.”

“Un dels primers i màxims promotors de les escoles sale­si­­a­nes a Ca­ta­lu­nya va ser el pare Felip Rinaldi, direc­tor de l’Escola, des­­prés pro­vin­cial d’Espanya i, finalment, superior major dels salesians. Avui és beat”, explica el provincial.

La Fundació Rinaldi va néixer amb la idea de crear una institució uni­versitària d’ensenyaments en branques industrials: L’Escola Universi­tària Salesiana de Sarrià. Domènec Valls destaca que la creació de l’EUSS “representava d’alguna manera continuar amb el que s’estava fent a les escoles professionals salesianes, però enfocat a estudis de nivell universitari. Hem engegat dues carreres: l’enginyeria tècnica indus­trial amb especialitat d’electrònica i una altra amb especialitat d’ele­c­tri­­citat. Són estudis de tres anys. A curt termini pensem establir la de mecànica. Avui comptem amb més de 700 alumnes i més de 40 pro­fessors, entre docents i investigadors. L’Escola té la seva pròpia idi­osincràsia que li dóna un caràcter especial i que determina un tret distintiu reconegut en molts àmbits. Els alumnes que finalitzen estu­dis al nostre centre acaben trobant feina, majoritàriament, en el món de l’empresa. Una part decideix cursar enginyeries superiors, de se­gon cicle. La demanda laboral en aquestes especialitats és elevada i això ajuda a la inserció ràpida dels joves enginyers.”

“El pas previ per arribar a ser un enginyer tècnic industrial és la realit­za­ció del projecte de fi de carrera, un treball molt seriós que sovint acaba aplicant-se al món de la indústria”, expressa Josep M. Oriol. “Sovint aquest projecte es desenvolupa en una empresa. Això és be­ne­ficiós per a l’empresari perquè, si li interessa, pot acabar aplicant-lo. I també ho és per a nosaltres perquè, així, l’estudiant, s’integra di­rec­tament al món laboral. La col·laboració escola-empresa és molt im­portant. Els alumnes que superen l’equador dels seus estudis ja poden establir convenis de col·laboració amb les empreses del sector. D’aquesta manera fan pràctiques a l’empresa i perceben una petita retribució econòmica que els ajuda a finançar els seus estudis. L’esco­la fa una funció reguladora perquè l’empresari no oblidi la fina­litat de les pràctiques i el jove valori la formació rebuda per damunt dels diners. Els alumnes són els primers interessats a establir aques­t­es col·laboracions i l’empresa, quan ho ha provat, també.” El llistat d’em­preses col·laboradores augmenta any rere any.

L’enginyeria tècnica industrial en electrònica té una importància especial. És el precedent de les enginyeries en informàtica. “La informàtica s’ha de­sen­volupat gràcies a les investigacions i els avenços en el camp de l’electrònica. Després s’han anat desenrotllant programes d’aplicació, i ara totes les assignatures de l’Escola s’estan impartint amb el suport físic de l’ordinador. Es treballa amb programes molt específics que cobreixen el ventall de les assignatures que s’estan impartint. En aquest sentit, estem dissenyant la nova especialitat de mecànica, pen­sant en una professió de bata blanca. Volem formar enginyers capa­ços de pensar i treballar amb les eines adequades sense la necessitat física d’embrutar-se les mans.” Paraules que posen de manifest la vo­lun­tat d’innovació de l’Escola i de formar els estudiants perquè puguin destacar en les seves especialitats quan accedeixin al món laboral.

Les instal·lacions del centre són modernes i dotades de laboratoris profes­sionals on es realitzen les pràctiques. Però a banda de la formació tècnica de l’alumne, la filosofia salesiana pretén anar més enllà. segons el pare Do­mè­nec Valls “no n’hi ha prou amb els sabers instrumentals, sinó que s’ha de ser un professional amb una dimensió humana, rica en valors. El nostre alumne ha de rebre una formació el més integral possible. Per això oferim crèdits de lliure elecció que toquen aspec­tes més hu­ma­nístics, com ciència i societat, seminaris de cine­ma, esports, art, religió, etc., que porten els alumnes a anar més enllà de l’estudi tècnic per reflexionar sobre altres aspectes de la vida. Des de fa uns anys, al llarg del cicle escolar, programem jornades sobre temàtiques diverses que ajuden el docent a l’hora d’exercir la seva funció.”

Per mantenir-se oberta a tota la societat, la Fundació Rinaldi convoca cada any unes beques: “Les beques Rinaldi representen una xifra de diners que ajuda l’alumne a pagar les despeses del curs. No disposem de cap ajut oficial. Comptem, però, amb la col·laboració d’algunes empre­ses a l’hora d’adquirir certs materials o equipaments.”

Aquest estil de ser present en el món universitari és un projecte estès per tot el món: de fet, hi ha al voltant de 50 institucions universitàries salesianes de tipus humanístic, pedagògic o tecnicoprofessional. Humanisme, moder­nitat, prestigi i qualitat es mesclen per oferir als joves una opció de futur.