Text del 2006
El sector farmacèutic amb totes les seves vessants i tots els professionals, desenvolupen un paper clau a la xarxa sanitària espanyola i europea.
El món de la farmàcia i de l’elaboració de fàrmacs té una llarga tradició a Catalunya. La transformació en els últims anys del sector farmacèutic mundial ha comportat canvis en l’estructura de l’empresa farmacèutica i de l’oficina de farmàcia. Josep M. Morral Bautista ha viscut aquesta evolució des de la perspectiva d’una multinacional farmacèutica alemanya assentada a Catalunya, lloc on ha desenvolupat gran part de la seva dilatada trajectòria professional. Avui comparteix la passió pel món de la farmàcia amb els seus fills, també farmacèutics, que aporten un coneixement i experiència diferents des d’altres àmbits d’activitat del sector. El saber de Josep M. Morral sobre la farmàcia i la producció de medicaments ha estat un referent per als seus fills, Marc i Clara, que avui s’enfronten a una professió en constant transformació. Ells, però, no han estat els únics farmacèutics de la família. La nissaga va començar abans: “La meva esposa ja tenia pare, mare i avis farmacèutics, tots ells vinculats al món de l’oficina de farmàcia i del laboratori, dedicat al cultiu i preparació d’especialitats que provenien de cultius microbiològics.”
Pare i fills manifesten que “posar a disposició de la societat medicaments cada vegada més avançats per millorar la qualitat de vida de les persones és quelcom que ens omple d’orgull i satisfacció.”
Per al Josep M. l’interès per la farmàcia va sorgir ben aviat: “El fet de poder manipular i gestionar el poder de les substàncies sempre m’ha atret i encara avui, després d’anys de professió, em genera molt de respecte i admiració.”
El Marc i la Clara han viscut la farmàcia a casa des de petits. Ambdós coincideixen en afirmar que “el fet de poder aportar quelcom al benestar de la societat és il·lusionant i reconfortant, així com poder assessorar les persones sobre els fàrmacs i com administrar-los. La nostra professió ens apropa al coneixement dels mecanismes d’acció bàsics dels fàrmacs, encara no tots ben compresos, que continuen semblant-nos un miracle pels resultats que n’obtenim.”
La societat té una imatge desdibuixada de la professió farmacèutica, de la qual en part som responsables, ja que s’ignora el gran nombre de farmacèutics que desenvolupem activitats d’I+D, d’anàlisis clínics,a la indústria, a la docència, a hospitals, etc. Clara Morral explica que “des de petita tenia clar que seria farmacèutica. Volia fer medicaments i introduir-me en l’essència més antiga de la professió. Les farmàcies dispensen i algunes, com la farmàcia L’Eixample, de la que sóc titular, elaboren medicaments que moltes vegades s’han deixat de fer o no interessen. En aquest tipus de farmàcies la formulació magistral és bàsica. Una part de la societat necessita fàrmacs a mida, on esdevé fonamental la relació i comunicació amb el metge. Són poques les farmàcies especialitzades i aprovades per l’Administració autonòmica per fer formulació magistral a tercers. Un medicament fabricat en una farmàcia i un altre en una indústria han de tenir els mateixos requeriments i garanties d’alta qualitat. En aquest àmbit de la farmàcia es produeix un joc molt bonic en què els professionals farmacèutics han d’estar molt lligats a la medicina i conèixer-ne molt aspectes. El pacient se sent molt agraït quan li fem un medicament a mida.”
Josep M. Morral va entrar a treballar als anys 70 en una empresa multinacional alemanya, Boehringer Ingelheim, amb un potencial i una capacitat tecnològica elevats en comparació amb el nivell de les indústries farmacèutiques espanyoles. Primer com a ajudant del cap de producció, més endavant responsable de producció i després, gràcies als coneixements adquirits amb la formació en direcció i administració d’empreses, com a encarregat de la unificació de les plantes farmacèutiques d’Espanya. “La reconversió de la multinacional a Europa va implicar una redistribució de papers dins del context europeu. El resultat va ser una nova planta, la millor del continent, per produir injectables i xarops per tot el món, i una nova seu corporativa a Espanya, concretament a Sant Cugat del Vallès. La companyia disposa també d’una planta internacional de producció de substàncies actives a Malgrat de Mar. Avui som 1.400 persones treballant al país.”
És en aquest marc que Josep M. Morral, director general i responsable de comunicació del grup Boehringer Ingelheim a Espanya, ha desenvolupat la seva trajectòria professional i on actualment continua apostant per l’elaboració acurada de medicaments “tenint en compte que és un dels pilars del benestar de la nostra societat. La indústria farmacèutica destina molts diners a descobrir nous fàrmacs, una travessia molt costosa que només poden assolir les indústries que dediquen a l’I+D gran part dels seus beneficis. Fa deu anys la farmàcia europea estava al capdavant de la recerca i la producció mundials. Avui les coses han canviat i les indústries més fortes són dels Estats Units. El gran client del sector farmacèutic europeu és l’Estat, mentre que als Estats Units cada ciutadà es fa responsable de la seva salut en un sistema menys social. La indústria europea ha de trobar el camí per recuperar el seu lideratge mundial.”
El Marc Morral ha conegut des d’un altre prisma la forma d’actuar i treballar de la indústria farmacèutica. Una experiència a l’estranger li va permetre conèixer tots els departaments en contacte amb l’evolució de la producció, distribució, control de qualitat… “Vaig estar treballant a Novartis dins del departament de garantia de qualitat. Però necessitava una formació complementària que vaig assolir en una consultoria com a col·laborador en temes farmacèutics. Va ser una formació pràctica molt bona sobre el món de la indústria per després entrar al departament de garantia de qualitat de Ferrer Internacional, un grup de laboratoris catalans on ocupo el càrrec de director tècnic de Laboratoris Robert. En els darrers anys s’ha posat èmfasi en la introducció de sistemes que busquen augmentar la qualitat del producte eliminant qualsevol element de risc. Els processos industrials d’elaboració de medicaments són molt complexos. Els sistemes de producció ajuden però el que realment assegura la qualitat del producte és el criteri, el saber fer i la professionalitat dels seus farmacèutics.”
Un aspecte clau de la farmàcia és la recerca. Clara Morral el subratlla: “La indústria proporciona la major part dels productes que hi ha a la farmàcia, productes fruit del treball investigador. La recerca fa possible l’evolució dels fàrmacs amb l’objectiu de curar patologies. La indústria, dins del seu gran compromís amb la investigació, hauria de crear majors vincles amb la Universitat. Hi ha patologies minoritàries que depenen de les farmàcies formuladores per aconseguir les seves medicacions. La fórmula magistral és molt necessària per cubrir lagunes terapèutiques, dosificacions especials o formulacions no comerzialitzades, etc. “
Tres perspectives diferents i complementàries ens han apropat al complex món de la farmàcia, les de tres farmacèutics compromesos en un projecte comú, participar en la millora de la salut de la població.
