Teresa Cunillera i Mestres
Fotografia cedida
11è VOLUM. Biografies rellevants de les nostres emprenedores, Pròleg

Sra. Teresa Cunillera i Mestres

Delegada del Govern a Catalunya

Text del 26/03/2019

És un orgull poder participar en un projecte que versa sobre el paper de la dona en l’emprenedoria i els càrrecs directius. Les dones som el 50 % de la societat, i hem d’estar representades en la mateixa proporció en els llocs de responsabilitat tant en l’àmbit empresarial com en l’entorn publicoinstitucional. I llibres com el que teniu a les vostres mans no únicament són un reflex de la realitat actual, pel fet que posen de manifest que existeixen dones al capdavant de moltes empreses o negocis d’èxit, sinó que també són un mirall en què moltes dones poden mirar-se i encoratjar- se per continuar avançant en el camí de la igualtat. Són, tal com indica el títol de la col·lecció, «testimonis per a la història» que deixaran per sempre la seva petjada en la lluita per la igualtat entre dones i homes.

Les dones, i una bona part dels homes, tenim molt clar que la igualtat d’oportunitats passa per la participació i la representació en la presa de decisions. Aquesta participació, però, tot i que s’ha anat ampliant amb el temps, també gràcies a l’aplicació de polítiques que la fomenten i la incentiven, encara és desproporcionadament baixa.

Malgrat tot, hem avançat molt en la igualtat efectiva entre homes i dones gràcies a les incansables reivindicacions i les iniciatives polítiques que han propiciat el desenvolupament legislatiu. A les eleccions generals del 15 de juny de 1979 van ser escollides tan sols vint-i-una dones dels tres- cents cinquanta escons del Congrés dels Diputats. En les darreres eleccions generals del 2016, les dones vam representar el 39,42 % dels diputats i les diputades. Una xifra molt lluny encara de la paritat, però molt superior a la mitjana dels diferents parlaments europeus, i 2,4 punts per sobre de la mitjana a la Unió Europea. Per comunitats, i a escala local, les xifres són semblants (el 35,5 % de regidories està ocupat per dones a l’Administració local). El darrer Govern central, a Madrid, va nomenar més dones que homes al Consell de Ministres (el 61,10 %); una decisió que reflecteix una manera de pensar i actuar, una consideració real de la igualtat, i un exemple de la vàlua i capacitat de les dones nomenades, per a la resta de governs d’arreu del món. Només uns quants mesos al capdavant del Govern han estat suficients per demostrar-ho.

I si em permeteu una petita llicència, jo, que soc dona i de Lleida, escric aquestes línies tenint molt presents les dones que treballen al camp. A mesura que ens acostem a l’entorn rural, augmenten les desigualtats de gènere envers les dones, que han de sumar-hi altres dificultats, i m’agradaria dedicar-los unes paraules.

Les dones tenen un paper fonamental en el desenvolupament del medi rural, ja que són la meitat de la població i exerceixen unes funcions de vital importància per a la seva sostenibilitat. Per molt llunyà que pugui semblar, el camp té un impacte directe a les grans ciutats i al món; sense la seva feina incansable i la seva inestimable dedicació, posaríem en risc l’abastament de matèries primeres a la població.

Més d’un terç del conjunt de treballadors i treballadores de les explotacions agràries familiars són dones però, tot sovint, no ocupen els llocs de direcció, i ni tan sols estan assalariades. D’elles s’espera que duguin a terme les tasques domèstiques, i la seva dedicació al camp es considera una extensió de la feina de casa.

En els darrers anys, els canvis en l’estil de vida agrícola, la discriminació salarial de gènere i la invisibilització de la feina de les dones al camp han provocat la sortida de moltes dones cap a les grans ciutats a la recerca de noves oportunitats laborals, fet que ha augmentat la masculinització al medi rural. I no es tracta només d’un problema actual, sinó que també condiciona el futur de les activitats, com a conseqüència de l’absència de relleu generacional. El resultat: la gradual però imparable desaparició de la vida rural, la despoblació dels nostres pobles i viles.

En definitiva, les dones no participem, ni en política ni en el món empresarial, amb la intenció de repetir el model de l’home. Volem participar-hi i ho volem fer a la nostra manera, tot feminitzant l’acció. I hem demostrat que volem fer-ho i que ho podem fer. És per aquest motiu que són tan importants exemples com aquests que teniu a les vostres mans, que visibilitzen la capacitat de les dones per millorar, modernitzar, reinventar i crear nous models d’organització impulsats per dones que han esdevingut i esdevindran un autèntic model d’èxit empresarial.