Amb Auditors, consultors i fiscalistes, l’empresariat ja no podrà parlar amb inseguretat, desconeixement o dubtances

sobre tres qüestions capitals: auditoria, consultoria i fiscalitat, tres temes que convergeixen inevitablement, tant per fer possible la continuïtat de l’empresa d’una forma sòlida i sostinguda, com per a pronosticar-li temps tempestuosos o situacions sense retorn que, si no s’adeqüen degudament, és millor finir en el termini agònic menys dolorós i més digne.

Les matèries que tracta Auditors, consultors i fiscalistes, en veu pròpia i docta dels mateixos autors, són, ben mirat, els tres fonaments mínims. Sobre tres tot és possible; una base de tres suports ho pot sostenir tot. Fins i tot Déu és part d’una Trinitat.

Els AUDITORS són la mateixa pau, l’examen de consciència o el primer pas cap a anàlisis més profundes. Parteixen d’una normativa establerta i molt ben estructurada, però, amb una certa inquietud per part dels seus executors, només un 20% de les auditories es fan voluntàriament. Gràcies a aquesta previsió, la viabilitat futura d’una empresa es garanteix per uns plans que s’elaboren un cop vistos els resultats del treball anterior. Si les bondats de l’auditoria són tantes, un no arriba a comprendre per què l’obligatorietat de fer-la no s’estén a totes les empreses, a excepció de les realment petites. Esperem que el testimoniatge dels auditors en aquest llibre acabi amb el temor d’alguns empresaris vers aquest col·lectiu. Auditar l’empresa és de savis, beneficiós i saludable. La despesa que suposa una auditoria és d’allò més econòmica si comparem la relació cost-efecte. L’informe final de l’auditor s’ha de saber utilitzar com la carta de navegació del capità per evitar tota mena d’esculls.

Per altra part, el CONSULTOR és l’home de les solucions. Els equips de consultoria ofereixen resultats gairebé miraculosos en afers de capital humà, econòmic i de planificació interna i comercial. El bon consultor només treballa en i per a allò que coneix. Ara bé, en una empresa poden confluir-ne més d’un. Gràcies a Déu, ja va passar a la història el consultor que omplia calaixos de papers que l’empresari no es mirava mai, però que pagava a preu d’or. Fa tan sols una dècada, l’arribada d’un equip de consultoria amb un primari equip informàtic era sinònim que s’acostava una fallida gairebé imminent. Avui les coses són d’una altra manera. Els preus raonables i les solucions possibles fan del consultor un element determinant per tal que l’empresa es consolidi. És més, el consultor ha anat baixant dels núvols empresarials fins arribar a la mitjana i petita empresa. Un bon pla de sanejament ha salvat l’honor de moltes famílies i els llocs de treball de milers de professionals.

Si auditar és recomanable, una oportuna consultoria hauria de ser obligatòria sempre. El consultor escolta, analitza, veu més enllà. Aporta l’experiència acumulada que no té l’empresari que no pot sortir del seu cercle. Tres mesos amb un equip de consultors aporten més i millors solucions que els molts anys de professió i experiència del propi empresari. En contrapartida, només ell és capaç de dur a terme els plans del consultor. L’empresari és l’únic executor. El consultor poposa, però qui disposa és l’empresari, o el contrari acabaria en un fiasco.

Quant al FISCALISTA, l’economista versat en temes de fiscalitat, va molt més enllà de la funció que inicialment se li atribueix. No n’hi ha prou que sigui un garant de la millor i més favorable fiscalitat; és, o hauria de ser, un garant dels plans econòmics, un home assenyat que fes tocar de peus a terra l’empresari, que l’ajudés a ser previsor en futures inversions, en els autofinançaments o endeutaments justos, equilibrats i sostenibles. No és un mal exemple, el de la formiga.

Aplaudim quan el fiscalista ens explica que acostuma a arbitrar en molts consells d’administració, perquè una oportuna alerta econòmica posa en guàrdia l’empresari. Un fiscalista atent frena l’ímpetu aventurer o de risc innecessari que hi ha al darrere del líder. Les previsions economicofiscals errònies són la causa de la majoria de fallides. L’economista fiscal és l’única salvaguarda de l’empresari per evitar-se mals majors.

Ha estat un gran honor poder parlar amb els tres puntals de l’empresariat de Catalunya. La història els agrairà el treball que realitzen i la informació que ens han transmès. Jo tan sols puc donar-los humilment les gràcies.