Text del 14-09-2010
“La cosmètica és la part més arriscada de la dermatologia, perquè és l’àmbit en què els pacients esperen miracles”
“La dieta mediterrània és la millor per a la pell, perquè és rica, mesurada i variada. També és molt convenient que l’alimentació sigui ordenada, amb horaris establerts i no compulsiva ni caòtica”
“No hi ha una edat fixa per començar els tractaments cosmetològics. Cada persona té el seu propi ritme vital. L’edat ideal és quan algú comença a veure’s malament, quan ho necessita”
“La pell és el mirall de l’ànima, reflexa com se sent algú. D’aquí que moltes patologies dermatològiques siguin somatitzacions de desordres emocionals. Igualment, pot evidenciar problemes físics; moltes malalties internes o orgàniques es manifesten amb afeccions cutànies. De fet, gairebé tot allò que ens passa per dintre acaba aflorant a la nostra pell”
La pell, l’òrgan més extens del nostre cos i el més visible, és també l’especialitat de la doctora Teresa Solé i Aragall, llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. “M’ocupo de tota patologia de la pell, des de la punta del cabell fins a les ungles del peu. Això inclou cosmètica, malalties venèries, quists, berrugues, càncers de pell, linfomes, etc.”
Des del 2004, treballa amb quatre dermatòlegs més, tots socis fundadors de l’entitat Dermas. “Els meus companys i jo fem dermatologia general, però cadascun de nosaltres s’ha anat especialitzant en una branca: un és més cirurgià, un altre es dedica més a les pigues, l’altre fa tractaments amb làser, i jo mateixa, centrada sobretot en la part cosmètica. A banda de nosaltres quatre, comptem amb tres metges de suport i personal d’infermeria i administratiu. Les consultes més habituals que rebem són sobre la caiguda del cabell, l’acne, la pell seca o les arrugues. Segons allò que t’explica el pacient, allò que li veus i la biòpsia que li fas, orientes la cura en un sentit o en un altre. La cosmètica és la part més arriscada de la dermatologia, perquè és l’àmbit en què els pacients esperen miracles.”
Per fer un diagnòstic acurat, “és determinant que el dermatòleg s’escolti molt el pacient i es fixi en les interaccions que fa quan s’explica, perquè els trastorns dermatològics tenen un elevat component psicològic. I també hem de ser molt delicats, francs i ordenats. Cal fer sempre una biòpsia i establir un protocol d’actuació. Així mateix, a l’hora de fer un diagnòstic que ofereix dubtes, és aconsellable tenir col·legues a prop per buscar segones opinions; quatre, sis o vuit ulls veuen més que no pas dos.”
Una alimentació sana és la millor prevenció. “La dieta mediterrània és la millor per a la pell, perquè combina adequadament verdures, carn, peix, fruits secs… També és molt convenient que l’alimentació sigui ordenada, amb horaris més o menys establerts, no compulsiva ni caòtica. El menjar ràpid, l’estrès o els menjars massa proteics van fatal per a la pell.”
Els productes cosmètics estan en constant renovació. “Tenim vitamines per punxar dintre de la pell; la toxina botulínica; farcits per a les arrugues més gruixudes; substàncies que perfilen i recuperen els trets facials perduts; peelings químics que exfolien la pell per hidratar-la; làsers per treure varius, taques i pigues vermelles; tècniques de depilació pràcticament definitives… En definitiva, hi ha moltes opcions.”
La cirurgia estètica, fins fa uns anys, era l’única via per maquillar el pas del temps. “Ara, gràcies a la medicina estètica, és possible que la dona que abans s’operava als 60 anys, ja no es vegi en la necessitat de fer-ho si ha anat seguint tractaments de bellesa amb regularitat des de 20 o 30 anys abans. La medicina estètica ja no és només un pal·liatiu, sinó un preventiu que pot estalviar la cirurgia. De totes maneres, no hi ha una edat fixa per començar els tractaments cosmetològics. Cada persona té el seu propi ritme vital. L’edat ideal és quan algú comença a veure’s malament, quan ho necessita.”
Mantenir l’harmonia de les faccions és molt important. “No m’agrada que de la meva consulta surti una clienta amb llavis gegantins i faccions clòniques i impersonals. Nosaltres donem volum als llavis, però ho fem sense que es noti. Es tracta que es vegi que la nostra pacient s’ha fet alguna cosa que la rejoveneix, però que no es detecti què s’ha fet. Tanmateix, hi ha gustos per a tot, i algunes persones, si no s’operen de manera ostensible, no queden satisfetes. Aquest perfil de pacient difícilment tindrà prou amb la medicina estètica, perquè volen canvis radicals: posar-se natges, fer-se liposuccions, treure’s una costella per tenir menys cintura…”
Tot i que la cura per l’aparença encara és un fenomen majoritàriament femení, cada vegada hi ha més homes amb les mateixes inquietuds. “Són homes de 35 anys a 45 anys que n’han d’aparentar menys, sobretot per raons professionals, per poder competir amb els més joves dins la seva empresa.”
En qualsevol cas, això no és pas simptomàtic d’un equilibri entre els dos sexes. “Homes i dones semblem divergir cada cop més. Si mirem al jovent, veurem que els nois han fet un pas endavant, avançant progressivament, i les noies n’han fet tres, avançant sobtadament. Això m’espanta una mica, perquè aquestes dues velocitats acaben afectant a institucions fonamentals com la parella. Les nenes de 14 anys, posem per cas, són gairebé dones, mentre que els nois de la mateixa edat es mantenen infantils. I, si bé és cert que les nenes sempre han madurat abans, ara aquest decalatge s’està accentuant.”
La dermatologia i la cura de la pell han canviat molt. “Hem evolucionat molt, perquè s’han introduït moltes innovacions tecnològiques, però també perquè ens hem començar a centrar en el terme mig i just. A tall d’exemple: fa uns anys la moda era està blanc, amb el consegüent dèficit de vitamina D; després, la moda fou estar molt moreno, cosa que ha causat un augment del càncer de pell entre els més joves. Sortosament, ara comencem a trobar un punt d’equilibri i de conscienciació.”
Vivim a un país amb molt sol i s’ha d’aprofitar, però d’una manera racional i saludable. “Una part important de la població ja fa servir factors de protecció i evita les hores de sol fort. Malauradament, però, encara queda molta gent imprudent, sobretot tenint en compte que vivim a un país que del maig a l’octubre viu abocat al mar. A l’estiu, entre les 11 i les 16 hores caldria evitar la platja.”
Darrere del desig d’assolir un determinat color de pell hi ha la voluntat d’agradar. “Sentir-se bé amb un mateix imprimeix seguretat. La imatge que ens hem format de nosaltres mateixos és la clau de la seguretat.”
Pot semblar que la pell i la ment són les parts del cos menys interrelacionades, però és ben al contrari. “La pell és el mirall de l’ànima, fins al punt que hi ha dermatòlegs psiquiàtrics. La pell i la mirada són el reflex més exacte de com se sent algú. D’aquí que moltes patologies dermatològiques siguin somatitzacions de desordres emocionals (ansietat, depressió, sobreexcitació…). Igualment, la pell pot evidenciar problemes físics; moltes malalties internes o orgàniques es manifesten amb afeccions cutànies. De fet, gairebé tot allò que ens passa per dintre acaba aflorant-nos a la pell.”
El ritme de vida actual està provocant l’augment d’una nova afecció: la calvície femenina. “Sempre hi hagut dones amb algun grau d’alopècia, però ara s’estan multiplicant. L’estrès és una de les seves causes principals, a les quals caldria afegir el tabac.”
També és una patologia molt actual l’obsessió per l’estètica. “Per a determinades dones, esdevé una veritable obsessió voler estar perfectes tot sotmetent-se a cada novetat del sector estètic.”
En general, però, l’exercici de la medicina estètica és molt agraït. “Veus que a través de la teva feina els pacients es troben més guapos i feliços. La sensació, doncs, d’estar fent el bé és constant.”
